Quan falten quatre mesos per a la celebració de les eleccions municipals 2023, les sales de màquines dels partits treballen a fons per seguir configurant i tancant les seves candidatures. Més de 5,5 milions de catalans i catalanes podran escollir el proper diumenge 28 de maig la composició dels 947 ajuntaments del país per a la dotzena legislatura de l'actual període democràtic, un mandat que es posarà en marxa el dissabte 17 de juny (amb la presa de possessió) i s'allargarà fins al maig del 2027. La jornada electoral d'enguany de l'àmbit local —i també a escala autonòmica en 12 casos— tindrà una gran transcendència per al PSC, ERC o Junts, que aspiren a la victòria i els servirà de termòmetre per calibrar la força que tenen en aquests moments, amb un Govern dels republicans en solitari. En l'àmbit estatal, Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo veuen en aquesta convocatòria una mena de plebiscit —sobretot, els populars— per avaluar l'estat en el qual arriben a les eleccions generals que tindran lloc, amb quasi tota probabilitat, mig any després.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
No obstant això, el cert és que les dinàmiques dels municipis responen a casuístiques diferents del context nacional i estatal. En aquest sentit, per exemple, no és gens estrany veure governs locals integrats per partits o candidatures que, en l'eix nacional, tenen grans discrepàncies, però que, en canvi, els uneix un projecte per a la seva ciutat o població on inclouen els denominadors comuns. Altres elements diferencials són aspectes normatius i reglamentaris dels processos electorals municipals que també disten dels autonòmics o estatals, com ara el fet que sigui una possibilitat molt més remota que es repeteixin uns comicis per elegir els representants de les corporacions locals o que no es dissolguin aquests plens fins que s'esgota el mandat establert de quatre anys —tret d'una excepció gens habitual—. T'expliquem algunes curiositats i particularitats com aquestes de les eleccions municipals:
Alcaldes escollits per sorteig
Tots els consistoris municipals es constitueixen el vintè dia després de la celebració de les eleccions. D'aquesta manera, els plens dels ajuntaments es reuniran per primera vegada en aquest nou mandat el dissabte 17 de juny. En aquesta primera sessió, de constitució del plenari —que queda declarat com a tal si hi assisteixen la majoria dels nous regidors electes i, en cas de no ser així, es constitueix dos dies després hi hagi el nombre d'edils que hi hagi—, ja es procedeix a l'elecció de l'alcalde o alcaldessa. Poden ser candidats a la batllia tots els regidors que lideraven les seves llistes i és elegit aquell que obtingui la majoria absoluta dels vots. Si cap d'ells arriba a aquesta majoria, queda proclamat com a cap de l'Ajuntament l'edil que va encapçalar la candidatura amb més vots populars.
Però, i si hi ha dues llistes empatades amb el mateix nombre de sufragis? En aquest supòsit, el desempat es resol a través d'un sorteig. Un exemple d'aquest últim mandat és Santa Fe del Penedès, on Junts i Alternativa Independent per Santa Fe van obtenir exactament el mateix nombre de sufragis: 124. En primer terme, la Junta Electoral de Zona fa un nou recompte tres dies després de les eleccions —es revisa, particularment, si hi ha algun vot nul o si algun d'aquests pot ser vàlid— i, si persisteix aquesta igualtat, és l'atzar qui tria. Els mètodes són diversos: amb el llançament d'una moneda, amb boles amb els noms dels alcaldables en una bossa o per l'ordinador. En el cas de Santa Fe del Penedès, va ser una moneda la que va determinar que governés Junts.
Consell obert als municipis de menys de 100 habitants
A Catalunya, hi ha municipis on els regidors són tots els electors. La llei recull que les localitats que tenen menys de 100 habitants es poden acollir al règim de consell obert, un sistema d'organització municipal on el govern correspon a un alcalde —elegit per sistema majoritari— i a l'assemblea de veïns, sent un funcionament propi de la democràcia directa. Els mandats dels alcaldes també són de quatre anys i, en la primera sessió, es tria una comissió de vocals formada per un mínim de dues persones i un màxim de quatre. El consell obert es reuneix cada tres mesos, però es pot convocar extraordinàriament si així ho sol·liciten una quarta part dels electors. Actualment, només hi ha sis pobles catalans que funcionen amb aquest règim, que són: Castell de l'Areny (Berguedà), Fígols (Berguedà), Gisclareny (Berguedà), la Quar (Berguedà), Savallà del Comtat (Conca de Barberà) i Senan (Conca de Barberà).
El criteri per determinar quants regidors escull cada municipi a les eleccions municipals
A Tarragona (27), trien més regidors que a Sitges (21). La raó que ho explica és que cada localitat constitueix una circumscripció i el nombre d'edils, tal com ja passa a les circumscripcions provincials, varia en funció de la població que té cadascuna d'aquestes. L'escala que s'aplica és la següent: en aquells casos dels municipis de menys de 100 habitants que no s'acullin al règim del consell obert, els seus ajuntaments estaran formats per tres representants; en poblacions de 101 a 250 habitants, es trien 5 regidors; de 251 a 1.000 residents, 7 membres; de 1.001 a 2.000 persones, 9 edils; de 2.001 a 5.000, 11 actes; de 5.001 a 10.000 habitants, són 13 regidors; de 10.001 a 20.000 residents, s'arriba a 17 integrants del ple; de 20.001 a 50.000 ciutadans, creix a 21 electes; de 50.001 a 100.000 persones, corresponen 25 representants; i, a partir de 100.001 veïns, s'afegeix un regidor més per cada 100.000 ciutadans més o fracció, afegint-se un més quan el resultat sigui un nombre parell.
Una altra peculiaritat és la diferenciació del sistema electoral entre els municipis de menys de 250 habitants que no tenen consell obert i aquelles viles que superen els 250 residents. En la primera situació, cada llista pot presentar un màxim de tres noms si la localitat no supera les 100 persones i un topall de cinc si oscil·la entre els 101 i 250 veïns. Cada elector pot donar el seu vot a un màxim de dos candidats en el cas dels municipis amb una població inferior a 100 ciutadans i a un màxim de quatre en aquells que el cens es mou entre les 101 i 250 persones. Funciona, per tant, amb llistes obertes i l'elecció opera pel sistema majoritari. I, en el segon dels casos, les llistes són tancades i el sistema d'elecció és proporcional amb el mètode de la llei D'Hondt —és a dir, l'assignació d'escons a partir d'agafar el total de vots i dividir en successius divisors aquesta xifra, atorgant als quocients més alts el nombre d'actes que hi hagi—. Per entrar en aquesta equació, cal superar la barrera electoral del 5% del total de vots vàlids.
Els casos en què es pot dissoldre el ple d'un Ajuntament
Les eleccions municipals no acostumen a repetir-se i se celebren, amb normalitat, cada quatre anys. Abans, ja s'ha explicat que, fins i tot en casos d'empat, la situació queda resolta per tal que hi hagi un alcalde a la corporació local. Les úniques excepcions que trenquen la norma i que poden forçar una nova convocatòria en una població concreta són la presentació d'un recurs contenciós-electoral contra la proclamació dels regidors electes o d'alcaldes i que el tribunal competent (en aquest cas, la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma corresponent) declari nul·la l'elecció celebrada en alguna de les meses per irregularitats en l'escrutini. Els nous comicis tenen lloc en un termini de tres mesos a partir de la sentència.
L'altre supòsit, que sí que implica directament la dissolució de la corporació municipal, és quan així ho acorda el Consell de Ministres del govern espanyol. Aquest òrgan pot adoptar aquesta mesura quan hi hagi una "gestió greument perjudicial per als interessos generals que suposi l'incompliment de les obligacions constitucionals" atribuïdes als consistoris. Un exemple il·lustratiu del que es considera "gestió greument perjudicial" és aquell plenari que "doni cobertura o suport de forma reiterada i greu al terrorisme o a aquells que participin en la seva execució, l'enalteixin o justifiquin, i els que menyspreïn o humiliïn les víctimes o els seus familiars". Si això passés, s'ha de convocar nous comicis per constituir un nou ple en un termini de tres mesos, sempre que el mandat no fos inferior a un any. Entretant, el govern recau en una comissió gestora que nomeni la Diputació provincial. Un precedent que hi ha es remunta al 2006, quan el govern del PSOE va acordar la dissolució del ple de l'ajuntament de Marbella per la trama de corrupció urbanística.
I si no es presenta cap candidatura a les eleccions municipals del teu poble?
Un altre escenari que es pot donar és que no es presenti cap candidatura a les eleccions locals d'un municipi. El reglament electoral estipula que, en aquelles circumscripcions en què no hagi concorregut cap llista, s'han de convocar nous comicis en aquest àmbit en un període de sis mesos. Si en aquesta nova jornada electoral tampoc s'hi postulés cap candidatura, es forma una comissió gestora amb els membres del mandat anterior i els ciutadans designats pels grups municipals que haguessin de substituir els seus regidors. Encara anem més lluny: en el supòsit que tampoc es pogués constituir aquesta gestora, seria la mateixa Diputació provincial o l'òrgan competent de la comunitat autònoma qui assumirà la gestió del poble. L'any 2019, per exemple, 35 municipis espanyols van haver de celebrar les eleccions al novembre perquè a la convocatòria de maig no s'hi havia presentat cap llista. Finalment, uns altres tres van haver de repetir-les perquè l'escrutini del maig va ser declarat nul.