El president del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera Bellés (Badalona, 1967), ja tenia clar quan es va presentar com a alcaldable a les eleccions del 2023 que el seu projecte era de llarg recorregut. Ja aleshores defensava que es tornaria a presentar el 2027 i ara, ja confirmat com a candidat a l'alcaldia, considera que els barcelonins hauran de triar entre dos models polítics, "el que representa Collboni i el que representa Sirera", segur que Junts patirà "una forta davallada". "Em veig en disposició de plantar-li cara a Collboni i ser l'alternativa real", assegura el candidat popular en aquesta entrevista al plató d'ElNacional.cat.
Amb un programa basat en "seguretat, seguretat i seguretat", Sirera considera que els aldarulls recents a Barcelona "han posat de manifest la incapacitat dels governs municipal i català de fer-hi front", advertint que, a parer seu, "són els mateixos delinqüents els que cremen contenidors per l'1 d'octubre, que els que cremen contenidors per l'habitatge o els que cremen contenidors perquè els hi surt dels nassos". A més, en l'actual context preparatori per a les eleccions espanyoles del 29N, llança un missatge als simpatitzants de Junts: "La gent que voti Junts el 29N es pot trobar que amb el seu vot fan Ada Colau ministra d'Habitatge".
Barcelona ha viscut greus aldarulls. Què ha passat? Tenint al cap l'exemple de França, hi ha hagut previsió per poder evitar aquests aldarulls?
No. No, no hi ha hagut cap mena de previsió i posa de manifest la incapacitat del govern municipal i del govern de Catalunya per fer front a aquests fets. La policia sabia que aquests fets es podien produir, havia detectat a les xarxes convocatòries de gent violenta per concentrar-se a Barcelona i fer el que van fer i l'alcalde no va posar-se en contacte ni amb comerciants ni amb restauradors, gent que ha tingut unes pèrdues molt importants. No podem tolerar que a Barcelona passi el que està passant aquesta violència indiscriminada, i el govern municipal, sabent que podia passar, va callar. És una mostra d'irresponsabilitat molt bèstia. Hi ha comerciants al centre de Barcelona que han perdut molts diners i es podria haver evitat tancant o guardant elements com els para-sols d'algun restaurador a la plaça de Catalunya, que tenen pèrdues de més de 40.000 euros. Això sense que ningú de l'Ajuntament els digués res. Crec que és una gravíssima responsabilitat i penso a més a més, que algú hauria de plegar, hauria de dimitir per no haver avisat, per no haver alertat a la població, que malauradament es va haver d'amagar moltes botigues per evitar entrar en contacte amb aquests violents.
Qui hauria de dimitir? El tinent d'alcaldia Batlle? La consellera d'Interior? L'alcalde?
Podria dir que dimitís l'alcalde i tothom diria: "Aquest ja està en campanya". No, el que estem parlant és un tema molt seriós. És a dir, la imatge, ja no només pels barcelonins, pels botiguers i pels restauradors, la imatge internacional de Barcelona s'ensorra amb aquests fets. Jo no sé si és el tinent d'alcaldia de Seguretat o és la tinenta d'alcaldia de Comerç, però algú ha de dimitir perquè no van fer la seva feina que és prevenir els delictes, que és alertar la població, adreçar-se als comerciants, als restauradors, dir-los que hi ha previstes unes actuacions violentes perquè prenguin les mesures que hagin de prendre. El bar Zúrich de plaça Catalunya té tres para-sols, cada para-sol costa 15.000 euros. Li han cremat els tres. Vostè no creu que si algú els hagués advertit que podia passar això, no haurien recollit i guardat els para-sols? Doncs ningú ho va fer. Tot això qui ho paga?
La ciutat també ha perdut, el mateix alcalde va xifrar en 36.000 euros la despesa en mobiliari urbà, marquesines d'autobús, bancs...
Que si sumem els 41.000 dels aldarulls per la commemoració de l'1 d'octubre, són molts diners que paguem de la nostra butxaca, dels nostres impostos. El que hem de fer és dotar de més efectius als Mossos d'Esquadra i a la Guàrdia Urbana i sobretot dir-los que han d'actuar per evitar el delicte perquè la policia ens diu que tenen ordres i instruccions de no actuar, de no intervenir, fins que el tema està descontrolat, i la previsió és un fet que en seguretat és molt important i és necessari.
Estem davant d'una violència diferent. Vostè ha esmentat els aldarulls per l'1 d'octubre, però en aquest cas no hi ha cap raó o coartada, el que tenim clar és que ha anat a saquejar directament.
No, la violència no té cap mena de justificació. Ni la independència, ni l'habitatge, no hi ha res que justifiqui la violència. Absolutament res. Per mi són els mateixos delinqüents els que cremen contenidors per l'1 d'octubre que els que cremen contenidors per l'habitatge o els que cremen contenidors perquè els hi surt dels nassos. Això no és tolerable en una societat democràtica com la nostra. Ens costa molts calés. Demano que totes aquestes persones que cremen contenidors, que trenquen semàfors, que trenquen les bicicletes públiques, que fan tot això, i també fan mal a privats, que paguin amb tot el pes de la llei. Són delinqüents i han de rescabalar els recursos que cremen o que destrueixen. I si són menors d'edat que ho facin els seus pares. Això és com amb la kale borroka. És el mateix. Són gent que es dedica a cremar contenidors, a destrossar l'espai públic, que és de tots. Aquesta gent ha de pagar amb totes les conseqüències.
Per mi són els mateixos delinqüents els que cremen contenidors per l'1 d'octubre que els que cremen contenidors per l'habitatge o els que cremen contenidors perquè els hi surt dels nassos"
Però hi ha un fet diferencial que és el saqueig indiscriminat de comerços.
Si algú es manifesta per la independència de Catalunya i ho fa pacíficament no té res a veure amb aquesta gent. Però és veritat que després de totes aquestes manifestacions alguns aprofiten l'avinentesa per saquejar, trencar aparadors de botigues, fer bretolades, fer coses que són perseguibles penalment. I això el que no és tolerable. El que no és tolerable és que es pugui permetre que a una ciutat com la nostra o a qualsevol altra hi hagi persones que puguin sortir amb la cara tapada. Nosaltres hem demanat que es prohibeixi en manifestacions anar amb la cara tapada. El govern municipal creu que això és limitar els drets. Però jo em pregunto, per què vaig a una manifestació amb la cara tapada? Per què vaig amb passamuntanyes? Per què porto una caputxa? Perquè no vull que m'identifiquin fent coses que no puc fer. La democràcia i la llibertat per anar pel carrer ens ha costat molts anys aconseguir-la, l'hem de preservar, l'hem de cuidar, l'hem d'amanyagar. I tots aquells que utilitzen la violència per reivindicar el que sigui els hem de perseguir i hem de dir que això no va amb nosaltres.
Per tot plegat, la seguretat serà un dels eixos de la seva futura campanya electoral per a l'Ajuntament de Barcelona?
Com cal esperar. Pensi vostè que a Barcelona cada dia es protegeixen gairebé 440 delictes, cada dia. Això és una situació molt anòmala, no és tolerable. Quatre agressions sexuals cada dia a ciutat de Barcelona, una violació amb penetració cada dia. Quan veig l'alcalde dient que hem abaixat una mica el nombre de delictes i es mostra cofoi, penso que això no pot ser, perquè a més el que baixen no són els delictes, són les denúncies. La gent ja no denuncia perquè creu que tant és, que no passa res. I tenim un greu problema. Les enquestes de victimització de l'Ajuntament el que diuen és que molta gent ha patit delictes i no ho denuncia. Des de principi d'any hem tingut 16 homicidis a la ciutat de Barcelona. Més de 300 bandes a la ciutat. Barcelona s'ha convertit en l'epicentre de delinqüència. Jo entenc que els delinqüents, les bandes organitzades, els traficants de drogues, vegin que Barcelona és un paradís, una ciutat meravellosa on poden venir, poden fer el que volen i no té conseqüències. Això s'ha d'acabar. No és que jo vulgui fer de la seguretat el meu eix de campanya, és que és el que pateixen cada dia els ciutadans de Barcelona. I necessiten un alcalde que es prengui de debò la seguretat, que doni competència i que doni a la Guàrdia Urbana les eines necessàries per poder lluitar amb eficàcia contra aquesta plaga que és la delinqüència.
Si depèn de vostè, la Guàrdia Urbana tindrà pistoles tàser?
No en dubti. A vegades l'esquerra i Junts també, perquè a vegades Junts vota que sí, a vegades vota que no... depèn del dia Junts està d'acord o no... La Guàrdia Urbana de Barcelona s'enfronta cada dia a fets que són, en moltes ocasions fets violents. I tots porten una pistola amb bala, una pistola de veritat. I l'esquerra i Junts diuen que la pistola tàser és perillosa. El que crec que hem d'entendre és que quan un guàrdia urbà s'enfronta a una persona que pot estar amb la síndrome, està drogat, porta una navalla o un matxet, s'enfronta amb les seves mans. I això és molt perillós perquè el poden matar. Per tant, portar una pistola tàser és molt important perquè desactives la persona, no li fas mal, no és letal i, per tant, el pots detenir. Què diu l'esquerra? Què diu Junts? Què diuen la resta partits? Que no totes les patrulles en portin. En volen posar 22 per tota la Guàrdia Urbana de Barcelona. Vostè imagini, pot semblar una mica allò de broma, però és que és així, si un guàrdia urbà o una patrulla es troba a una persona com el que es van trobar al carrer Muntaner davant de la benzinera amb un matxet, què li diran? "Escolta, espera't, que truco a la central i potser en 20 minutets vindran amb la tàser; tu, tranquil·let". Si no fos tan bèstia, semblaria una broma. Per tant, si jo soc alcalde, que ho seré, totes les patrulles de la Guàrdia Urbana portaran una pistola tàser, perquè hem de garantir la seva seguretat i la de la gent, perquè una persona amb un ganivet, amb un matxet, durant 20 minuts, mitja hora, pel carrer, pot fer molt de mal. I estem aquí per evitar el mal i per garantir la llei i la seguretat de la gent.
Estic intentant que Alberto Núñez Feijóo sigui el pròxim president del govern d'Espanya perquè ens interessa molt als barcelonins"
Parlarem més de Barcelona, però li he de demanar primer per les eleccions espanyoles del dia 29 de novembre. A vostè li han ofert participar en algun moment a les llistes?
Jo tinc molta feina a Barcelona. Barcelona és una ciutat que té molts problemes i que els hem de resoldre, i el que estic fent és concentrar-me totes les hores del dia en aquesta meravellosa ciutat que mereix tenir un govern i un alcalde com Déu mana. Més enllà d'això, faré campanya com el que més ha fet. Estic fent campanya tots els dies. Estic intentant que Alberto Núñez Feijóo sigui el pròxim president del govern d'Espanya perquè ens interessa molt als barcelonins. Molt. Fixi's vostè. Tenim tres problemes molt importants Barcelona: seguretat, habitatge i ocupació. Un 46% de les ocupacions de tota Espanya es produeixen a Barcelona i a l'àrea metropolitana. El govern d'Espanya pot fer coses per garantir que aquests tres problemes siguin menors. Per exemple, la llei contra la multireincidència, que nosaltres vam presentar fa tres anys al Congrés dels Diputats i que els socialistes no els hi preocupa. L'any passat a Barcelona, només a la ciutat de Barcelona, 453 persones van cometre 9.300 delictes. Això vol dir que la policia els deté, entren a la comissaria i al cap de poques hores tornen a sortir i tornen a delinquir. Això el govern d'Espanya ho podia haver aturat. A més a més, ha tingut el suport de Junts, d'Esquerra, es podien fer coses. No ha fet res. Feijóo, si és president del govern, que ho serà, el que farà serà aplicar mesures per evitar que els delinqüents entrin per una porta i surtin per l'altra poques hores després. Amb el tema de l'habitatge igual. Hem de canviar les lleis perquè a Barcelona no hi ha ni una grua. No es construeix a Barcelona. Necessitem canviar les lleis perquè la gent no tingui por de construir, perquè es pugui fer habitatge, per poder abaixar els preus i perquè els nostres fills no hagin de marxar de Barcelona per tenir un lloc on viure amb dignitat. I l'últim és el tema de l'ocupació. Fa anys que estem plantejant una modificació de la llei que no arriba perquè els socialistes no la volen aplicar. I quan Feijóo sigui president, per això tenim a Xavier García Albiol, que a més a més és un crac en aquest tema, per modificar la llei perquè una persona que ocupa un immoble no pugui estar més de 24-48 hores ocupant-lo il·legalment.
El seu compromís és amb Barcelona. No dubto que el compromís del senyor García Albiol sigui amb Badalona, però, en canvi, sí que és candidat i és cap de llista. No sé si tindrà problemes per compaginar-lo.
No. Al senyor Albiol el voten els del Partit Popular, però el voten els socialistes, el voten els Comuns, el voten els d'Esquerra Republicana, el voten els de Junts, els de Vox, tothom vota Albiol a Badalona. Per què? Perquè abans que el Xavi fos alcalde, només el votaven els del PP. A mesura que va passar el temps, molta gent s'ha adonat que és un magnífic alcalde. Per tant, la gent vol que sigui alcalde, el voten més, incrementa cada vegada més la seva majoria absoluta. Nosaltres volem que en les eleccions generals ens votin socialistes desencantats d'en Pedro Sánchez. Que és el paradigma de la corrupció, de trencar l'Estat, en fi, de tot. Volem que gent de Junts que ara mateix no troba... és que la gent que ha votat a Junts ha votat a per tenir al govern d'Espanya a la senyora Yolanda Díaz de ministra de Treball. I si han fet això, ho poden tornar a fer. La gent que voti a Junts en aquestes eleccions es pot trobar que amb el seu vot fan Ada Colau ministra d'Habitatge. Per tant, hem d'anar amb compte. L'únic que garanteix que això no passarà és el vot a Feijóo i el vot a Xavier García Albiol. I el seu compromís amb Badalona és màxim i total, però anirà al Congrés dels Diputats a defensar els problemes que tenim els barcelonins, els catalans, des del Congrés dels Diputats i continuarà sent alcalde de Badalona.
Si Feijóo guanya les eleccions i el convida a formar part del Consell de Ministres, què farà?
No, no. La meva prioritat és Barcelona. Per mi ser alcalde Barcelona és molt més important que ser ministre del govern d'Espanya i crec que el meu compromís amb aquesta ciutat és màxim, és total i per tant jo continuo sent candidat i com a alcalde Barcelona treballarem amb el president Feijóo perquè els barcelonins tinguem un govern d'Espanya que s'ocupi de debò dels problemes que tenim en aquesta ciutat.
Parlem de Barcelona. L'any 2023, en campanya municipal li vaig fer una entrevista i vostè ja em va dir que el seu objectiu era ser alcalde el 2027. Considera que aquest objectiu, passats tres anys i mig i a sis mesos de les eleccions, és plausible?
Hi estem treballant. Després d'aquests tres anys i mig el que s'ha posat de manifest és que només hi ha dues opcions de govern, la que representa el senyor Collboni amb els seus socis de futur, que són Comuns i Esquerra Republicana, amb els que ell vol arribar a acords i pactes i tenen un mateix model de ciutat, i després l'altra opció política és la que jo represento. Per què? Doncs perquè totes les enquestes el que diuen és que Junts que era la força majoritària a la dreta, té una davallada salvatge. No hi ha cap enquesta, només una, que és la que ha fet Junts, que digui que Junts passa per davant del Partit Popular a la ciutat de Barcelona. Per tant, hi ha dos models, el que representa Collboni i el que representa Sirera. Em veig en disposició de plantar-li cara a l'actual alcalde i poder ser l'alternativa real amb polítiques que garanteixin la seguretat, que garanteixin l'habitatge, que garanteixin que els empresaris i els autònoms no hagin de passar-se el dia fent papers i burocràcia, que els comerciants puguin arribar a final de mes sense tenir l'Ajuntament com el seu principal problema i persecutor. Crec que els barcelonins tenen davant seu aquestes dues opcions. La continuïtat de Colau, que és Jaume Collboni, o un govern alternatiu, com el que tenen a Badalona, que és el que representa el Partit Popular, el jo represento.
És veritat que les enquestes els situen per davant de Junts, però tampoc no els situen en posicions guanyadores.
Les enquestes són sempre fotos fixes. Jo volto molt per Barcelona, parlo amb molta gent, passo el dia als barris parlant amb gent, i el que em diuen és que per allà mai han vist ni l'alcalde, ni el líder de Junts, ni la d'Esquerra, ni el dels Comuns. Aquí l'únic que està pencant, no és per llevar mèrit a ningú, soc jo. No sé si això després repercutirà o no en unes eleccions, però el sí que sé és que em preocupen molt els problemes de la gent. M'ocupen molt els problemes de la gent i crec que hi ha moltíssimes persones que estan una mica fartes ja d'aquells polítics que utilitzen la gent perquè els serveixin a ells. Els polítics estem per servir a la gent i no al revés. I estic convençut que el 23 de maig del 27 hi haurà molta gent que dirà: "Si ens agrada el que fa Sirera, si ens agrada el que planteja, si ens agrada el que defensa, el votarem", perquè Barcelona mai ha tingut un bon alcalde. El que més s'assembla a un bon alcalde va ser Pasqual Maragall, però després de Maragall, Barcelona no ha tingut els alcaldes que la ciutat es mereix. Crec que ha arribat l'hora de tenir un alcalde que es prengui Barcelona de debò, que es prengui seriosament la seguretat, l'habitatge, abaixar els impostos, garantir que Barcelona estigui neta, que hi hagi llum a les nits. Conec molts independentistes que quan van a Madrid per feina i tornen diuen: "Ostres Sirera, això de Madrid, net, segur, hi ha vida, hi ha alegria, què passa?" Dic que és perquè hi ha un govern del PP que fa les coses bé. O la gent diu, a Badalona, allò és fantàstic, per què? Perquè hi ha un govern del PP que fa les coses bé. A Castelldefels també governa el Partit Popular, i quan jo parlo amb gent que no era del PP i em parlen de Manu Reyes i diuen: "Ostres, ho està fent molt bé, oi?" A Barcelona no renunciem a tenir un bon alcalde, que s'ocupi de debò dels problemes, que no estigui al despatx, que no estigui només a TikTok com tenim a Jaume Collboni, i tinguem un alcalde que vagi pel carrer, que parli amb la gent, que escolti la gent i que solucioni els problemes de la gent.
Els preocupa la possible irrupció d'Aliança Catalana?
No, no em preocupa absolut. Jo soc un demòcrata i si hi ha barcelonins que volen votar Aliança Catalana, doncs benvinguts siguin. Jo no soc de cordons sanitaris. És veritat que unes enquestes diuen que pujarà molt, altres diuen que entrarà poc. No em preocupa, perquè el meu objectiu no és que no entri Aliança Catalana, el meu objectiu és fer fora Jaume Collboni de l'Ajuntament de Barcelona. El que sí que li dic és que si després les sumes donen i algú pensa que és millor tenir un alcalde del Partit Popular o tenir com a alcalde Daniel Sirera que Jaume Collboni, doncs en parlarem.
Ja que esmenta Collboni, segur que ja l'hi han preguntat moltes vegades, però l'hi tornarem a preguntar. Es penedeix d'haver-lo fet alcalde?
No, no me'n penedeixo. Per mi hi ha una cosa que és molt important no només en la política, a la vida, que és la paraula donada. Vaig dir sempre que no permetria tenir un govern municipal independentista ni que Colau continués en el govern municipal. I és veritat que vam estar en converses amb Xavier Trias, al final Trias necessitant els meus vots per ser alcalde, va decidir oferir-li un acord de govern a Esquerra Republicana. Podent escollir un govern de dretes o de centredreta, va escollir un govern separatista. És la seva opció, però, òbviament, jo no podia donar suport un govern de Junts i Esquerra Republicana. I el partit socialista volia pactar amb Colau, i, per tant, la meva única opció va ser o Trias sense Esquerra o Collboni sense Colau, i al final Collboni va decidir prescindir de Colau. Però si vostè em pregunta si n'estic satisfet, li diré que no. Collboni ha desaprofitat una oportunitat d'or per convertir la ciutat de Barcelona en una ciutat segura, amb progrés, revertir el 30% de reserva i fer habitatge. Collboni no mereix tornar a ser alcalde de la ciutat de Barcelona.
Vull persones que no vulguin conciliar la vida laboral i familiar, que es dediquin els set dies de la setmana a treballar per aquesta meravellosa ciutat i per la seva gent"
Té pensada la llista electoral, el seu número dos?
No tinc pensada la llista perquè queda molt de temps. I tinc moltes persones que poden anar a aquesta llista. Però més que noms, el que tinc és un perfil. Tinc divuit consellers de districte, per mi l'important és que els ciutadans, quan tinguin un problema, en qui primer pensin és en un regidor del Partit Popular i que tinguin aquest telèfon i li puguin trucar i el meu regidor contesti i atengui aquesta persona. Sé que és políticament incorrecte el que diré, però vull persones que no vulguin conciliar la vida laboral i familiar, que es dediquin els set dies de la setmana a treballar per aquesta meravellosa ciutat i per la seva gent.
No és gaire d'esquerres, no.
No, no és gaire d'esquerres, però és que això és voluntari i no cobrem malament, tampoc ho hem d'amagar. Els sous polítics crec que són justos i estan bé i aquí ningú obliga a ser polític, però qui ho és està per servei públic i els problemes de Barcelona no s'aturen ni els caps de setmana, ni a l'agost, i sempre hi ha persones que tenen problemes i ha d'haver-hi algú, com a mínim del meu partit, disposat a escoltar, a anar a un lloc quan hi ha un problema i intentar resoldre i solucionar els problemes que tenen els barcelonins.
Si li demano només un gran objectiu com a alcalde de Barcelona, un i prou, quin seria?
Garantir la seguretat de la ciutat en tots els sentits. Seguretat per anar pel carrer, seguretat jurídica perquè la gent no tingui traves per muntar negocis. Seguretat, seguretat i seguretat. I després, habitatge i abaixar els impostos. Quan sigui alcalde abaixaré l'impost de béns immobles un 40% per equiparar-lo a l'IBI que es paga a Madrid. Crec que si traiem greix, si garantim la seguretat i si construïm, aquesta ciutat no la para ningú.
A la resta de candidats en aquesta ronda d'entrevistes els demano si es consideren ja en campanya electoral. A vostè li pregunto, en algun moment ha deixat de fer campanya electoral?
L'expressió campanya electoral és com si ara ens posem les piles per començar a treballar. L'endemà de les eleccions municipals vaig prendre la decisió que cada diumenge hi havia eleccions. No he parat de treballar, treballo tots els dies de la setmana, alguna setmana descanso els diumenges a la tarda perquè també crec que és bo mentalment, però la vocació per la ciutat ha de sortir de dins, això no és una feina qualsevol. No tenim un horari. No sé si és perquè el meu pare era guàrdia urbà a Barcelona. D'ell vaig aprendre aquesta vocació de servei, d'estar a sobre dels temes. Ho he mamat a casa i, per tant, no sé fer altra cosa que treballar, treballar i treballar per aquesta meravellosa ciutat.
Entrevista sencera: