El marc d'amnistia que ha presentat Sumar a Junts i que representa un primer pas en la negociació de la mesura no s'ha elaborat conjuntament amb Podemos, tot i la proximitat de les dues formacions. Així doncs, Podemos s'ha desvinculat del dictamen jurídic proposat per Sumar amb relació a la futura llei d'amnistia, i des de la formació morada afirmen que no tenen cap coneixement d'aquest escrit ni cap relació amb la seva creació. La portaveu de Podemos, Isa Serra, ha anunciat el posicionament de la seva formació aquest dissabte en declaracions als mitjans abans d'una trobada autonòmica amb militants de Madrid, a la qual també han assistit la secretària general del partit i ministra de Drets Socials en funcions, Ione Belarra. Serra ha afirmat que el dictamen jurídic en qüestió és "només de Yolanda Díaz" i que el partit no tenia cap coneixement del seu contingut.

El document redactat per Sumar, que serà presentat oficialment el dimarts a Barcelona, ha generat especulacions sobre el seu contingut i les possibles implicacions d'una llei d'amnistia en el panorama polític espanyol. La decisió de Podemos de desvincular-se del mateix ha afegit un nou element d'incertesa a aquest assumpte. En les seves declaracions, Isa Serra ha emfatitzat que Podem es manté centrat en les seves propostes per a promoure avanços en drets socials i democràtics al país. Entre les mesures destacades per la dirigent de la formació es troben l'abaratiment del transport públic, la limitació dels preus dels lloguers, reformes per enfortir la democràcia, l'eliminació del bloqueig al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la derogació de la coneguda 'Llei Mordassa'. Per altra banda, un dels punts més destacats de la seva intervenció ha estat l'aferrissada defensa d'Irene Montero, defensant que continuï al capdavant del Ministeri d'Igualtat en un futur govern de coalició amb el PSOE. Aquesta posició de Podemos va en contra de les intencions dels socialistes, que han expressat el seu desig de retenir aquesta cartera en aquesta ocasió.

La proposta de Sumar: una amnistia des de 2013 a l'actualitat

Sumar proposa, segons el document que ha publicat en exclusiva ElNacional.cat i ha estat avançat per El Periódico, emparar en la mesura de gràcia “totes les accions o omissions d’intencionalitat política vinculades a l’objectiu d’aconseguir l’autodeterminació de Catalunya tipificades com a infraccions penals o administratives que haguessin tingut lloc entre l’1 de gener del 2013 i el moment d’entrada en vigor d’aquesta llei”. El text defensa, també, la bidireccionalitat de la llei. És a dir, que els policies espanyols i guàrdies civils processats per haver apallissat catalans durant la celebració del referèndum de l’1-O també quedarien emparats per aquesta amnistia. Però afegeix un matís, deixa fora de l’amnistia les actuacions de policies “susceptibles de ser qualificades de delictes de tortura i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals de l’autoritat o funcionari públic”.