El secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) continua apostant per Barcelona com a centre de la reivindicació festiva de l’11 de setembre. L’acció de la capital catalana serà un acte pensat perquè tingui projecció internacional. Per primera vegada, però, s’incorporen quatre accions més a diferents punts del territori. Seran esdeveniments temàtics i, en algun cas, poden estar relacionats amb moviments reivindicatius com el de les Terres de l’Ebre.

El secretariat presentarà públicament la proposta aquest diumenge en l’assemblea ordinària de Manresa. Ha estat una solució de consens entre les dues opcions majoritàries que havia presentat el grup de treball de l’11-S. Una de les opcions passava per organitzar actes al territori amb la col·laboració d’entitats socials com la PAH, per eixamplar la majoria social. L’alternativa apostava per una acció amb ressò internacional que aplegués tots els càrrecs electes de les institucions catalanes a Barcelona. Es plantejava aprofitar la jornada per redactar un document de base que pogués ser l’embrió de la Constitució catalana.   

L’ombra de les anteriors diades

Jordi Sànchez ha afirmat a una entrevista a El Nacional que és partidari de “sortir en massa” al carrer i de convertir la Diada en una jornada de mobilització. Tot i així, el repte de superar l’altíssima participació de les anteriors diades és una gran ombra allargada. La primera gran mobilització va ser el 2012 quan, sota el lema Catalunya nou Estat d’Europa un milió i mig de persones ocupava el centre de la ciutat de Barcelona. L’Assemblea s’acabava de constituir i la gran resposta ciutadana va donar impuls a l’entitat.

El 2013, la Via Catalana va fer la volta al món amb la imatge d’una gran cadena humana que connectava la Jonquera amb les Terres de l’Ebre. El 2014, la “V” va escalfar la consulta del 9-N amb una demanda de compromís als partits polítics partidaris del dret a decidir.

L’últim 11-S es va celebrar a les portes d’una campanya electoral prèvia a uns comicis plantejats per les forces independentistes com a plebiscitaris. Una altra vegada l’ANC va superar totes les expectatives i el puntal groc que assenyalava el camí cap a la independència va ser flanquejat per centenars de milers de persones.