L'any 2018 hi ha hagut 326 denúncies d'origen polític. L'any 2017 en van ser 121.
En aquest sentit, els delictes d'odi i discriminació per orientació política són els que més han crescut respecte a l'últim any. Un any amb un context polític complex després del referèndum de l'1-O i la multiplicació d'actes, manifestacions i mobilitzacions a la via pública.
Miquel Buch ha donat la dada durant la compareixença al Parlament, on ha volgut deixar clar que els Mossos d'Esquadra no actuen segons un ideari polític sinó segons el que marca la llei.
Ha volgut contextualitzar que "no existeix una classificació de delictes i infraccions d'índole política", sinó que es tracta de delictes o infraccions administratives i que només es poden sancionar segons el que preveu la legislació vigent.
"Els Mossos són conscients que es poden trobar davant de fets reprovables èticament o moralment, però s'han d'ajustar a l'ordenament jurídic vigent", ha remarcat Buch, que ha detallat que la policia es pot trobar amb mostres de "falta de respecte per les idees i qüestionament de les idees fonamentals", que "els mossos estan amatents a les actuacions que poden perjudicar la convivència", i que sempre actuen "en el marc que disposa la llei i mantenint l'objectivitat, en cap cas l'equidistància en els plantejaments de totes les seves intervencions".
Durant el 2018 els delictes d'odi i discriminació han pujat. N'hi va haver 393 per raons d'origen i sexe. El 2017 en van ser 393.