El dilluns 14 d’octubre del 2019 va sortir la sentència del procés, que condemnava part del Govern de la Generalitat a més de 100 anys a la presó. El Dani Gallardo Herzog, d'origen gadità i de 22 anys, va sortir al carrer a protestar, al costat del moviment antifeixista i antirepressiu de Madrid. El dimecres 16 d’octubre seria l’últim dia que trepitjaria el carrer. El jove activista va ser detingut després la concentració de la Puerta del Sol, al centre de la capital d’Espanya. Segons denuncia la seva defensa, només  estava intentant defensar una amiga seva davant de la pallissa que rebia per part dels antiavalots del Cos Nacional de Policia. Des d’aquell dia, els seus amics i familiars l’han hagut de veure a través del vis a vis o les cabines habilitades per a la visita. Va complir els 23 anys entre reixes

Al cap de dos dies, Gallardo va passar a disposició judicial. El Jutjat d’Instrucció número 22 de Madrid va ordenar el seu ingrés a la presó de forma cautelar i sense fiança. Des de llavors, avui fa un any, està al centre penitenciari d’Alcalá Meco. De res no ha servit que la seva defensa hagi demostrat el seu arrelament i el seu baix risc de fuga; se li ha denegat reiteradament la llibertat condicional. Serà jutjat el mes que ve, els dies 6 i 17 de novembre. L’informe policial l’acusa d’haver intentat agredir un agent amb una barra amb claus extreta d’un palet. La fiscalia li demana sis anys de privació de llibertat pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions lleus.

El Moviment Antirepressiu de Madrid, col·lectiu que lluita contra la repressió a la capital de l’Estat, s’ha fet càrrec de la seva defensa. Gallardo ni tan sols ha militat mai a cap organització política. Segons el seu entorn, era un jove normal. “Ni tan sols tenia antecedents policials, ni judicials, ni de cap mena”, explica Alejandra Matamoro, portaveu del moviment. “Era un noi d’origen gadità que als 18 anys va venir a viure a Madrid, com tants altres, per estudiar la carrera i treballar”, assenyala. Al cap d’un temps va deixar la carrera i es va dedicar exclusivament a treballar del que pogués, per poder arribar a final de mes. Vivia a Getafe en un pis compartit amb amics, al cinturó sud de Madrid.

Des de fa un any, però, dorm en una cel·la, entre reixes, a Alcalá Meco. Un any de presó provisional sense fiança i els múltiples recursos tombats pel tribunal. Malgrat ser un jove de 23 anys, que en porta un a la presó i que s’enfronta a un total de sis, està “prou bé”, segons el seu entorn. A mesura que s’apropa la data del judici sí que van augmentant el nerviosisme i la inquietud. Està “fort” i convençut del que fa: “Defensar el dret de manifestació, que és contra el que estan atemptant, i ho fa amb el cap ben alt".

Com van anar els fets?

El relat de la defensa és el següent. El 16 d’octubre del 2019, després de la sentència del procés, diversos col·lectius madrilenys van convocar una concentració a la Puerta del Sol per a protestar contra la condemna als presos polítics i la repressió a Catalunya.  Un cop a Sol, i després de diverses provocacions de grups feixistes que s’hi van presentar, van decidir moure la protesta cap a les portes del Congrés dels Diputats. Intenten arribar a la cambra baixa, fent la volta per Tirso de Molina, però abans d’acostar-s’hi van començar a carregar els antiavalots del Cos Nacional de Policia. Els manifestants es dispersen.

“En aquestes càrregues detenen tres persones, una d’elles menor d’edat, però al Dani no el detenen allà, sinó molt més tard”, relata l’Alejandra. De fet, el Dani ja estava tornant cap a casa amb els seus amics quan van topar amb la policia, ja passats els disturbis. Els antiavalots van per ells i els nois fugen com poden. Els agents aconsegueixen atrapar l’Elsa, amiga del Dani. “Ell s’adona que no els segueix, que l’havia agafat la policia i l’estava apallissant. Llavors fa mitja volta i va a ajudar-la. Allà és quan el detenen i l’apallissen a ell també”, explica la portaveu del Moviment Antirepressiu de Madrid.

Són consistents les proves?

La principal acusació contra Dani Gallardo és per, suposadament, haver agredit un policia amb un pal de fusta amb uns claus rovellats, extret d’un palet, que s’hauria clavat al casc però no l’hauria perforat. “No és cert. Ni tan sols hi ha proves reals ni consistents”, denuncia l’Alejandra. La principal prova és una fotografia del casc, que va ser degudament filtrada a El Mundo per a incriminar el Dani. “A la foto s’hi veu el casc amb el pal clavat, però a comissaria. És impossible que això hagués aguantat el trasllat. No s’aguanta per enlloc”, diu la portaveu del col·lectiu. A més a més, subratlla, el Dani és un noi de complexió molt prima que no tindria ni la força per clavar-ho en el casc d’un antiavalots. “I si l’aconseguís clavar, no podria amb tanta profunditat com per aguantar fins arribar a comissaria i fer-li la foto”, sosté.

L’altra prova és l'informe de lesions del policia suposadament agredit, que “ni existeix”, segons l’Alejandra. “El policia va allà i diu que presenta dolor al cap. El tractament que li donen és, simplement, ibuprofèn. Això és l'informe de lesions”, assenyala. Per acabar-ho de reblar, l'informe de lesions presentat per l’agent és una hora anterior a la detenció de Dani Gallardo. “L’acusació se sustenta com sempre en la paraula del policia, que en aquest país és suficient per fer i desfer. El que digui el policia va a missa”, denuncia la defensa. Estan preparats per a més irregularitats i “sorpreses” durant el judici oral. “En aquests casos mai se sap”, admeten.

La vida a la presó

Des de fa un any està a Alcalá Meco, on ha complert 23 anys i està passant una pandèmia mundial. S’ha trobat unes quantes traves, sobretot pel que fa la correspondència, molta de la qual li arriba de Catalunya. Els seus amics s’han encarregat de fer difusió del cas. No obstant això, hi ha moltes cartes que li arriben. “Nosaltres li vam enviar una carta certificada per assegurar-nos que li arribava. Tenim justificant de recepció de la presó, però no li ha arribat”, explica l’Alejandra. El mateix li ha passat amb moltes altres coses que li han enviat la seva parella i els seus amics. Malgrat tot, malgrat les circumstàncies, porta “prou bé” l’estada a la presó "pel que podria ser". No té problemes ni amb els funcionaris ni amb la resta d’interns. De fet, segons la portaveu del col·lectiu, és bastant apreciat reixes endins. Ajuda els qui no saben llegir o escriure gaire bé per qüestions d’idioma, perquè són estrangers.

“La solidaritat amb Catalunya està penada”

Des del Moviment Antirepressiu de Madrid tenen claríssim per què li ha passat això a Dani Gallardo. “És un cop damunt la taula de l’Estat espanyol, on la solidaritat està penada. Pots pagar un preu molt alt”, denuncia l’Alejandra. “Catalunya per a ells era una part perduda i el problema passava a ser que s’estengués a altres punts de l’Estat, com per exemple a Madrid. No podien permetre una protesta pels carrers de la capital en solidaritat amb els catalans”, continua l’activista madrilenya. I conclou: “És una mostra més del caràcter totalment autoritari i repressiu de l’Estat, capaç de penar el dret de manifestació. Perquè l’únic que va fer el Dani és manifestar-se i defensar una amiga seva”.

Dani Gallardo és aficionat al rap i tenia un canal de YouTube obert. El 2017 va escriure una cançó: “Prefiero la cárcel con la cabeza alta que mirar al suelo y no hacer nada”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat