Cap sorpresa pel que fa a la lectura que l'unionisme ha fet dels resultats de les eleccions del 27-S. Tant Ciutadans com el PP, després de negar contínuament durant la campanya el caràcter de plebiscit sobre la independència d'aquestes eleccions, l'han ratificat en considerar que el resultat en vots és favorable a la seva alternativa política, a la qual sumen Catalunya Sí que es Pot. "Els catalans han preferit unió a secessió", ha remarcat Albert Rivera.

Eufòria a l'Hotel Barceló Sants, on uns 200 militants i simpatitzants han celebrat cada escó a mesura que avançava l'escrutini. Ja durant els sondejos, Albert Rivera i la resta de l'equip de campanya somreien relaxadament. Perquè, per Ciutadans, quedar segona força al Parlament és una gran victòria que els perfila com a l'alternativa més solvent a Mariano Rajoy en les properes eleccions generals.

Durant la campanya, Ciutadans ja va expressar la voluntat de ser una "opció nova i regenerada" que seduís el votant del PP i del PSC, i els resultats confirmen aquesta força com la nova cara de l'unionisme liberal-conservador, que pretén ser modern, transparent, europeista i, a més, made in Catalonia, el portaveu del no a la independència a Catalunya, de l'oposició a les mesures de la Generalitat i un partit per governar a Madrid.

D'altra banda, els crits de "No se puede" entre els simpatitzants de Ciutadans, fent sang del desplom de Catalunya Sí que es Pot, amb els quals es disputaven el segon lloc al Parlament, posen de relleu l'avantatge que aquesta victòria confereix a Rivera respecte de Pablo Iglesias en la seva carrera a la Moncloa.

Cs-Dins

CSQP, la patacada

El fracàs electoral d'ahir és el de Catalunya sí que es Pot, que pugnava per ser segona força i ha quedat a catorze diputats de Ciutadans. Serà la quarta força empatada en escons amb el PP. És un cop molt dur per a Pablo Iglesias i la confirmació de l'harakiri d'ICV-EUiA.

La seu on CSQP celebrava la nit electoral, la fàbrica Fabra i Coats, semblava una vetlla, llàgrimes del públic incloses. Ara, la mirada està posada en les eleccions generals, per a les quals previsiblement Podemos es presentarà més que mai com a aliat dels catalans a favor del dret a decidir per poder competir pel Govern de la Moncloa.

El PSC, estoic

Contra tot pronòstic, el PSC no esdevé marginal al Parlament, com molts anticipaven. Els 16 diputats (un més dels que preveien els sondejos més optimistes) no només confirmen que la formació té un fort percentatge de vot ocult, que no revelen les enquestes, i que les seves bases de suport són més fermes del que hom imaginava, sinó que té encara molt a dir en la política catalana i espanyola.

Miquel Iceta treballava amb la idea de ser un valor clau en la gestió de l'escenari postelectoral si no guanyava l'independentisme, i no es pot descartar que acabi essent així, amb un resultat a favor del sí només en escons.

La postura inflexible de Ciutadans respecte de la unitat d'Espanya -val a dir que Rivera ha considerat en diverses ocasions que Espanya ja funciona com un Estat federal i es mostra, per tant, escèptic sobre una reforma constitucional en aquest sentit- sumada a la davallada d'Iniciativa dins de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot, li atorguen un paper encara lluny de ser residual en la política.

El PP, tocat

Ni el vot ocult ni la mobilització han salvat el PP de la patacada que li pronosticaven totes les enquestes, malgrat l'aposta pel nou valor Albiol.

Els populars perden la titularitat en la defensa de la unitat d'Espanya a Catalunya, i aquest resultat els deixa tocats de cara a les eleccions espanyoles.

Unió, extraparlamentària

Finalment, amb la desaparició d'Unió de l'hemicicle, els pitjors malsons de Josep Antoni Duran i Lleida s'han fet realitat i dinamiten les seves esperances de refer el partit.

Espadaler ja va deixar clar que, fins i tot quedant fora del Parlament, no plegaria, i es bolcaria en preparar les eleccions generals per obtenir representació al Congrés.

Duran, però, sí que ha decidit plegar i posar el seu càrrec a disposició del partit. La seva continuïtat a Unió la votarà el pròxim Consell Nacional el 17 d'octubre.