Externalització o gestió pública dels serveis. El debat torna a estar sobre la taula, si és que mai ho havia deixat d'estar, després que la CUP hagi tornat a engegar una campanya contra la Llei de Contracte de Serveis a les Persones, la ja més coneguda com a Llei Aragonès, que continua encara en tràmits parlamentaris. Els cupaires fins i tot van animar a participar aquesta setmana en una ocupació del departament de Treball de la Generalitat organitzada per plataforma Aturem la Llei Aragonès, formada per diverses entitats i sindicats, i criden anar a una manifestació aquest cap de setmana contra aquesta mateixa. 

De fet, fa mesos que es queixen. Consideren que la llei és una "ofensiva privatitzadora" i que el que fa és posar una "cara amable a les privatitzacions" que pot acabar desembocant en nous contractes de gestió indirecta, segons apunten fonts dels anticapitalistes a El Nacional. En aquest sentit, consideren que la millor manera de garantir unes condicions laborals dignes, més transparència en els serveis, així com la qualitat d’aquests i assegurar que no hi hagi lucre econòmic de les grans empreses, és fer una nova llei que avanci cap a la gestió directa, i no una regulació catalana sobre els contractes externs.

En canvi, des de la conselleria dirigida pel vicepresident Pere Aragonès neguen rotundament que la llei afavoreixi les privatitzacions i les grans empreses i asseguren, de fet, que és "tot el contrari". Fonts del departament defensen que la llei que s'està tramitant no fomenta l'externalització, sinó que pretén regular acuradament els casos en què un servei es presta mitjançant contractes, sense entrar a determinar quins són els que s'han de fer de manera directa i quins d'indirecta. En aquest sentit, expliquen que la nova llei permetria que l'administració contracti no només cenyint-se al preu del servei –que suposaria un 40% de les condicions–, sinó també amb criteris de qualitat –que suposarien el 60% restants–, cosa que consideren beneficiós.

Sigui com sigui, els cupaires aprofiten el debat sobre la Llei Aragonès per obrir un debat més ampli sobre les externalitzacions i creuen que els que es necessita és una regulació que "blindi" la gestió pública dels serveis i que eviti que les grans empreses pugui fer "negoci" amb els serveis socials. Però, què fa la CUP als ajuntaments on governa?

Externalització a Verges, gestió pública a Ripollet

La resposta és: depèn, però hi ha casos en els quals també externalitza. Un exemple és l'ajuntament de Verges, on la CUP té majoria absoluta des de 2015, i que té subcontractada la gestió de l'escola bressol del poble a l'empresa Orio Serveis Educatius amb seu a Banyoles. També el de Celrà, on els cupaires governen sols, hi ha externalitzat el servei de menjador de les escoles bressol municipals. Un contracte que fins ara tenia la empresa Bo i sa servei d'àpats, també amb seu a les comarques gironines, i que ara està pendent de tornar a adjudicar-se per proper any i set mesos. En aquest municipi també tenen majoria des de 2015.

A l'extrem oposat, però, hi ha l'ajuntament de Ripollet, on governa una candidatura independent anomenada Decidim que té l'aval de la CUP. En aquest municipi del Vallès hi havia externalitzada la gestió de les escoles bressol fins aquest any. El consistori, però, va decidir municipalitzar-ne la gestió l'any 2018 i aquest mateix curs ja ha entrat en vigor. A més, s'ha compromès a assumir durant el mandat actual la gestió de l'aigua i l'atenció domiciliària, que també estan actualment externalitzades.

També a altres ajuntaments de la CUP, com Berga -on governen amb àmplia majoria- o Navàs -on fins a les eleccions 2015 tenien majoria-, igual que Celrà o Ripollet, hi ha externalitzats alguns serveis destinats a les persones, encara que en alguns casos es tracta de contracte menors per fer cursos, tallers, serveis de restauració de recintes esportius o serveis de teleassistència, segons es pot consultar en el portal de la transparència. A més, els cupaires també formen o han format part en l'anterior legislatura, de govern de diversos municipis més grans, com Badalona, Argentona o La Bisbal d'Empordà, que també tenen desenes de serveis municipals externalitzats.

Sobre aquest fet, els anticapitalistes, en declaracions a El Nacional, defensen que els processos d'internalització són "difícils de fer", que comporten molta "burocràcia" i que has de "justificar" que el canvi de prestació de privat a públic és econòmicament i financerament beneficiós per l'administració. Tot i això, asseguren que la seva política és "la gestió 100% pública de tots els serveis". A més, defensen que no es pot canviar d'un dia per l'altre: "el que no pot fer la CUP és entrar en un ajuntament i fer-ho tot de cop". "És un problema sistèmic, per això demanem una llei que faciliti les internalitzacions i blindi l'externalització, i un govern que lideri aquest procés per ajudar en una tasca que els ajuntament sols no poden fer", afegeixen en aquest sentit.