Després d'uns resultats electorals dolents a les eleccions municipals del passat 28 de maig i fins i tot pitjors en les generals del 23 de juliol, que van suposar la pèrdua dels dos escons al Congrés que havien aconseguit el 2019, la CUP va anunciar un procés de refundació que ja està en marxa i que culminarà en una Assemblea Nacional ja al 2024. Durant aquests mesos els anticapitalistes s'ho volen replantejar tot menys la seva essència: l'independentisme, la defensa dels Països Catalans, el socialisme, el feminisme i l'anticapitalisme. Concretament, el Consell Polític de la CUP ha escollit un "grup motor" format per 17 persones que recullen les diferents sensibilitats que hi ha dins el partit, tant polítiques com territorials. Aquests només encara no s'han fet públics, la formació celebrarà un acte públic a finals d'octubre per presentar-los i que serveixi de posada de llarg d'aquest procés, però serà l'encarregat de "dirigir el procés i elaborar les primeres ponències", segons un comunicat del partit, que serviran de base pels debats i assemblees posteriors.
La voluntat de la CUP és que aquest "debat nacional" no es limiti només als militants de la formació, sinó que hi puguin participar també persones provinents dels moviments socials, popular i d'alliberament nacional d'arreu del país, amb la intenció de "sortir del bloqueig polític que pateix el país". Durant aquestes darreres setmanes, la formació independentista ha celebrat dos Consells Polítics, a Flix i a Vic, on es van dedicar a definir aquest procés que s'allargarà durant mesos i s'acabarà amb una Assemblea Nacional del partit el 2024. Només tres dies després de les eleccions del passat 23 de juliol, on el partit, com la resta de formacions independentistes, va patir un important descens del suport electoral que va provocar la pèrdua dels seus dos diputats al Congrés, aconseguits per primer cop el 2019, la CUP ja va anunciar a la militància la seva intenció d'obrir un "procés de refundació". En aquell moment, Albert Botran, un dels dos exdiputats a Madrid, ja havia fet un pas al costat i més recentment, una de les cares més visibles de la formació en els últims anys, la diputada al Parlament Eulàlia Reguant també s'ha retirat de la primera línia per donar pas a nous lideratges, però seguirà especialment implicada en aquest procés de refundació.
Dues patacades electorals en un sol any
Després del 23 de juliol, el partit va admetre en una carta a la militància que no s'havia fet una bona lectura del moment polític actual i instaven a "obrir un procés de debat estratègic profund" per renovar la proposta estratègica i organitzativa de la direcció del partit. També Botran, en el seu comiat, assegurava que el partit necessita un revulsiu per tornar a agafar empenta, amb la mirada sempre posada en les eleccions al Parlament de Catalunya, que si Pere Aragonès esgota la legislatura estan previstes el febrer del 2025. En els últims comicis catalans, els anticapitalistes van aconseguir un dels millors resultats de la seva història, amb 9 diputats. A banda de la patacada de les generals, que han accelerat un procés que ja estava contemplat, la CUP ja havia patit aquest mateix 2023 un altre revés electoral al mes de maig, en unes eleccions municipals on no va aconseguir representació en bona part dels ajuntaments importants del país, com ara el de Barcelona, però, en canvi, sí que es va emportar algunes petites alegries, sobretot a les comarques gironines, on Lluc Salellas, sota el paraigua de Guanyem, va aconseguir l'alcaldia de Girona.