Denúncia esfereïdora aquest dilluns al Congrés dels Diputats al voltant de les noies que eren violades pels seus pares en temps de la dictadura franquista. Supervivents d'aquest període han relatat que hi va haver dones que van arribar a estar empresonades fins a vint-i-cinc anys sense haver comès cap delicte: simplement havien estat violades pels seus progenitors i queien a mans de l'anomenat Patronato de Protección de la Mujer, on quedaven internades. La institució va estar operativa entre 1941 i 1985. La denúncia s'ha fet en el marc d'una jornada organitzada a la cambra baixa per part del grup parlamentari de Sumar. Afectades i expertes han explicat com funcionava aquesta suposada institució de "protecció" a les dones, que va mantenir-se operativa fins als primers anys de la democràcia, informa Europa Press.
Paca Blanco és una de les supervivents que ha comparegut i ha fet la denúncia més corprenedora. Hi havia noies que ingressaven a la institució sense haver comès cap delicte. "Als reformatoris hi havia moltes adolescents violades pel seu pare que tenien fills del seu pare i a aquells pares no els podien empresonar perquè eren caps de família", ha denunciat. Aquestes noies acabaven sota tutela del Patronato i podien passar llargues temporades a la presó. "Podien arribar a passar vint-i-cinc anys empresonades sense haver comès absolutament cap delicte", ha assenyalat. A la jornada també hi han participat la supervivent Consuelo García del Cid i la historiadora Carme Guillén. Les denúncies que s'han fet han estat greus: s'ha explicat que a la institució hi havia internaments forçosos, vigilància, treballs obligatoris i càstigs físics o psicològics.
La "Gestapo de la moral"
García del Cid ha estat taxativa quan ha dit que el Patronato era com una mena de "Gestapo de la moral" i que funcionava com un sistema penitenciari ocult dirigit contra les dones joves. Ha relatat que hi havia una figura de control que encarnaven les conegudes com a "visitadores socials" que vigilaven "zones de conflicte" com ara cinemes, platges o jardins i tenien la capacitat de detenir menors per comportaments considerats immorals: des de fumar fins a petonejar-se amb la seva parella. Les supervivents han denunciat abusos patits per dones embarassades internades en centres vinculats al Patronato, com ara la maternitat de Peñagrande, a Madrid. Allí, segons Paca Blanco, hi podia haver "centenars de noies de 13,14 o quinze anys embarassades o mares". Moltes desconeixen quin era el seu estat fins que eren examinades per metges. En aquests establiments també s'assegura que es robaven bebès i es feia negoci amb ells. Les dones internades eren maltractades i patien especialment les lesbianes, sotmeses a electroxocs amb la intenció de "curar-los" l'homosexualitat. García del Cid ha dit, però, que té la convicció que la voluntat del règim no era "curar-les" sinó tot el contrari, "matar-les".