"Una entitat independent i també la UE haurien d'investigar el CatalanGate", ha sentenciat el director de Citizen Lab, Ronald Deibert, en una entrevista a elDiaro.es. Després de destapar el cas d'espionatge a 65 persones de l'entorn independentista, el líder de Citizen Lab remarca que és necessari esbrinar "qui va ordenar l'espionatge, qui va pagar per Pegasus, quant es va pagar i quin tipus d'autorització es va atorgar". Deibert ha evitat assenyalar directament a l'Estat espanyol com el responsable, però ha assegurat que "no atribuïm l'espionatge que hem destapat a cap agència del govern espanyol en particular", però ha afegit: "Si és el Govern espanyol (qui és darrere aquest espionatge), no em sorprendria". 

El director de Citizen Lab ha exposat que la majoria dels Estats tenen l'obligació de dur a terme tasques de vigilància, tanmateix, aquestes activitats han de poder ser fiscalitzades i no han de ser opaques, el que sí que es dona en el cas del CatalanGate. Aquesta circumstància ha portat a Deibert a alertar que aquest cas "ha de ser un toc d'atenció" que mostri les flaqueses en el control de les activitats dels serveis d'Intel·ligència espanyols. Justament per aquesta opacitat ha demanat: "L'ideal seria organitzar una investigació especial sobre el CatalanGate, que estigui a càrrec d'una entitat independent i ben dotada (...). També crec que la Unió Europea hauria d'iniciar una investigació a part, ja que alguns dels atacs van tenir lloc mentre les víctimes eren a Bèlgica, Alemanya i Suïssa. Es va suplantar la identitat d'ONG a Suïssa per enganyar les víctimes, cosa que és molt inadequada". 

Un gran cas

A l'entrevista de Deibert a elDiario.es, ha destacat com els va sorprendre a Citizen Lab descobrir l'abast del CatalanGate. "El gran nombre de víctimes que hem descobert en un sol cas és insòlit i, de llarg, el més elevat de qualsevol investigació de Citizen Lab", ha afirmat. El director també ha destacat els objectius que s'havien escollit per espiar. "Accedir als dispositius piratejats d'amics i familiars mostra un ús extremadament imprudent de la tecnologia de vigilància", ha exposat. 

Deibert ha recordat que l'entitat que dirigeix va començar a investigar el que acabaria sent el CatalanGate durant la segona meitat del 2019, quan la mateixa entitat es va oferir per ajudar a Whatsapp a notificar a les víctimes d'un atac de Pegasus que la companyia de missatgeria havia detectat. "Notifiquem diversos catalans i, en aquell moment, cap va optar per fer-ho públic. (...) Des de llavors, hem estat fent investigacions i entrevistes, segons les estrictes pautes ètiques de la Universitat de Toronto", ha explicat. La investigació es va basar en "entrevistes molt curoses a potencials víctimes i objectius". D'aquesta manera van anar estirant un fil que els va dur a una gran teranyina de polítics, advocats i activistes independentistes espiats. Un espionatge que no pot assegurar que no continuï més enllà del 2020: "És possible, però ara mateix no tenim evidències per dir que sigui així".