El diputat del BNG Luís Bará ha trencat un retrat del rei Felip VI al ple del Parlament gallec, durant la defensa d'una iniciativa en contra de la interpretació "repressiva" dels delictes d'incitació a l'odi i enaltiment del terrorisme.

Bará, que va ser alt càrrec del Govern bipartit de PSdeG i Bloc, també reclamava sol·licitar al Govern central la derogació de la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa.

Cap dels dos punts no ha tirat endavant ja que el PPdeG, grup majoritari a la Cambra, ha votat en contra. El PSOE gallec, que va proposar una esmena amb què pretenia que només es demandés la derogació de la llei de seguretat ciutadana, ha donat suport a aquest punt, però ha votat en contra del primer.

En una intervenció marcada per la col·locació d'una bandera estreleira sobre la tribuna, el parlamentari del BNG ha defensat, mentre mostrava dues fotografies del Rei, que trencar "aquest retrat" no és un delicte, sinó una metàfora del que ha de ser "l'ABC de la democràcia" i ha al·legat que no la podia cremar per estar "en un espai tancat".

El nacionalista feia referència a principis com la llibertat d'expressió i el pluralisme, al·ludint a la condemna a Espanya per part del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en relació amb els joves catalans Jaume Roura Capellera i Enric Stern Taulats.

L'Audiència Nacional havia imposat a aquests dos joves 15 mesos de presó el 2008 per un delicte d'injúries a la Corona --una pena que va ser substituïda per multa de 2.700 euros-- per cremar una foto dels Reis després d'una manifestació en Girona i Estrasburg va acabar condemnant Espanya per això.

El nou James Dean del nacionalisme

En el seu torn, el popular Alberto Pazos ha cridat a Bará "el nou James Dean del nacionalisme gallec", a la qual cosa|allò que aquest li va replicar en el tancament que és "més de James Bond" i, "continuant|seguint amb el símil cinematogràfic", ha equiparat el diputat del PP amb Danny DeVito.

Per a Pazos, la proposta del Bloc pretenia que "el legislatiu imposi el seu criteri sobre el judicial", per la qual cosa l'ha rebutjat, instant els nacionalistes a "deixar treballar els tribunals".

Davant dels "paperots" de Bará amb les fotografies, a més, el parlamentari del PP ha respost amb una altra imatge, en la qual surten retratats els membres del BNG Noa Presas, Luís Bará i Rubén Cela amb Arnaldo Otegi.

Alberto Pazos ha trencat aquesta foto asseverant que "en un costat hi ha els demòcrates i d'altra banda hi ha els terroristes", després de la qual cosa ha desafiat Luís Bará a fer-ho ell també: "Mentre no la trenqui, no li admetem ni una sola lliçó", ha resolt.

"Espanya, un Estat d'excepció"

Per la seva part, Bará ha titllat Espanya d'"estat d'excepció" i "autoritari", on, segons ha assegurat, "no hi ha separació de poders ni garanties democràtiques". "Són el ridícul i el desvergonyiment al món", ha sentenciat. "S'ho estan dient tots els dies", ha postil·lat.

En aquesta línia, ha dit a Pazos que els populars "poden" acusar-los "del que vulguin", ja que no "els creu ningú". "El problema de l'Estat espanyol és que no està a l'altura a nivell europeu, no està a l'altura dels estats normalitzats i consolidats. Estan competint amb Turquia per ocupar els primers llocs del rànquing d'estats que persegueixen i reprimeixen drets fonamentals", ha resolt.

"Franquisme sociològic"

En representació de En Marea, que sí que ha donat el seu suport als dos punts del text, Carmen Santos ha carregat contra el "franquisme sociològic" que "habita" en les "bases electorals i ideològiques" del Partit Popular.

La líder de Podemos a Galícia també ha reivindicat la llibertat d'expressió en democràcia, mentre atribuïa "mà de ferro" als populars, "sobretot" quan governen en majoria.

"Retrocés de llibertats"

Mentrestant, la socialista Patricia Vilán ha vist "indubtable que es viu en una època de retrocessos de llibertats" i ha assenyalat en concret a la llei de seguretat ciutadana com "el millor exemple".

Tanmateix, en defensa de la "diferència" entre els poders de l'estat, ha ressaltat que el seu grup presentava una esmena --que no va ser acceptada pel BNG-- amb la que limitava el text a la retirada de la coneguda com a llei mordassa.