La vida a les presons també s'ha vist profundament alterada pel coronavirus. Especialment la dels presos polítics ingressats a Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric, que quan va aparèixer la pandèmia tot just començaven a beneficiar-se del 100.2 del reglament penitenciari, que els permet sortir a treballar o fer voluntariat. Quan la Covid-19 va regirar la vida dels centres, les sortides van quedar interrompudes i les juntes de les presons tampoc no els van permetre passar el confinament als seus domicilis, com altres interns que disposaven del 100.2.

Per tant, tots ells han experimentat com la pandèmia canviava la situació entre les gruixudes parets dels centres. I ara, també, s'han hagut d'adaptar a unes condicions de quarentena permanent dins del recinte a partir del moment en què han recuperat l'autorització per tornar a sortir a l'exterior. Dolors Bassa ho ha explicat a ElNacional.cat per escrit.

Puig de les Basses

A Puig de les Basses, les internes van quedar tancades el mateix dia 13 de març, amb mesures dràstiques per impedir la infecció. El confinament total, la ràpida reacció i les mesures d’higiene aplicades van funcionar, recorda Bassa, i la Covid-19 no ha entrat en aquest centre.

Admet, però, que no va resultar fàcil. “De seguida es van anul·lar totes les activitats, tant educatives com esportives. Això implica que cap dels interns pot sortir absolutament per res del mòdul on té la cel·la”, explica. Es van establir dos torns per menjar per garantir la distància social. 

A la reclusió en un espai petit, s'hi va afegir la impossibilitat de tenir accés a comunicacions, internet, xarxes socials... “Tampoc no hi havia ni vis-a-vis familiar, ni íntim, ni locutori, ni cap entrada de paquets de l’exterior...”. No entrava res a la presó. “Aquesta ha estat la part més dura”, segons la consellera.

De sobte, persones amb addiccions es van trobar sense possibilitat d’aconseguir cap tipus de substància. “Les primeres setmanes van ser dures per a la convivència quotidiana per la manca de possibilitat de trobar qualsevol tipus de droga a l’entorn”. Això va complicar encara més la situació arran del mono i l’ansietat d’algunes internes.

En general, però, “el dia a dia és avorrit per a la gran majoria”. Sense cap activitat, amb més hores d’aïllament a les cel·les, hi ha més mal humor, discussions i baralles. A vegades, algun educador proposa alguna activitat. Les dones han aprofitat per fer mascaretes, pantalles i jocs.

No tot ha estat negatiu. Hi ha hagut una novetat. S’ha implantat una comunicació setmanal per videotrucada de vint minuts amb un familiar. Tot i no substituir les trobades familiars, ha aconseguit ser una gran ajuda per a internes d’origen llatinoamericà, moltes de les quals no havien pogut contactar visualment amb les famílies des que són a la presó.

Retorn al 100.2

Dolors Bassa es va mantenir en aquest règim de tancament i aïllament estricte fins que el 27 d’abril va poder tornar a sortir del recinte penitenciari en aplicació de l’article 100.2.

Això no obstant, el fet de recuperar les sortides va tenir una conseqüència immediata. Des d'aquell moment es va haver de traslladar al mòdul d’ingressos i no pot mantenir cap contacte amb les internes com a mesura de prevenció per no introduir el virus de l'exterior.

“Això vol dir que en l’argot de la presó estic en quarantena. Quan entro després de treballar vaig a una cel·la i no en puc sortir per res fins que torno a anar a treballar. Menjo, dormo, llegeixo, escric... tot en la mateixa cel·la”. Aquesta és la dinàmica entre setmana. I també del cap de setmana. Aleshores, són dos els dies que està sencers tancada.

“Són 48 hores sense cap vinculació ni relació amb els interns. Només amb les dues persones internes que em porten el menjar a les hores d’esmorzar, dinar i sopar dins de la cel·la”, explica.

Només hi ha dos parèntesis en aquest hermètic enclaustrament del cap de setmana: “40 minuts al dia per sortir sola i amb mascareta a una terrassa”.

Aquesta és la dinàmica habitual dels inquilins al mòdul d'ingressos, ja sigui perquè acaben d'entrar a la presó o perquè hi han hagut de sortir, per exemple, per anar a un judici o a un tema hospitalari. “La diferència és que ells hi estan 14 dies i jo, com que surto i entro cada jornada laboral –de dilluns a divendres-, em mantinc en el mòdul d’ingressos", relata.

La relació amb la resta de les internes és, doncs, per carta. “Algunes m’escriuen cartes intermodulars explicant les anècdotes de les vivències entre ells, i jo contesto amb informacions de temes quotidians del carrer”.

A la majoria d’interns i internes que sortien abans del confinament amb el 100.2 i que no tenien la condemna gaire alta se’ls va concedir un tercer grau i se’ls ha aplicat l'article 86.4 del reglament que els ha permès quedar-se a casa seva durant tot aquest temps. “Ara per ara, soc l’única que surto amb el 100.2”, confirma Bassa en referència al seu centre.

A Puig de les Basses, com a la resta de presons, confien que "aviat, amb la fase 3, podran recuperar els permisos de sortida, aquelles persones que tenen complerta la quarta part de la condemna, i es recuperaran els vis-a-vis familiars i íntims". També a les presons s'espera la nova normalitat.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat