Fa més d'un mes es va donar a conèixer el cas d'un advocat a qui el  Grup Operatiu d'Estrangers de la policia estatal li va vulnerar el seu dret a comunicar-se en català. No només els agents es van negar a atendre'ls en català sinó que un li va etzibar: "No estamos obligados a conocer el dialecto catalàn". Davant aquest cas de discriminació lingüística, Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia administrativa perquè se sancionin els agents responsables de l'actuació, que és tant una discriminació com una vexació. Segons exposen en un comunicat aquesta denúncia s'ha presentat  davant de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, competent per sancionar aquest tipus d'infraccions.

Plataforma per la Llengua ha remarcat que aquesta mena d'actituds contra els catalanoparlants són molt freqüents en l'administració general de l'Estat L'entitat ha subratllat la necessitat d'investigar-les i sancionar-les per tal " erradicar-les i per posar fi a la sensació d'impunitat que tenen els agents". 

El cas d'Alfons Rodríguez

El passat mes d'octubre l'advocat Alfons Rodríguez s'encarregava d'un expedient d'estrangeria quan va rebre un del Grup Operatiu d'Estrangers de la policia estatal. En aquest correu en castellà, els policies li feien arribar informació sobre la seva clienta i li sol·licitaven un acusament de recepció "per aquest mateix mitjà i en castellà". Rodríguez els va recordar que segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, una llei orgànica de l'Estat espanyol, el català és una llengua oficial i, per tant, els ciutadans tenen dret a ser atesos en aquesta. Els policies no van trigar a respondre el darrer correu de l'advocat. 

En el nou correu els policies donaven carpetada a l'assumpte tornant a sol·licitar-li que parles en castellà i afirmant que "no estamos obligados a conocer el dialecto catalán". Justament com no estan obligats, al·legaven que necessitaven la informació en castellà per evitar errors en la traducció.  Finalment, en aquest mateix correu els agents advertien a l'advocat que aquestes exigències no comportaven "cap mena de discriminació" i no treien "plena validesa als tràmits i documents presentats".

Per a Plataforma per la Llengua, l'exigència feta pel Grup Operatiu d'Estrangers de la policia espanyola contradiu el posicionament del Tribunal Constitucional, que sosté que el dret d'usar el català amb les administracions a Catalunya es deriva de manera automàtica de la Constitució, amb l'única mediació de la declaració d'oficialitat que en fa l'Estatut de Catalunya, sense necessitat de cap intervenció legislativa més. "Tant si en trien una o una altra, el Tribunal Constitucional fixa que han de poder-ho fer en igualtat de formalitats i de requisits en l'exercici de la llengua", remarca l'entitat.