A José Luis Rodríguez Zapatero se li complica, i molt, la seva defensa. Aquest dilluns l'han delatat dues peces fonamentals del cas Plus Ultra: el seu amic Julio Martínez i la mateixa aerolínia. L'empresari ha entregat un escrit davant del jutge acusant l'expresident del govern espanyol de liderar la trama corrupta i emportar-se una comissió de l'1% pel rescat de Plus Ultra durant la pandèmia del coronavirus. I l'aerolínia ha fet el mateix. També ha presentat un escrit davant del magistrat instructor José Luis Calama al qual ha tingut accés aquest diari: admet haver pagat aquesta comissió de 530.000 euros de 53 milions a l'exlíder socialista, amb l'única finalitat de "salvar l'empresa". En la seva declaració davant del jutge, Zapatero va negar haver influït en el rescat de Plus Ultra de cap manera; sense intermediar amb cap funcionari ni ministre del govern de Pedro Sánchez.
Segons Julio Martínez Sola, vicepresident executiu de Plus Ultra des del 2011, la companyia va travessar una crisi financera el 2020 per la paralització del trànsit aeri. Rodolfo Reyes, aleshores accionista majoritari, va suggerir buscar contactes d'influència. El 29 d'abril de 2020, Martínez Sola va contactar amb l'intermediari Manuel Fajardo, qui li va indicar que Zapatero podria ajudar-los i que les gestions es canalitzarien a través d'un home de confiança, Julio Martínez Martínez. L'endemà, Zapatero va trucar personalment a Martínez Sola oferint "fer les gestions oportunes", sense parlar d'honoraris.
Sempre segons el relat dels directius de Plus Ultra, les converses amb Martínez Martínez es van intensificar arran de la creació del fons de rescat de la pandèmia el juliol de 2020. Un WhatsApp intervingut al mòbil de Reyes, entre aquest i el director financer Roberto Roselli, revela que ja sabien que hi hauria una contraprestació: "Per aquí vindrà la mossegada", tot i que el pla de viabilitat real el va fer PwC.
El juliol de 2020 es va signar un contracte d'assessorament amb la societat de Martínez Martínez per 5.000 euros mensuals. El gener de 2021 es va pactar informalment un 1% de l'ajuda finalment concedida (uns 641.300 euros), que mai es va formalitzar per escrit, però sí que es va pagar de facto a través de tres societats. El 9 de març de 2021 el Consell de Ministres va aprovar el rescat de 53 milions, desemborsat en dos trams (març i agost de 2021). Llavors es van pagar 458.417 euros a les tres societats, a més 69.000 euros en 46 bitllets d'avió business no abonats per Martínez Martínez; el total són 527.417 euros, que coincideix amb l'1% pactat.
Julio Martínez Martínez també delata Zapatero, el seu amic
L'empresari Julio Martínez Martínez ha assenyalat aquest dilluns Zapatero com a líder del cas Plus Ultra. El presumpte testaferro de l'expresident del govern espanyol assegura en un escrit presentat al jutge que vol "col·laborar" amb la justícia, i ha delatat el seu amic assegurant que l'exlíder socialista "marcava els passos a seguir" en la trama corrupta. Així, afegeix que en el rescat durant la pandèmia de l'aerolínia Plus Ultra va rebre una comissió de l'1% de la injecció pública: 530.000 euros de 53 milions.
Martínez compareixerà com a investigat aquest dimarts davant el magistrat instructor José Luis Calama. Segons el seu relat, ell era senzillament el titular formal d'Análisis Relevante, mentre que Zapatero prenia les decisions de fons de la trama, una idea que concorda amb el que ja havia establert la UDEF en els seus informes. L'escrit explica que la relació entre tots dos va néixer el 2011 arran de la compra d'un habitatge de Zapatero a Vera (Almeria), es va reforçar corrent junts, i el 2019 va cristal·litzar en la creació d'Análisis Relevante. Martínez va passar a ser el soci majoritari (75%) i Zapatero liderava l'estratègia i la captació de clients des de l'ombra, amb l'empresa de les seves filles, Whathefav, maquetant informes per 3.000 euros mensuals.