És una llàstima que les portades dels diaris impresos (almenys les que han arribat aquí) no hagin volgut, pogut o sabut aprofitar millor la suspensió de l’òpera al Teatro Real de Madrid, forçada pel públic del galliner en veure que la funció no respectava les mesures de prevenció de la covid-19. És una metàfora meravellosa del moment, més encara perquè es representava Un ballo in maschera, de Verdi, a qui la censura de l’època va imposar moltes i penoses modificacions perquè l’original s’inspirava en l’assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses l'any 1792.
El que ha passat és argument per una altra òpera. El públic més modest s’ha revoltat contra els més potentats, que es passen per l’arc de Douglas les mesures sanitàries que, permeti’s la llicència, ells mateixos han dictat. Els de platea farien el paper dels manaies benestants del nord que dicten les restriccions als del galliner, gent dels barris i municipis del sud de Madrid, zones “denses, amb més immigrants i pobres”, com explica El País.
Aquesta revolta esperpèntica —en el sentit original, valleinclanesc—, seria la culminació de tot un dia de manifestacions pels carrers de Madrid: milers de ciutadans afectats per les limitacions de mobilitat i altres restriccions imposades pel govern regional que presideix Isabel Díaz Ayuso, incapaç de governar la pandèmia. La presidenta, desbordada i feble, no volent humiliar-se i demanar al govern central que declari l’estat d’alarma (ho explica La Razón), reclama —un gir dramàtic— que sigui l’exèrcit qui es faci càrrec de patrullar els carrers i vigilar que es compleixen les mesures d’aïllament, etcètera, malgrat que la policia espanyola ja estava llesta per aplicar el pla d’actuacions que la mateixa presidenta havia declarat.
Sembla una òpera però no ho és. És la realitat del que va passar ahir a Madrid, hores abans que s’activessin les mesures del Plan Ayuso de restriccions en 37 zones sanitàries de la capital d’Espanya, un dels principals focus de contagi de la covid-19 del continent. Aquí només s’ha dramatitzat una mica el passar dels esdeveniments.
Avui al migdia tindrem una altra entrega d’aquest culebrot. I no, no fa gràcia, com no en fan els esforços dels diaris de la dreta per amagar als responsables del desori sanitari de Madrid — governat per una coalició del PP i Ciutadans—, que pagarem tots gràcies a l’Espanya radial. A l’ABC estan tan desesperats que fins i tot han reescalfat un hit de fa uns mesos. Llavors ningú hi va parar gaire esment. La Razón surt amb que al novembre s’inaugurarà tot un hospital dedicat a malalts de la covid-19. Entretant, els problemes de col·lapse de l’atenció primària no es resolen.
Els diaris de Barcelona van avui cada un pel seu camí. Fa goig de veure. El Periódico recupera el tema amb què La Vanguardia obria ahir la seva portada. L’Ara presenta una exclusiva que no sorprén gaire —la fiscalia vol arxivar el cas de les comissions cobrades pel Rei a Aràbia Saudita, relacionades amb l’AVE a La Meca. No es podia saber.
A El Punt Avui no se li entén gaire què vol dir, on és la novetat. Francament, si volien titular amb el president Quim Torra, tenien a mà el “tros de quòniam” amb que ha regalat Pedro Sánchez. La Vanguardia titula una altra vegada per les ganes que té el govern espanyol que ERC i Cs li votin els pressupostos alhora (ens espera una altra setmana de desmentiments? Fa mandra només de pensar-ho). També continua essent el diari que els madrilenys troben a faltar —no és broma: explica què passa a Madrid millor que la majoria de diaris de Madrid.
