Va arribar un moment que semblava que Ciutadans s’ho havia de menjar tot. Complia els paràmetres del “Podemos de dretes” que demanava la banca. Les enquestes el propulsaven en el seu salt a la política espanyola, a cavall del conflicte català. Fins i tot alguns diaris convertien un polític català en president del govern espanyol. Però va resultar ser un miratge. De la nit al dia, Albert Rivera, la joguina trencada de l’espanyolisme, va enfonsar la formació a la marginalitat i irrellevància polítiques, amb menys representació que el primer dels partits independentistes al Congrés. Des d’aquell fatídic 10-N, el partit es troba a la deriva, sense rumb clar, amb un únic objectiu: la supervivència. D’aquí els seus moviments des de llavors.

El primer va ser proposar a Pedro Sánchez —el mateix amb qui reiteradament van rebutjar reunir-s'hi setmanes abans— una coalició de 221 diputats amb el PP (on els seus deu escons eren totalment prescindibles). Ara, amb tres eleccions autonòmiques a la vista, proposen una aliança “constitucionalista” al PP: Mejor Unidos. La mateixa coalició que van rebutjar quan li va oferir l’UPyD de Rosa Díez en el seu moment. La mateixa coalició que van rebutjar quan el PP els oferia un España Suma per concórrer el 10-N. En dos dels territoris, el País Basc i Galícia, ni tan sols hi tenen representació parlamentària. En l’altre, Catalunya, veuen com poden passar en poc més de dos anys de ser la primera força a ser la sisena, en el millor dels escenaris.

El partit ara liderat de facto per Inés Arrimadas necessita salvar el poc capital que li queda. Per a fer-ho, però, està totalment a mercè del PP de Pablo Casado, que no dubtarà a aprofitar la feblesa del seu soci. Si n'hi ha, un escenari que els populars estudien amb lupa, des de Gènova tenen intenció de fixar ells els termes de la possible entesa, aprofitant la desesperació dels seus socis. Per començar, el “pack de tres” de Ciutadans no l'acaben de comprar.

A Galícia veuen Alberto Núñez Feijoó es veu molt consolidat i ell mateix ja ha pràcticament tancat la porta. Ja governa amb majoria absoluta. El president de la Xunta com a molt ha ofert integrar membres de Ciutadans a les seves llistes, però sempre sota les sigles del PP, sense coalició, fent desaparèixer el logo de Cs de les paperetes. Només les pitjors de les enquestes, on el BNG tingués la clau per desallotjar-los, podrien provocar un canvi de plantejament.

En els altres dos territoris, el País Basc i Catalunya, el PP sí que s'hi ha mostrat predisposat, però tenint ells la paella pel mànec. Al País Basc, Ciutadans ni hi té representació ni hi té implantació, sobretot per la seva oposició al concert econòmic, que els populars defensen. A Catalunya, el 21-D ja és un miratge. El 10-N van ser l’última força, per darrere del PP i també de Vox. En la negociació pel Mejor Unidos els populars podrien imposar Alejandro Fernández com a cap de llista. Aquesta serà la gran qüestió: si Fernández o Lorena Roldán.

A hores d'ara, l’únic que li queda a Ciutadans són els governs autonòmics, on ha arribat com a actor subaltern, sempre a remolc del PP. Pel camí, ha sacrificat l’espai de centre polític que pretenia ocupar, deixant-se arrossegar pel discurs més ultra del postfranquisme, amb els quals ha pactat. La seva supervivència com a partit està avui en mans de Pablo Casado. La formació d'Inés Arrimadas assumeix que el risc d’absorció implícit en aquesta estratègia electoral és real.

Partit escapçat

Les eleccions del 10-N van marcar un abans i un després per Ciutadans, que ha vist com també saltava per l’aire la seva cúpula, començant per Albert Rivera. Ara mateix estan sense quadres, després que tots ells hagin perdut els seus escons o hagin abandonat el vaixell. Només queda algun mal fitxatge estrella, com l’advocat de l’Estat Edmundo Bal o l’empresari Marcos de Quinto. Tal és la magnitud que estan disposats a cremar peces, com un dels seus homes forts al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa, que podria traslladar-se a Madrid. Dins la formació, tothom dona per fet que del congrés del 15 de març en sortirà Inés Arrimadas com a nova líder de la formació. Tampoc hi ha gaires més opcions on triar després del 10-N. El camí que té al davant no és gens fàcil.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat