(Si vols anar directament a les portades d'avui, les tens a sota de tot).

Ahir El País s’indignava moltíssim. L’editorial (Independentismo fracasado) és una muntanya fumejant de llamps i trons, com aquell Sinaí de la Bíblia on Déu espera Moisés per entregar-li el Decàleg. Val la pena entrar en aquest editorial, no tant pel que s’hi diu —és la mateixa filípica de sempre contra l’independentisme— sinó per a explicar una tècnica en què el diari progre excel·leix.

L’artifici consisteix a pronunciar-se sobre alguna cosa que no funciona a Espanya disfressant-la de furibunda catilinària sobre alguna altra cosa que faci passador als criticats el primer pronunciament. En aquest cas, l’independentisme és el boc expiatori que serveix de vehicle al propòsit de l’editorial. Tot el seguit de dicteris que vessa contra el sobiranisme (al que titlla emfàticament de “fracàs” cinc cops en tres paràgrafs), amaga la preocupació autèntica del diari, el seu missatge real: “Cal un acord polític bàsic entre els defensors de la Constitució”. Certament, així ho diu al subtítol. Però si vols seguir el raonament i arribar al moll de l’os de l’editorial, has de travessar un bosc dens d’unes 350 paraules, gairebé el doble del que has llegit fins ara.

Una vella pel·lícula

La conseqüència és que tota la peça fa l’efecte d’aquelles escenes de Stan Laurel i Oliver Hardy, on un empastifa un pastís de crema a la cara de l’altre i aquest li clava una nata a un tercer que passava per allí. El diari es queixa que “el naufragi” de l’independentisme ha estimulat “una competició entre líders per veure qui s'exhibeix amb més empenta en la defensa de la unitat de la pàtria” i que tot plegat no cal perquè la unitat, etcètera, es defensa gràcies a “les seves [de la pàtria] institucions democràtiques, [que] són sòlides i funcionen”.

Tot això està molt bé i Déu ens guard de criticar que El País tingui un o altre punt de vista sobre les inquietuds que li plaguin. S’agrairia, però, més respecte a la realitat. Dir que l’independentisme “cerca la legitimació de les seves accions en la propaganda i no en els procediments i les majories” oblida que l’independentisme és majoritari al Parlament, que és una manera de fracassar, diguem-ne, peculiar. Darrera d’aquesta majoria hi ha més de dos milions de ciutadans, a més, que mereixen tant de respecte com els que no són indepes, per molt insuportable que al diari li sembli el joc de pancartes del President.

A més, si la causa que El País es neguitegi tan solemnement és l’independentisme, potser el seu fracàs no sigui tan pregon.

Vestir la mona

Sobre els “procediments” només cal obrir els ulls per adonar-se que, de mesos ençà, la política espanyola està en mans de jutges, fiscals, policies i altres aparells de control de l’Estat, l’acció dels quals és en l’origen de la caiguda de Rajoy o el canvi de majories a Andalusia… i deixem-ho aquí per no allargassar més la llista de penúries del sistema. Gairebé no hi ha política que no acabi morint als tribunals o a la comissaria, ni polítics que no acabin llençant-se pel cap ara una querella, ara un recurs. Ahir mateix, la fiscalia, a instàncies de la Junta Electoral, va fer entrar els Mossos a diverses escoles, amb la canalla i els mestres pel mig, per tal de comprovar que no hi havia llaços grocs i tota la pesca. En un dels centres van haver de pintar a sobre d’uns murals per fer-hi desaparèixer emblemes “no neutrals”. Poc se’n va faltar per a que no posessin nens i professors de cara a la paret, castigats. Segur que els nanos ja han entès en què consisteixen “els procediments” típics d’unes “institucions democràtiques sòlides”. La letra, con sangre entra.

Potser resulta que El País, amb el seu afany de dissimular el fiasco del joc polític espanyol, també disputa la competició de patriotisme que denuncia. En aquest pandemònium, l’independentisme hi té alguna cosa a veure —qui ho pot negar— però si és vol parlar del fracàs de la política espanyola i de la gresca entre partits constitucionalistes només cal assenyalar-ho directament sense fer tants tombs ni escenetes d’orgull ferit. Si més no, per respecte al cap de setmana de la gent, que ja va prou cansada.

EP

EM

ABC

LR

LV

EPC

AVUI

ARA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat