Els presos polítics i els exiliats han protagonitzat l'acte central de la celebració institucional de la Diada, que aquest s'ha celebrat a la plaça Sant Jaume. Ha estat un acte reivindicatiu i molt emotiu que s'ha obert amb les filles de Quim Forn i Jordi Turull i el nebot de Jordi Cuixart rebent la flama del Canigó que el president, Quim Torra, ha portat des del Parlament. "No esteu sols", han corejat els presents abans que el nét de Pompeu Fabra llegís la definició de Llibertat. A partir d'aquí la paraula llibertat ha estat l'eix de la celebració, i les fotografies dels presos i la veu dels exiliats s'han anat succeint junt amb imatges de la repressió policial de l'1-O.
Damunt l'escenari, muntat davant del palau de la Generalitat, s'ha anat projectant les fotografies dels presos i exiliats en quatre grans pantalles a mesura que els actors Lluís Soler i Sílvia Bel llegien les seves paraules o quan s'escoltava les seves veus. Els primers textos que s'han llegit han estat els de Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Josep Rull i Oriol Junqueras, alhora que els seus manuscrits s'il·luminaven a la façana del palau.
Els barrots de les presons s'han projectat també a les parets de la seu del Govern, mentre Lluís Llach interpretava la Cançó d'Amor a la Llibertat acompanyat per una coreografia de Marta Carrasco en un dels moments més emotius de l'acte.
Les imatges de repressió contra la gent que defensava les urnes l'1-O han aparegut al mateix temps que damunt l'escenari Judit Neddermann interpretava No volem més cops i aquestes paraules es projectaven a la façana del palau seguint el ritme de la música.
La veu dels polítics exiliats Meritxell Serret, Toni Comín i Anna Gabriel, llegint textos de Manuel de Pedrolo, Raimon Panikkar i Maria Mercè Marçal han precedit a la interpretació de les Corrades d'exili, amb imatges de persones refugiades.
Tot seguit ha estat el torn dels textos i les fotografies de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva i Quim Forn. Clara Ponsatí ha llegit un text de Montserrat Abelló; Lluís Puig ha recitat Joanot Martorell; Marta Rovira, Maria Aurèlia Capmany; i Carles Puigdemont ha recitat Miquel Martí i Pol: "plor i laments de què serveixen? Gent que lluiti és el que cal".
Agafant l'horitzó de Txarango ha tancat l'acte. Les imatges dels integrants del grup amb altres intèrprets catalans, i els rapers Valtònyc i Pablo Hasel, es projectaven a les quatre pantalles de l'escenari mentre des del balcó i les finestres del palau era el cor de l'Orfeó qui acompanyava la popular cançó.
L'acte ha acabat amb la interpretació de Els Segadors a càrrec del Cor Jove de l'Orfeó Català, que han rubricat als presents entre crits d'independència.
Prèviament, Torra i el president del Parlament, Roger Torrent, han fet el recorregut a peu des de la Cambra catalana per portar la flama del Canigó. "Ni un pas enrere" i "llibertat presos polítics", han estat alguns dels clams més corejats durant el recorregut. Abans d'arribar a la plaça Sant Jaume, s'han aturat a l'esplanada del Born on s'ha fet la hissada de la bandera, mentre l'Orfeó interpretava el Cant de la Senyera.
Els actes institucionals amb motiu de la Diada s'havien posat en marxa amb l'acte de lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament a l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que s'ha convertit en una reivindicació del model de l'escola catalana.
Durant el lliurament de la medalla, Torra ha subratllat que el fet que un Parlament atorgui la medalla d'honor a una associació de mestres és tota una declaració d'intencions i ha destacat el compromís de l'associació amb la llengua catalana. "Només hi ha una cosa més important que les nostres escoles, els mestres de les nostres escoles", ha assegurat el president que ha tingut un record per a la consellera Clara Ponsatí i als presos i exiliats.
També el president del Parlament, Roger Torrent, ha començat el seu parlament amb un record a la presidenta Carme Forcadell, "ella que ha dedicat bona part de la seva vida al món educatiu, estic convençut que entre les parets dures i grises de la presó, avui se sent satisfeta que el Parlament reconegui la tasca de la fundació Rosa Sensat".
"Hi ha qui intenta fer trontollar els pilars fonamentals del nostre model educatiu, de la nostra escola, la principal eina de cohesió social d'aquest país, l'escola. I això no passarà. En l'educació i la llibertat és on hi ha l'esperança del país", ha advertit Torrent.
Ensenyament i democràcia
"No hi ha democràcia sense els coneixements necessaris per entendre el món", ha advertit la presidenta de l'Associació, Francina Martí, després de recollir la medalla. Martí ha fet referència a la polèmica provocada l'1-O per les acusacions d'adoctrinament contra mestres; ha admès que "la línia entre educar i adoctrinar és molt fina" però ha afegit que per fer persones capaces de tenir consciència crítica cal donar als alumnes eines.