L'acord de Pedralbes podria ser un "bon punt de partida". Aquesta frase ha estat pronunciada aquest dijous per dos actors polítics de partits ben diferents. Primer ha estat el vicepresident del Govern i coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, en una entrevista a Onda Cero. Més tard ho ha fet l'alcaldessa de l'Hospitalet i important dirigent dels socialistes catalans, Núria Marín, a la Cadena Ser. Unes declaracions coincidents que són especialment rellevants tenint en compte el moment actual. 

PSOE i Podemos van arribar aquest dimarts a un acord de govern de coalició per sortir del bloqueig i intentar de nou una investidura de Pedro Sánchez. Per assolir-lo, però, necessiten ―entre d'altres― la complicitat dels republicans, sigui a través d'un vot a favor o d'una abstenció. De moment, ERC assegura que en aquests moments estan en el no. Segons els republicans, la situació respecte al juliol, quan es van abstenir a la investidura de Pedro Sánchez, és "diferent" a l'actual, i ho atribueixen especialment a la sentència i a la duresa contra l'independentisme empleada pel líder socialista durant la campanya electoral.

Estan disposats al diàleg i a l'acord, com defensen des de ja fa un temps, però afirmen que calen "moviments" abans de donar suport a la investidura, i és aquí on entra en joc l'acord de Pedralbes. 

Què és l'acord de Pedralbes?

El 20 de desembre de l'any passat els governs català i espanyol es van reunir al Palau de Pedralbes, coincidint amb una visita del president Pedro Sánchez i els seus ministres a la capital catalana per participar en un sopar de Foment del Treball i celebrar-hi un Consell de Ministres. Sánchez i el president Quim Torra es van reunir per una banda i el vicepresident Pere Aragonès i l'aleshores consellera Elsa Artadi es van trobar en paral·lel amb la vicepresidenta Carmen Calvo i l'aleshores també ministra Meritxell Batet. 

Dues reunions, en lloc d'una, per evitar que semblés una cimera ―imatge que La Moncloa volia evitar―, però que va acabar amb un comunicat conjunt dels dos governs. El text pactat no era cap cosa de l'altre món, però sí que era un avenç important si es té en compte la delicada situació i la fragilitat de tot acord entre administracions. Es parlava de "conflicte sobre el futur polític de Catalunya", no de "convivència" com defensa ara el pacte Sánchez-Iglesias, i s'apostava un "diàleg efectiu" per "vehicular una proposta política" en el marc de la "seguretat jurídica", en lloc de la Constitució com sempre s'ha defensat des de l'Estat.

 

La declaració va quedar poc després en paper mullat, però ERC ara proposa recuperar-la, el PDeCAT també s'hi ha sumat ―en paraules del president del partit David Bonvehí―, i la socialista Núria Marín s'hi posa bé sense tenir cap desmentiment ni correcció per part del partit. Almenys, de moment. 

Amb aquest mar de fons, aquest dijous s'ha produït el primer contacte entre PSOE i ERC, amb una reunió capitanejada per Ariadna Lastra i Gabriel Rufián. No hi ha hagut avenços significatius. Els republicans han emès un comunicat assegurant que es mantenen en el no perquè el PSOE "no abandona la via repressiva", i Pedro Sánchez s'ha mostrat disposat al "diàleg", però sempre, ha dit, dins la Constitució. Tot i això, els dos partits s'han compromès a seguir parlant en futures trobades. 

La constitució del Congrés no està fixada fins al 3 de desembre i la investidura no es preveu fins, almenys, la següent setmana. És a dir, cap al 9 de desembre. Així doncs, hi ha temps per negociar. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat