Denegada per primer cop l'amnistia a un agent dels Mossos d'Esquadra, investigat per lesions i maltractaments. Ha estat la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona qui ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per Irídia en nom d'en T. S., un jove agredit el 2019, i ha revocat així la decisió del Jutjat d'Instrucció núm. 4 sobre l'arxivament de la causa per l'aplicació de l'amnistia. Segons l'associació de drets humans, el tribunal ha fet valdre que la causa s'havia obert i investigat per possibles maltractaments policials —tracte inhumà o degradant— i ha establit que no pot aplicar-se l'amnistia sense celebrar abans el judici oral, que ha de permetre determinar la naturalesa dels fets i si poden quedar exclosos de la llei.
El cas investiga la lesió patida per en T. S. el 18 d'octubre del 2019, quan va rebre l'impacte d'un projectil de foam a la cama i un altre a la motxilla, mentre corria per allunyar-se de la zona del carrer Provença —entre el passeig de Gràcia i Rambla Catalunya. Després de la impossibilitat d'identificar l'agent autor dels trets, la investigació es va continuar contra el superior jeràrquic de l'agent, com a últim responsable de l'actuació.
La necessitat d'un judici oral
Ara, el tribunal ha apuntat que no es pot descartar que es fes ús del projectil de foam sense que concorreguessin les condicions que en permetien l'autorització. A més, els fets van ocórrer fora de la zona de les protestes, posant en qüestió la justificació policial basada en el context de desordres públics. La resolució cita la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, recordant que l'Estat té l'obligació de dur a terme una investigació exhaustiva i efectiva abans de tancar causes de possibles tortures o tractes degradants. Així, conclou que, un cop s'ha fet una investigació suficient —com en aquest cas—, la jurisprudència obliga a portar la qüestió a judici oral per poder practicar totes les proves amb les degudes garanties.
Des d'Irídia han considerat que el tribunal ha trencat d'aquesta manera l'hegemonia interpretativa sobre l'aplicació automàtica de la llei d'amnistia i que ha obert la porta a excloure de la seva cobertura els casos de violència policial, si bé és veritat que ja s'havia denegat la mateixa amnistia als quatre policies espanyols acusats de rebentar l'ull a Roger Español. Finalment, l'associació ha assegurat que la resolució notificada el passat 10 d'octubre, pocs dies abans del sisè aniversari dels fets, constitueix un precedent rellevant en la protecció dels drets humans i la lluita contra la impunitat policial.