"La Fiscalia no va poder demostrar que hi havia rebel·lió perquè no hi havia rebel·lió", ha afirmat Diego López Garrido, escudant-se en què, segons el Codi Penal, calia un alçament públic per realment poder parlar de rebel·lió. Aquestes afirmacions les ha fet en una entrevista a Els Matins de TV3 el catedràtic de Dret Constitucional López Garrido, que havia estat redactor de la reforma del Codi Penal que va introduir la definició de rebel·lió actual.

La Fiscalia, qüestionada

López Garrido ha criticat l'informe final de la Fiscalia: "No va haver-hi una fonamentació jurídica sustentada", ha explicat. Ha criticat especialment l'ús del terme "cop d'estat", que no és un terme jurídic i que no s'adequa en absolut al que va passar: "És més un argument polític que jurídic".

El punt central de la crítica de López Garrido és que es mantingués l'acusació de rebel·lió sense que existís violència greu: "El fiscal en dir que no hi havia violència greu ja estava admetent que no es donava el tipus de la rebel·lió". El catedràtic de Dret Constitucional ha explicat que "el delicte de rebel·lió és un delicte molt greu que hagués necessitat de violència i una declaració d'independència, i aquí la declaració va ser molt confusa". Per Garrido el que s'ha vist al judici és que podria haver-hi alteracions de l'ordre públic i altres fets menors, però no la violència necessària per parlar de rebel·lió. Garrido sí que té clar que va existir desobediència, però dubta sobre si es pot parar d'un delicte de sedició: afirma que li hagués calgut seguir més atentament les proves del judici com per poder valorar-lo.

López Garrido ha explicat que quan es va redactar l'article 472 del Codi Penal es va discutir molt perquè no es pogués considerar rebel·lió la simple declaració d'independència d'una part del país: "El que caldria per parlar de rebel·lió seria un alçament violent, que és molt més que el que es va veure a Catalunya". I ha afegit que si el govern de Rajoy no va declarar l'estat de setge és perquè no va veure en perill la integritat de l'Estat espanyol (de fet, López Garrido ha considerat normal el fet de declarar l'estat de setge i de mobilitzar l'exèrcit en cas de perill d'integritat de l'Estat).

El catedràtic de Dret Constitucional creu que no cal cap canvi en el Codi Penal sobre el delicte de rebel·lió i apunta que tot i que es pot obrir el debat, l'actual codi està ben tipificat i és prou clar: "el Codi Penal, en el delicte de rebel·lió, parla d'una insurrecció violenta i organitzada". Ara bé, creu que alguns partits podrien plantejar aquest debat properament.

Pel que fa a la situació de presó i a la inhabilitació dels processats, que es deriva de les acusacions de rebel·lió, Diego López Garrido no ha volgut pronunciar-se. S'ha limitat a afirmar que no creu que canviï la seva situació processal, tot i que ha puntualitzat que el tribunal sempre té la possibilitat de posar en llibertat els presos.

López Garrido, malgrat tot, confia en la decisió final del Suprem, i afirma que a desgrat que al judici s'han barrejat conceptes jurídics i polítics, "el tribunal no hauria de deixar-se portar per raonaments polítics, sinó pel que diu el Codi Penal". Afirma que no dubta que ho farà així: "Estic convençut que el Tribunal serà just" i que "actuarà de forma adequada perquè és un tribunal independent i Espanya és un estat de dret".

López Garrido, que havia estat secretari general d'Izquierda Unida, el 1997 va passar-se al PSOE i va exercir diversos càrrecs en el si d'aquest partit.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat