Democracia 21, què defensa i qui hi ha darrere del nou partit de Miriam González:  un nou Ciutadans?

"Durant anys ens van dir que hi havia dues Espanyes. Curiós. Perquè, a l'hora de repartir-se els càrrecs, mai no semblen tan diferents". Així comença el manifest de Democracia 21, el nou partit amb què l'advocada Miriam González Durántez vol fer-se un lloc en la política espanyola a les eleccions generals del 29 de novembre. La seva proposta és superar l'enfrontament entre esquerres i dretes, regenerar les institucions i modernitzar l'Estat. Però, darrere d'aquest discurs que promet "una altra política", hi ha una pregunta inevitable: estem davant d'un nou Ciutadans? El projecte es va presentar el 10 d'octubre a Madrid i només cinc dies després ja ha fet un moviment significatiu: una aliança electoral amb Ciutadans i Unió de Ciutadans Independents (UCIN), que concorrerà sota la denominació Democracia para el siglo 21. Una operació que situa el nou partit en l'espai liberal i de centre que va intentar ocupar la formació d'Albert Rivera, tot i que González rebutja que la seva iniciativa sigui una simple reconstrucció de Ciutadans.

Els desencantats de la política

Democracia 21 ha nascut sobre una premissa que marca la contesa electoral del 29N i que turmenta a molts electors: a qui voto? La nova formació busca especialment seduir els electors que no se senten representats pels partits tradicionals. "Fem una crida a tota aquesta gent que no sap a qui votar i que ha perdut la il·lusió", explica la presidenta de la formació, Miriam González Durántez. El seu objectiu és connectar amb els ciutadans cansats de la polarització i de votar, segons va afirmar durant la presentació, "amb el nas tapat".

En una Espanya cada vegada més polaritzada, on sembla que els ciutadans hagin d'escollir obligatòriament entre dos blocs irreconciliables, Miriam González vol convèncer els que no se senten còmodes en cap d'ells. Els que no saben a qui votar, els que han deixat de creure en les promeses dels partits tradicionals o els que es plantegen quedar-se a casa el 29 de novembre. És aquest electorat desencantat, difícil de quantificar i políticament heterogeni, el que Democracia 21 aspira a mobilitzar amb el seu discurs de regeneració i modernització.

Entre els seus potencials votants hi podria haver antics electors de Ciutadans que no han trobat una alternativa després de l'enfonsament del partit taronja. Però també votants moderats del PP que no veuen en la figura d'Alberto Núñez Feijóo el lideratge que voldrien o que rebutgen la possibilitat que els populars hagin de governar amb Vox, una formació que qüestiona drets i polítiques d'igualtat que consideren conquestes socials irrenunciables. I, a l'altra banda, socialistes decebuts amb Pedro Sánchez pels escàndols de corrupció, la gestió de la crisi de Ceuta o la incapacitat de donar una resposta satisfactòria al problema de l'habitatge després de vuit anys a la Moncloa. Electors progressistes que tampoc no se senten representats per les formacions situades a l'esquerra del PSOE.

La gran pregunta és si tots aquests malestars, de procedències ideològiques tan diferents, poden confluir en una mateixa opció política. Estar decebut amb els partits existents no significa necessàriament voler votar un partit de centre. De fet, diversos politòlegs han advertit que, encara que una part important dels espanyols es defineix ideològicament com a centrista, això no es tradueix automàticament en una demanda de noves formacions moderades. És la paradoxa que haurà d'afrontar Democracia 21: intentar obrir-se pas entre dos blocs que, precisament gràcies a la polarització que denuncia, han aconseguit fidelitzar bona part dels seus votants. I aquí apareix una altra incògnita: pot un partit que vol superar la divisió entre esquerres i dretes aconseguir que el votant decebut del PSOE i el del PP comparteixin una mateixa papereta? Aquesta és l'ambició política de Miriam González, però també un dels principals interrogants que acompanyen el seu projecte.

Qui és Miriam González i qui forma part del projecte?

Miriam González Durántez, nascuda el 1968 a Valladolid i vinculada familiarment a Olmedo, és una advocada especialitzada en comerç internacional i regulació europea. Ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional a l'estranger, ha impartit docència a la Universitat Stanford i ha participat en organismes internacionals. També és fundadora d'Inspiring Girls, una organització dedicada a promoure referents professionals femenins.

El seu vincle amb la política no és nou. El seu pare, José Antonio González Caviedes, va ser alcalde d'Olmedo durant el franquisme i posteriorment senador del PP. A més, està casada des del 2000 amb Nick Clegg, antic líder dels liberals britànics i viceprimer ministre del Regne Unit entre el 2010 i el 2015, que després va ocupar un alt càrrec directiu a Facebook, posteriorment Meta.  La parella es va conèixer quan estudiava al Col·legi d'Europa, a Bruges, i ha compartit una vida familiar marcada per les responsabilitats polítiques i professionals a banda i banda de l'Atlàntic. El matrimoni té tres fills, Antonio, Alberto i Miguel, i un dels moments més difícils que ha viscut la família va arribar quan el seu fill gran, Antonio, va ser diagnosticat d'un limfoma de Hodgkin, un tipus de càncer que afecta el sistema limfàtic, quan era adolescent. Segons van explicar a la televisió britànica ITV el setembre del 2017, Antonio havia estat diagnosticat un any abans, quan tenia 14 anys. Després de mesos de tractament, la malaltia havia remès. González va explicar que havien intentat mantenir la normalitat familiar i que havien decidit fer pública l'experiència per conscienciar sobre la necessitat d'investigar tractaments menys agressius contra el càncer infantil.

Miriam González Durántez, presidenta de Democracia 21 (Democracia 21)
Miriam González Durántez, presidenta de Democracia 21 (Democracia 21)

L'origen i les cares del nou partit

La llavor de Democracia 21 és España Mejor, una plataforma cívica que González va impulsar el 2023 per promoure reformes institucionals. Ara ha fet el salt de la societat civil a la competició electoral. Entre les cares del nou partit hi ha també perfils procedents de l'empresa, la diplomàcia i la tecnologia. Destaquen Manel Rodríguez, arquitecte català vinculat al sector de l'habitatge assequible i director general de Democracia 21; Maricé Sánchez-Macián, especialista en intel·ligència artificial i vicepresidenta; i Juan González-Barba, diplomàtic i ex secretari d'estat per a la Unió Europea, també vicepresident. El projecte incorpora igualment Javier Torres, expresident de la Sareb.

Un Ciutadans amb una altra cara?

Les semblances són evidents, especialment en el discurs contra el bipartidisme, la defensa de la regeneració institucional i la voluntat de construir un espai polític transversal. També en els noms que envolten el projecte. Miriam González ha aconseguit el suport d'antics dirigents de Ciutadans, com Ignacio Aguado, que va ser vicepresident de la Comunitat de Madrid, i de personalitats com Fernando Maura, Beatriz Becerra i Rafael Calduch, vinculades a Unión, Progreso y Democracia (UPyD), el partit polític espanyol fundat el setembre del 2007 per Rosa Díez. El nou partit recupera, per tant, part del capital polític i humà de les formacions centristes que han anat perdent protagonisme en els últims anys.

Però la diferència principal és que, aquesta vegada, Ciutadans no dirigeix l'operació. Segons les informacions publicades sobre l'acord, les candidatures les integraran membres de Democracia 21, mentre que els seus aliats aportaran suport polític i organitzatiu. La formació taronja, que no es va presentar a les generals del 2023, conserva una estructura que Miriam González considera que pot ser útil per a un projecte acabat de néixer. 

La coalició només presentarà candidatures a Madrid i Barcelona, dues circumscripcions on espera concentrar els seus esforços. González ha agraït el suport dels afiliats de Ciutadans, però ha aprofitat l'anunci per marcar distàncies amb l'herència de la formació taronja. "Sé que en el passat us van decebre, que la direcció d'aquell moment va acabar reproduint una sèrie de comportaments que vosaltres, precisament, havíeu vingut a canviar", els ha dit. És una manera d'aprofitar l'estructura i l'experiència de Ciutadans sense assumir-ne íntegrament el llegat polític. La nova coalició recupera part de l'espai liberal que havia quedat orfe de representació, però es presenta amb una nova marca, un nou lideratge i la promesa de no repetir els errors del passat.

La posada de llarg de Democracia 21 es va celebrar el dissabte 10 d'octubre a l'espai Domo 360 de Madrid, davant de més de 350 assistents. Entre el públic hi havia una nodrida representació de l'antic espai liberal i centrista espanyol, amb noms com Rafael Calduch, Fernando Maura i Beatriz Becerra, procedents d'UPyD, i Juan Trinidad, antic dirigent de Ciutadans. Tampoc no hi va faltar Nick Clegg, exviceprimer ministre britànic i marit de González. Altres antics dirigents de Ciutadans, com Ignacio Aguado, van donar suport públic al projecte, tot i que no van assistir a l'acte. Una presentació que, per les cares conegudes que va reunir, ja deixava entreveure la voluntat de reconstruir l'espai polític que havien ocupat Ciutadans i UPyD, encara que la seva impulsora insisteixi que no pretén ressuscitar cap dels dos partits. 

Què defensa?

"Venim a netejar Espanya i a modernitzar-la", va proclamar González durant la presentació del partit. La nova formació es declara liberal, europeista i reformista, però intenta fugir de les etiquetes tradicionals. El seu programa encara s'està desenvolupant, tot i que ja ha avançat propostes concretes. Una de les més contundents és eliminar el 90% dels assessors polítics, així com suprimir els aforaments dels polítics, crear jutjats especialitzats contra la corrupció i reformar els mecanismes de designació dels òrgans judicials. També defensa reduir les subvencions als partits, professionalitzar l'Administració i obligar els parlamentaris a retre comptes periòdicament davant dels electors.

En habitatge, una de les grans preocupacions socials, González proposa un pla nacional de construcció de barris amb seguretat jurídica durant deu anys, eliminar els impostos vinculats a l'habitatge per als menors de 35 anys i destinar 10.000 milions d'euros de fons europeus pendents d'executar a un fons d'habitatge protegit i assequible. En economia, defensa menys burocràcia, facilitar l'activitat de pimes i autònoms i millorar els salaris mitjançant increments sostenibles.

En immigració, considera que els nouvinguts poden ser un actiu econòmic i social, però defensa una política d'entrada regulada. González ha reclamat rebutjar els discursos xenòfobs, alhora que determinar qui entra al país i en quines condicions.

Un altre element distintiu és el lideratge femení. González és una de les dones que aspiren a tenir protagonisme en les generals del 29N, però no és l'única que encapçala una formació o una candidatura. Ione Belarra lidera Podemos, que ha situat Irene Montero al capdavant de la seva candidatura per Madrid, mentre que Ada Colau ha assumit un paper de referència en el projecte del Front Ampli, encara pendent de tancar diversos acords electorals.

Qui finança el partit?

Una altra pregunta és qui paga l'operació. Al seu web, Democràcia 21 assegura que actualment no rep subvencions públiques i que es finança amb les quotes dels afiliats i donacions de persones físiques, amb un límit de 50.000 euros anuals per donant. També reconeix que l'equip impulsor ha aportat recursos per posar en marxa el projecte. Aquesta és la informació declarada per la mateixa formació, que publica els seus estatuts i un codi ètic, però encara no disposa d'una trajectòria de comptes electorals fiscalitzats que permeti analitzar-ne l'evolució.

El primer obstacle: aconseguir els avals

Democracia 21 té una ambició estatal, però de moment només preveu presentar-se per Madrid i Barcelona, dues de les circumscripcions que reparteixen més escons al Congrés. Abans, però, haurà de superar un primer requisit: reunir els avals exigits per la legislació electoral, equivalents al 0,1% del cens de cada circumscripció. Així, el primer repte de Miriam González és aconseguir reunir prop de 10.000 signatures: unes 5.537 a Madrid i 4.399 a Barcelona. La formació té fins al 26 d'octubre per superar aquest primer obstacle, i ja ha habilitat un sistema de recollida d'avals per internet mitjançant certificat digital. Un primer examen de la capacitat de mobilització d'un partit que acaba de néixer i que aspira a captar els electors desencantats amb les formacions tradicionals, però que planteja una incògnita: fins a quin punt existeix un espai per a una alternativa de centre al marge dels grans blocs? El manifest de Democracia 21 acaba amb una declaració d'intencions: "No venim a salvar Espanya. Venim a modernitzar-la. I, sincerament, ja tocava". El repte de Miriam González serà demostrar que aquesta promesa de renovació pot convertir-se en una alternativa política diferenciada, i no quedar-se en un nou intent de recuperar l'espai que van deixar Ciutadans i UPyD.