David Fernandez durant una conferència a favor de les victimes de la tortura a Barcelona / Sergi Alcàzar

Una de les veus més respectades dins la biosfera de la CUP, l'exdiputat David Fernàndez, aposta perquè la formació de l'esquerra anticapitalista investeixi Artur Mas com a president de la Generalitat. En un article al diari ARA, Fernàndez aposta que la CUP cedeixi dos vots a JxSí –la resta de diputats s'haurien d'abstenir– davant l'actual ofensiva de l'Estat. A canvi, el pla de xoc social "real i concret" i saber carregar amb les contradiccions de sumar amb un projecte, el de CDC, que defineix com "el cràter deixat per la corrupció, l’impacte de les pitjors retallades o la gestió patrimonialista del procés".

A la columna, d'expressió entortolligada, "(...) ateses les tensions i dificultats –en part ben lògiques, que qui es discuteix per darrere són, entre d’altres, dos projectes tan antagònics i contradits com CDC i la CUP– suggereixo traçar la línia d’un mínim comú denominador. (...) potser l’únic possible, ara mateix, són dos vots al procés al costat d’un pla de xoc real i concret", escriu.

'In dubio, pro procés'

Fernàndez és el primer "líder" cupaire que aposta clarament per acceptar Artur Mas com a president a canvi de continuar el procés en les condicions socials que estableixi la CUP. "In dubio, doncs, pro procés. Sempre", argüeix per calmar les veus de la formació que no s'acaben de refiar del gir independentista de CDC.

La proposta de Fernàndez, que s'entén bé amb Mas, ressalta en un ambient enrarit a banda i banda de les taules de negociació entre CUP i JxSí, sobretot després que la jornada de debat de diumenge que rebutjava la idea d'investir Mas.

L'exdiputat demana a les bases contràries a cedir dos vots que entenguin la situació perquè "sortim a guanyar". "Abans mil cops sortir a jugar i potser perdre, que ni tan sols no comparèixer al terreny de joc", afegeix per insistir en la necessitat de continuar el procés sobiranista i avisa que "per arribar a l’horitzó, sempre s’ha de trepitjar molt de fang".

Tot té marxa enrere, sembla dir. "per engegar-ho tot a dida, sempre hi serem a temps". Acaba així: "Passa-ho: sortim-nos-en. Que rodi la bola de la llibertat".