És bonic veure com les portades de La Vanguardia i El Periódico ens retrotreuen avui als Bons Vells Temps de “l’Oasi Català” i el seu bipartidisme mediàtic amb sengles entrevistes als artífexs de la coalició que governa Barcelona. Els titulars són plàcids i joiosos, i es podrien llegir acompanyats d’alguna polifonia angèlica, una cosa així com l’Ave Verum de William Byrd, o el Libera nos, de Thomas Tallis, amb els seus sofisticats melismes. Fa gràcia que el que diuen Colau i Collboni es perfectament intercanviable. Ningú s’adonaria del canvi. Co & Co, com en deia l'Ara l'altre dia. Fes la prova.

Potser val la pena destacar el subtítol on Colau despatxa amb aquella alegria la qüestió de la inseguretat a la capital, endossant-la a un suposat “efecte crida”, segons el qual els delinqüents s’avisarien uns als altres que “a Barcelona es pot venir a robar sense problemes”. Vés per on. Al marge que l’alcaldessa, segurament sense voler, explica el problema amb un concepte associat a la immigració —“efecte crida”— que fan servir els que utilitzen als immigrants per espantar la ciutadania, sembla que la seva responsabilitat no vagi més enllà de sorprendre’s pel fenomen. Com aquell capità Renault de la pel·lícula Casablanca, que queda parat en escoltar que al bar d’en Rick-Bogart es fan apostes clandestines, de les que ell mateix se n’endú un bon pessic. I’m shocked! Shocked! que a Barcelona es robi, sembla dir l’alcaldessa.

La premsa madrilenya aporta avui una mica més de confusió a l’escenari polític. El País explica que tots els sectors de PSOE s’apleguen contra la possibilitat de governar en coalició amb Podemos —que els de Pablo Iglesias tinguin ministres i tota la pesca, vaja. En canvi, La Razón presenta un PSOE dividit per la perspectiva d’una repetició electoral. Certament, poden ser postures complementàries.

El Mundo afegeix al còctel que Pedro Sánchez es malfia de Pablo Iglesias perquè tem que, quan es coneguin les sentències de l’1-O, els podemites no inclinin el cap amb ells davant del càstig als líders i quadres sobiranistes. Es busca un miracle: que el govern espanyol no depengui de Podemos ni dels indepes. Les sumes no quadren, esclar. La confusió és fenomenal. Segons aquest últim diari, els socialistes malden perquè el PP s’abstingui com van fer ells amb l’últim govern de Rajoy —cosa que va costar el cap al mateix Pedro Sánchez. Seria una opció, encara que ja se sap com va acabar aquell executiu: executat pel mateix Sánchez.

LV

EPC

ARA

EPA

EP

LR

EM

ABC