Tres dies després que dimitissin en bloc sis membres del secretariat nacional de la CUP, dos d'ells han reclamat avui que es celebri un "debat profund" que ajudi, d'una banda, a "remetre'ns als nostres principis fundacionals" i, de l'altra, a aclarir quin paper ha de tenir el partit en el procés independentista.

Es tracta de Roger Castellanos i Tomàs Sayes, que han parlat a El Matí de Catalunya Ràdio, i han advocat per una rentada de cara del partit just avui que el secretariat actual es reuneix per dissoldre's i tirar endavant la seva renovació. Una renovació que els permetrà, segons ells, "iniciar un procés per avançar en la millora de presa de decisions", així com dels òrgans de debat.

La pregunta que sorgeix de tot plegat és per què aquestes sis persones van dimitir divendres i no han esperat a avui que comença aquest procés de renovació. Castellanos ho té molt clar i ha posat de relleu que "si no vam voler fer efectiva la dimissió conjunta és perquè creiem que els motius que teníem les sis persones que vam dimitir eren diferenciats als motius que portaven el canvi en el secretariat".

Ara bé, sí que hi ha un punt en comú entre la seva dimissió i el procés intern que comença avui, que és que "el secretariat no funcionava correctament". Però com que aquest no és l'únic motiu, els sis dimissionaris "vam voler expressar-nos de forma diferenciada i explicar els veritables motius que ens portaven a dimitir", ha aclarit Sayes.

Aquests motius són, com es llegia a la carta que van fer pública, que "havíem estat testimonis de l'augment d'actituds sectàries i maquiavèl·liques que han impregnat, entre d'altres, dos dels processos de decisió més rellevants de la nostra història recent: la investidura i els pressupostos".

Sobre això, els dos dimissionaris no s'han volgut mullar gaire per no "fer sang públicament", però ha puntualitzat que el que realment pretenien amb el seu gest no era tractar "a fons" això, sinó "canviar les coses".

Identificar, solucionar i afrontar

Els debats interns que proposen han de servir per "identificar els problemes, solucionar-los i afrontar-los amb una organització forta i cohesionada", segons han posat sobre la taula, al mateix temps que han volgut deixar clar que "quan esdevé aquesta polarització és que el secretariat nacional no ha fet bé la seva feina de saber gestionar la diversitat de perspectives".

I és que la gota que ha fet vessar el got, i que ha fet esclatar aquestes dimissions, ha estat el fet que quan ells van entrar a formar part del secretariat nacional ja hi havia diferències, però aquestes s'han "polaritzat més" a mesura que ha anat avançat el procés.

La solució dels dimissionaris, i la millor fórmula per fer funcionar un engranatge tan complicat com ho és el procés assembleari, hauria estat no arribar al dia de la votació amb una divisió tan àmplia i que, a més, les decisions no les prengui el consell polític i el grup d'acció parlamentària. "Ens hem trobat que des que vam entrar-hi no només no s'han solucionat aquestes diferències, sinó que encara s'han polaritzat més", s'han lamentat.

A la recerca de grans acords

Els dos dimissionaris han volgut deixar clar que ells no busquen divisions, sinó al contrari, i han posat de relleu que "l'assemblearisme no té a veure amb quin bloc guanya, sinó en la recerca de grans acords entre perspectives diferents".

Això és, a parer seu, el que creuen "que no s'ha fet bé", a més de ser el repte principal que haurà d'afrontar el nou secretariat, que "hauria de saber afrontar totes les divergències legítimes, posar un marc de debat amb totes les garanties i poder debatre a fons sobre què entenem que és el procés, quina peça som dins d'aquest engranatge".

Tot això per recuperar la confiança de la ciutadania que tenia "molt clar que nosaltres complementaríem allò que poguéssim a nivell social" i "recuperar la il·lusió de la gent en el procés independentista".

Per això, els dimissionaris han volgut fer veure que no perden l'esperança assegurant que "creiem que la CUP encara pot tenir el paper d'accelerador del procés", però deixant clar que "no pot ser que el país estigui pendent de què votem o deixem de votar".