El finançament públic pels centres escolars que segreguen per sexe aviat arribarà al seu final després de tres anys d'intents del Govern per retirar-lo, una iniciativa que havia estat paralitzada per la justícia. Després d'una resolució del Tribunal Constitucional a favor de la Llei Celáa de la setmana passada, el Departament d'Educació retirarà el concert als 10 centres que encara separen els alumnes per sexe, amb un cost d'uns 15 milions anuals per les arques públiques. El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ho ha explicat en una carta a El Periódico, on afirma que "no volem mai més escoles en blanc i negre finançades amb els diners de tots". Amb aquesta decisió del Constitucional, la Generalitat reclamarà que es deixin sense efecte les mesures cautelars vigents, imposades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que van obligar a tornar el concert a aquestes escoles.
“Per què hem de destinar els diners de tots a un model d’escola en blanc i negre, reducte de l’educació catòlica més conservadora i que la ciència ha demostrat que ni afavoreix l’alumnat ni la societat on s’insereix?”, ha etzibat Cambray, que ha remarcat que ERC sempre ha intentat retirar aquests concerts, però aquests centres sempre havien obtingut una “protecció judicial" que acabava forçant la Generalitat a concedir-los de nou la subvenció pública. La sentència del TC desestima la prohibició de concertar l’educació diferenciada per sexes apel·lant a la Carta Magna de la qual en deriva “un model pluralista”, per bé que matisa que “no tots els models educatius han de rebre ajudes”.
Tres anys intentant retirar el finançament
El Govern va fer el primer intent de retirar els diners públics a una desena de centres vinculats a ordes religiosos que segregaven per sexe el 2020, encara amb el conseller Josep Bargalló al capdavant d'Educació. Des del curs 2020-2021 ja no havien de rebre el concert, però dos dels centres van demanar empara al TSJC, que els hi va donar la raó i va obligar Educació a renovar-los el concert fins al curs 2025-2026. Els altres vuit centres van seguir els mateixos passos i també se'ls hi va haver de retornar el finançament. El conseller recorda que estudis científics demostren que "l'escola que separa nens i nenes alimenta els prejudicis de gènere i el sexisme" i no afavoreix els resultats acadèmics, com defensaven els centres.
Posteriorment, aquesta qüestió va ser incorporada a la Llei Celáa per blindar-la, però llavors va ser impugnada per Vox en un recurs interposat al Constitucional. La setmana passada, el TC va desestimar el recurs contra la llei, impulsada per la ministra amb aquest nom. Pel que fa al concert dels centres que separen per sexe, no el prohibia, però avala l'opció de no fer efectiu aquest finançament, com busca la Generalitat. Cambray ha afirmat que Vox és la força "més retrògrada" de tot l'arc parlamentari, que viu encara "en un país i en una escola en blanc i negre". El conseller ha defensat que l'escola "hauria de ser com la vida: mixta, diversa, plural, en color, un exercici en petit de ciutadania". Finalment, Cambray ha criticat que les escoles que segreguen per gènere "alimenten els prejudicis de gènere i el sexisme" i que no afavoreixen els resultats acadèmics.
Les escoles responen al conseller
En un text emès per la Fapel, una associació d'Ampas que també inclou les de les 10 escoles que segreguen per sexe, acusen de "desconeixement" al conseller d'educació sobre el model d'escola diferenciada i la seva atribució de qualificatius que "no són certs". Consideren que el problema principal del sistema educatiu no és aquest model, sinó "altres qüestions com la fallida educació inclusiva, la baixada de resultats en competències bàsiques i el fracàs escolar i abandonament prematur". També s'apunta que aquestes escoles estan sent "maltractades i abocades al tancament o desaparició" com a escoles concertades per part del govern, que incompleix la llei en aquest sentit.
Destaquen que la sentència del Tribunal Constitucional ha ressaltat "la validesa constitucional" del model d'educació diferenciada i ha assenyalat el "component ideològic" de la decisió d'una administració de concertar o no les escoles, models o iniciatives "que no els agraden".