La Conselleria d’Afers Exteriors s’ha convertit en un dels objectius en què l’aplicació de l’article 155 de la Constitució s'està acarnissant amb especial contundència. Les accions del ministeri que encapçala Alfonso Dastis no es limiten a decisions com la que ha transcendit aquest divendres sobre l’acomiadament de tots els treballadors de les delegacions del Govern al món, sinó que afecta també la feina diària del departament. Per exemple, el passat 16 de novembre, el ministeri va prohibir la conselleria participar, tal com tenia previst, en la conferència sobre ciutats i migracions que se celebrava a la ciutat belga de Malines.

El departament, que ha de fer saber al ministeri les seves agendes diàries tant de la Direcció General d’Afers Exteriors com de la Delegació a Brussel·les, va demanar el passat 15 de novembre a través d’un mail del secretari general del departament, Aleix Villatoro, autorització perquè un tècnic de la delegació a la capital belga, l'única que segueix en funcionament, pogués presentar una ponència a la conferència Ciutats i Migració que començava l’endemà.

El responsable que el ministeri ha designat per coordinar el departament, Juan Fernández Trigo, només va necessitar vint minuts per respondre el mail amb una negativa, segons el correu al qual ha tingut accés El Nacional. “El Ministeri no considera oportuna la presència d’un representant de la Generalitat per entendre que es tracta d’una reunió que afecta competències de naturalesa estatal”, assegura el coordinador en el seu mail.

En realitat, però, la conferència era de caire essencialment local, i els impulsors són dos organismes de l’ONU —l’Organització Internacional per a les Migracions i ONU-Habitat, que encapçala el català Joan Clos— a més d’una organització de governs locals i regionals: Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).

El govern espanyol no ha amagat mai la seva contrarietat davant de les actuacions del departament de Raül Romeva a l'exterior. De fet, quan es va crear la conselleria va presentar un recurs en contra davant del Tribunal Constitucional, que va dictar parcialment a favor, tot subratllant que les relacions internacionals són competència exclusiva de l'Estat. El Govern va decidir aleshores canviar el nom del departament per evitar l'acció del TC.