La distància entre els dos blocs ha marcat el segon debat de candidats pel 21-D, que encara semblen lluny de reconciliar-se. Això, malgrat que precisament aquesta idea, la reconciliació entre catalans i la presumpta fractura social, ha centrat bona part del debat, que ha moderat la periodista Pepa Bueno, i que La Ser ha emès aquest dijous en diferit.

Els presidenciables Inés Arrimadas (Ciutadans), Miquel Iceta (PSC), Xavier Domènech (Catalunya en Comú – Podem) i Carles Riera (CUP) han defensat les seves postures al costat de Jordi Turull (Junts per Catalunya) i Ernest Maragall (ERC), que hi han acudit per la impossibilitat de fer-ho Carles Puigdemont -a Bèlgica- i Oriol Junqueras -a la presó d’Estremera.

El 21-D

A falta de set dies per a les eleccions, JuntsXCat i ERC defensen que han de servir per tornar a la situació d’abans de l’aplicació del 155, i deixar clara la sobirania de Catalunya. "Volem confirmar la nostra condició de subjecte polític amb dret a decidir sobre nosaltres mateixos", ha explicat Maragall. Per la seva banda, Turull ha tirat de candidatura per insistir que Puigdemont “ha de tornar a ser president”.

La tercera opció independentista, la CUP, és l’única que ha escudat la unilateralitat amb l’objectiu de “construir república” a partir del 21-D. “El 27-O la vam declarar, després va haver-hi un cop d’Estat, i ara la volem construir”, ha defensat Riera.

Pel que fa a la bancada unionista, Arrimadas considera les eleccions “una oportunitat d’or per deixar enrere l’etapa negra del procés”, mentre que Albiol ha anat més enllà per afirmar que “ens juguem que els meus fills quan viatgin a la resta d'Espanya no hagin d'anar amb un passaport diferent al del seu país ". Iceta ha volgut ser més conciliador dient que és “el moment de recuperar el respecte per totes les idees, les institucions i la llei”.

Entre les dues aigües s’ha situat Domènech, que ha demanat “recuperar la dignitat com a país” a partir del 21-D, alhora que “progressar amb més drets socials”.

Qüestió de democràcia?

El concepte de democràcia ha estat un dels més recurrents -i motiu de major discòrdia- a Catalunya en els últims mesos, i també avui.

Turull ha preguntat als unionistes “si respectaran el resultat de les eleccions”, per afegir que ell sí, ja que “em reconec com a demòcrata, cosa que Iceta, Arrimadas i Albiol no ho són”, en clara referència al 155.

A això, el líder del PP hi ha contestat que “encara que vostè sigui independentista no tindré l'atreviment de dir que és anti-demòcrata”, mentre que Arrimadas ha situat el problema en què els independentistes es creuen “immunes” davant la llei.

Sense voler assenyalar ningú directament, Maragall també ha posat en dubte la democràcia a l’Estat, per afirmar que "ens diuen que podem ser independentistes i poder defensar les nostres idees, el que no podem és guanyar perquè ens apliquen el 155. Això no és democràcia. És una altra cosa".

Precisament als secessionistes s'ha dirigit Iceta, a què ha preguntat si fer efectius els resultats democràtics, electorals, “habilita per saltar-se la llei”, en clara referència als independentistes.

Fractura social i política

Els impulsors del 155 han volgut insistir en l'existència d'una Catalunya dividida, i en la necessitat d’acabar amb el procés per reconstruir-la. "Catalunya no pot aguantar més procés. Cal respectar a tots els catalans per cosir aquestes ferides i solucionar els problemes reals de la gent”, ha explicat Arrimadas. Així, Albiol ha volgut posar-se la medalla de l’entesa animant a “asseure’ns en una taula després del 21-D deixant el que ens separa i avançar en allò que puguem coincidir”. Iceta ha parlat de “reconciliar els catalans entre ells”.

De la seva banda, Domènech s’ha allunyat de la unilateralitat instant a “abandonar les vies que han frustrat una part dels catalans” i “construir majories progressistes”.

Turull i Maragall han apel·lat a la “dignitat” del país, mentre que Riera ha considerat que “el nostre republicanisme és la nostra millor solidaritat amb el republicanisme espanyol”.

Els pactes post-electorals

La majoria dels candidats han passat de puntetes sobre els pactes post-electorals, malgrat que -o precisament per això- tot indiqui que seran ben difícils de forjar passats els comicis.

En aquest sentit, Maragall ha obert la porta a que ERC "doni coherència a una nova majoria sobiranista” que dialogui i sigui “amiga” de la resta de l’Estat.

De la seva banda, Domènech ha insistit en la necessitat d’un “govern transversal progressista”, mentre que Albiol advoca per un executiu amb les forces “constitucionalistes” per deixar enrere el procés.