Les dones són un dels actius amb més valor del PSOE i el partit ho sap. Per aquest motiu, el protagonisme del sector femení, tant el de les integrants com el de les votants, és el més alt en comparació amb la resta de formacions polítiques espanyoles. Susana Díaz, a Andalusia, i Meritxell Batet, a Catalunya, són dos exemples de dones que encapçalen les llistes en dues de les zones més decisives pel partit.

La presència de dones al capdavant de les candidatures socialistes s’ha duplicat des de les eleccions del 2008 fins a l’actualitat, passant de 13 a 27. Amb aquesta última xifra, es sobrepassa la barrera del 50% de quota femenina com a caps de llista d’un total de 52 candidatures.

A més, el partit utilitza el format de “llistes cremallera”. Aquest tipus de candidatura alterna homes i dones, un de cada, a l’hora d’escollir els seus integrants. És una manera d’assegurar-se que els dos sexes tinguin una representació paritaria i que el nombre de candidats elegits sigui el més proper possible al 50%.

El PSOE és l’únic partit espanyol que utilitza mecanismes per igualar la bretxa de gènere. Si ho comparem amb la resta de candidatures, els socialistes lideren el rànquing de la paritat amb un 51,9% de dones a les seves llistes. Unidos Podemos i el PP estan pràcticament empatats amb un 38,4% els primers i un 36,5% els segons. En última posició s’hi troba Ciutadans amb un 28,8%.

Les líders

Alguns noms destaquen entre les líders socialistes, ja sigui a nivell espanyol, català o municipal. Cada una d’elles té un perfil propi i, en més d’un cas, amb matisos que les distancien de les directrius del PSOE més central.

Meritxell Batet, la fidel. La candidata catalana va arribar a Madrid de la mà de Narcís Serra i n’ha sortit de la Pedro Sánchez. Després de situar-se com a número dos per Madrid a la candidatura del 20-D, Batet s’ha desplaçat a Catalunya -molts asseguren que enviada directament per Sánchez- per ocupar el buit que va deixar Carme Chacón amb la seva renúncia el passat abril.

Núria Parlón, la promesa. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet és un dels valor a l’alça dins el PSC. Va arribar a l’alcaldia per sorpresa el 2009 i va revalidar la posició a les eleccions de 2011. Té un índex de coneixement destacable, Sánchez l’ha proposada com a “ministrable” de Polítiques Socials en el cas que arribés al govern i el seu municipi és un dels eixos de campanya del PSC. A més, no es pot descartar que Parlón arribi al capdavant del partit a Catalunya.

Susana Díaz, l’amenaça. La baronessa andalusa té un objectiu clar: aconseguir el lideratge del PSOE, expulsant així a Pedro Sánchez de la primera línia socialista. L’aplaçament del congrés que havia de designar un nou secretari general sine die ha deixat a l’aire aquesta batalla fins després de les eleccions. De ben segur que els resultats del partit el 26-J hi tindran molt a dir.

Margarita Robles, la suplent.  Robles ha ocupat la vacant que va deixar lliure Batet com a número dos de Sánchez. Va ser el fitxatge estrella del candidat per a aquest 26-J. La magistrada, independent però molt lligada al PSOE, va ser una de les fundadores de Jutges per a la Democràcia i subsecretària del Ministeri de Justícia i secretària d'Estat d'Interior en l'última legislatura de Felipe González.

L’americana vermella i el "govern rosa"

Els complements vermells són un dels senyals inconfusibles entre la vestimenta de les socialistes en actes públics. Americanes, pantalons, camises… Qualsevol peça de vestir és bona si porta el color corporatiu i històric del partit. Per algunes candidates, com Meritxell Batet, el vermell sembla indispensable a l’hora de decidir el look del dia.

Aquesta apropiació de la figura de la dona com una icona per representar i vincular al partit certs valors (feminisme, igualtat, etc.) també ha estat criticada en diferents ocasions. Un dels casos més sonats va ser quan Zapatero va presentar el seu primer govern el 2004 on, per primera i última vegada a la història, hi havia més dones que homes. Quan les ministres van fer-se una polèmica foto a les portes de la Moncloa posant per Vogue, molts van acusar el partit de reservar al sexe femení un paper de mujer-florero.

...

Vot femení desanimat

A banda de formar part de les llistes, les dones també són una gran franja de l’electorat socialista. Concretament, per aquestes properes eleccions representaran un 56% dels votants socialistes, segons les últimes dades de Metroscopia. Aquesta dada converteix el partit en el que més vot femení atrau.

Tot i això, el PSOE s’enfronta a un electorat “desanimat” com va acceptar el seu líder, Pedro Sánchez, durant la precampanya. L’objectiu principal del partit és mobilitzar els votants tradicionals per evitar el ‘sorpasso’ de Unidos Podemos, votat majoritàriament per homes (57%). Així doncs, la participació de l’electorat femení pot ser decisiu en el resultat del 26-J i la configuració del mapa de partits que surti d’aquests comicis.