Havia de ser l’operació perfecta. La CUP no entrava en l’acord electoral de Junts pel Sí entre CDC, ERC i les entitats sobiranistes de la societat civil per a les eleccions del 27S… però això havia de servir perquè el vot independentista descontent amb l'entesa entre Artur Mas i Oriol Junqueras i una part de l'anomenada esquerra indignada tingués unes sigles on aixoplugar-se.
El que pocs van preveure és que la nit electoral plantegés el pitjor dels escenaris possibles per a uns i altres. Una clara victòria per a Junts per Sí, amb més d'1,6 milions de vots, però 62 escons, lluny, massa lluny, de la majoria absoluta (a sis escons), i per a la CUP un creixement espectacular –de tres a deu diputats, sumant més de 210.000 vots als 126.000 que ja tenia– i una patata calenta damunt la taula: el vot decisiu per a la investidura del nou president. En aquestes condicions no n’hi ha prou amb una asèptica abstenció: com a mínim dos dels diputats de la CUP s’hauran de mullar.
Això ha dibuixat una disjuntiva extremadament difícil.
Les forces sobiranistes mantenen el timó del procés cap a la independència però possiblement en el clima de tensió més gran que han viscut fins ara aquestes formacions. La CUP ha assegurat durant tota la campanya que no faria president Artur Mas i ho ha proclamat amb la mateixa contundència amb què Junts pel Sí garantia que el número 4 de la llista encapçalaria de nou el Govern.
L’equació resulta força complicada. Ni els uns ni els altres semblen disposats a baixar del burro.
Mas en el punt de mira
JxSí argumenta que el President és un actiu clau en tot el procés i el garant que una part del vot moderat de Convergència es mantingui dins l’aposta independentista.És per aquesta raó, subratllen fonts de la coalició, que els atacs provinents des de la capital espanyola contra el procés sobiranista es concentren en la persona del líder de CDC com passa des del 2012. Anul·lar Mas equival, a la pràctica, a eliminar la peça essencial que sosté el vot "centrat" convergent en els rengles de l'independentisme.
La CUP és conscient d’aquesta situació. Però l’estratègia que ha mantingut durant tota la campanya ha estat personalitzar en la figura del president de la Generalitat la denúncia contra la vella política, les retallades i la corrupció dels partits tradicionals. Tot plegat li deixa ara molt poc marge de moviment.
Ni els uns ni els altres poden renunciar als seus compromisos electorals. Alhora, són conscients que, en cas que ningú s'ho repensi, el risc més gran és que el procés sobiranista descarrili.
L’endemà de les eleccions, els tres màxims responsables de la candidatura de JxSí –el cap de llista, Raül Romeva, el líder de CDC, Artur Mas, i el d’ERC, Oriol Junqueras– van deixar clar que no renunciaven a la investidura del seu candidat a president, d'acord amb el que van pactar al juliol, i van posar la pilota sobre la teulada de la CUP, traslladant-li la responsabilitat que el vaixell cap a Ítaca no llevi àncores.
ERC: el procés i els noms
Aquest dissabte, Junqueras ha insistit davant el consell nacional del seu partit reunit a Barcelona que ara tots els esforços d'Esquerra, des dels més públics als més privats, es concentraran a fer possible la independència: el com i el quan. "Qualsevol consideració, comparat amb tot això, és de caràcter molt menor", ha advertit.El líder republicà, rebut amb aplaudiments i crits d'independència pels consellers, no ha defugit en la seva intervenció a porta oberta el debat sobre la investidura de Mas. Després de subratllar que Catalunya es troba en una situació "mai vista", amb una majoria d'escons i vots independentistes, ha subratllat que, pel que fa ERC, “el paper de cadascú de nosaltres és irrellevant perquè l'important és la independència”.
Dirigents republicans consultats asseguren que ara la seva voluntat es avançar en les converses amb la CUP per tancar acords sobre els eixos del govern i el full de ruta cap a un nou Estat. El debat sobre noms ha de quedar per al final, quan tota la resta d'acords, inclosos les propostes de tipus més social, estiguin ja tancats. El creuament de documents i propostes entre les dues delegacions negociadores ja s'ha posat en marxa.
Davant del consell nacional, Junqueras, a més de reclamar la màxima discreció en les converses amb la CUP i d'obrir la mà a acords amb formacions com Catalunya Sí que es Pot, s'ha mostrat convençut que els equilibris a què obliga el nou escenari polític es convertiran en una oportunitat per impulsar el procés i proclamar la independència “en un termini que tots entenem que ha de ser inferior als 18 mesos”.
CUP: temps de silenci
L'estratègia acordada per JxSí aquesta setmana ha sorgit efecte i la pressió damunt la CUP ha estat immediata. Pressió dels independentistes, inclosos votants de la formació anticapitalista, pressió dels unionistes, política i mediàtica, pressió dels rivals de les forces d’esquerra no independentistes, pressió davant la complexa coincidència de compartir amb Ciutadans i el Govern espanyol l’objectiu de derrocar Mas...Els errors estratègics s’han multiplicat. Declaracions creuades; propostes imaginatives, com ara una presidència coral o una presidència rotatòria; una intervenció en una tertúlia de l’exdiputat Quim Arrufat treta de context... Fins que els responsables cupaires, que han encaixat amb certa indignació aquesta operació –que han traduït en l'etiqueta #pressingcup– han decidit també autoimposar-se silenci. Fins al dia 8, quan tenen convocada una conferència política.
El consell polític de la CUP s'ha reunit aquest dissabte a Montesquiu, Osona, durant més de tres hores. Un conclave on les territorials, diputats, membres del secretariat i representants de les associacions que s'hi integren hi han dit la seva.
La consigna és negociar, deixar fer, però mantenir-se fidels, ferms i durs en la seva estratègia de no investir Mas i obrir un procés constituent que impliqui forces com CSQP.
Hi ha hagut veus "crítiques" però cap "fissura" i en algun moment s'ha debatut amb "intensitat" l'haver donar per fet que el plebiscit, que no les eleccions, s'ha perdut.
Comptat i debatut, es posaran negre sobre blanc les conclusions, i dilluns, el secretariat acabarà de donar forma a la proposta perquè les territorials hi donin el vistiplau. Dijous, després de donar l'ordre de silenci mediàtic, la CUP posarà "les cartes sobre la taula" de l'equip negociador que, per altra banda, ja ha iniciat contactes amb Junts pel Sí. Un document que es divideix en etapes, una de les quals, les eleccions espanyoles.
ICV creua els dits
"Passar el dol, esperar, veure i prendre decisions". Aquesta és la consigna que expressava un veterà membre del consell nacional d'ICV que s'ha celebrat aquest dissabte a la seu nacional del partit.Tot i que Lluís Rabell ha estat rebut amb aplaudiments, la processó anava per dins de la direcció ecosocialista. Tant Dolors Camats, com Joan Herrera i altres membres del politburó d'ICV admeten que el 27S ha estat una patacada.
Ara bé, de la necessitat en fan virtut i opinen que els resultats generals evidencien que cal tornar a la defensa del dret a decidir. "És un etern empat", assegura Camats. Una opinió que comparteix Jaume Bosch, també conseller nacional i ja exdiputat.
El consell nacional s'ha mostrat favorable a mantenir l'acord per a les generals amb Podem, Equo i IU malgrat que alguns arrufin el nas. El problema, per alguns consellers nacionals, és si Podem voldrà repetir candidatura amb el mateix nom després del desastre del 27S.
La crítica interna ha estat assumida pel senat ecosocialista, fins i tot, pel corrent independentista. Tant Camats com Herrera han demanat esperar a finalitzar el cicle electoral i presentar-se a les espanyoles per posar sobre la taula el seu futur polític. Un futur que es decidirà en l'assemblea que la formació convocarà a principis del 2016. A la seu del barceloní passatge del Rellotge alguns creuen els dits.
Batussa a EUiA
Divendres, al número 39 del carrer Liuva del barri de Sant Andreu de Barcelona s'hi va viure una tarda més tensa que no pas intensa. El consell nacional d'EUiA s'hi va reunir després de la debacle electoral.El coordinador nacional i únic diputat de la formació, Joan Josep Nuet, es va sentir com un bon grapat de consellers nacionals li demanaven el cap. "Esperàvem que després dels resultats el camarada dimitís, però Nuet sobreviu", comentava un dels consellers a El Nacional.
Les crítiques van ser constants i generoses i firmades per noms de pes com Josep Ferrer, Juanjo Fernàndez o Toni Barberà, que van acusar Nuet d'haver portat a la "irrellevància" a EUiA després de l'acord amb Podemos dins CSQP.
Així mateix, es van sentir crítiques sobre el posicionament amb l'agenda nacional. "La gent quan agafava les nostres paperetes no sabia si votava sí o no!", es queixaven membres del Senat d'EUiA.
Ara bé, alguns dels presents no descartaven agafar la via Manuel Delgado, l'antropòleg membre d'EUiA que fa costat a la CUP. Altres confessaven que encara és aviat. "No portem vint anys per ara marxar... però mai se sap".
Nuet, però, no es belluga. Dilluns apostarà per la coalició amb Podem. Però com advertia algun dels consellers: "Aviam si els cartells els haurà de penjar el cuetes".
El post-27S enfila els primers metres de la cursa de les generals de desembre amb la investidura del nou president de la Generalitat en stand by.