L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimarts una discutida i restrictiva llei d'immigració, que ha tingut els vots de la ultradreta, en una votació, que amenaça amb generar una crisi política al Govern del president Emmanuel Macron. El text ha estat aprovat per 268 vots a favor (els del bloc macronista, els conservadors de LR i la ultradreta del RN) i 186 en contra, bàsicament de la coalició esquerrana Nupes. Es tracta d'una majoria "molt àmplia", ha afirmat al final de la sessió el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, que ha subratllat la seva satisfacció pel fet que el bloc macronista, el més nombrós però que no té majoria absoluta, ha mantingut la seva unitat.

El text votat és producte d'un acord assolit aquest mateix dimarts en una comissió mixta Assemblea-Senat, en la qual hi havia una clara majoria de la dreta, i que endureix la proposta inicial i s'assembla molt a la que havia aprovat inicialment la Cambra Alta, de majoria conservadora. El cop d'efecte ha arribat quan la líder ultradretana Marine Le Pen ha anunciat que el seu partit (Agrupació Nacional, RN) donaria suport al text i ha provat d'apropiar-se de la seva aprovació, en proclamar "una victòria ideològica".

Darmanin, ha denunciat que aquestes declaracions només eren "un cop polític", ja que l'RN cedeix finalment en la seva política de no acceptar més immigrants de fora de la Unió Europea. El text és "imperfecte", però "permet la regularització de treballadors sense papers", uns 10.000 per any, en sectors econòmics en tensió, va assenyalar Darmanin davant del ple de l'Assemblea abans de la votació, on ha criticat a la ultradreta per acceptar un acord que abans rebutjava amb l'objectiu de parar "una trampa política".

Darmanin també ha recordat als diputats macronistes que, si mantenien la disciplina de vot, l'aprovació seria independent del suport de la ultradreta. Un total de 189 diputats del bloc de partits macronistes han votat a favor, 27 en contra i 32 s'han abstingut. Per això, els legisladors del RN han permès l'aprovació de la llei, ja que si els seus 89 diputats haguessin votat en contra el text hauria estat rebutjat. Tot i així, la primera ministra, Élisabeth Borne, ha proclamat a X que "la majoria ha fet un bloc. L'RN ha fracassat".

Amenaces de dimissions

Des del Govern s'ha indicat que Macron parlarà aquest dimecres al país, en un format encara no decidit, per provar de tancar aquesta minicrisi. L'acord ha disgustat l'ala esquerra del macronisme, i tres dels ministres que representen a aquesta tendència (els de Sanitat, Ensenyament Superior i Habitatge) van amenaçar de dimitir si el projecte de llei era aprovat. Els tres s'han reunit amb els titulars de Cultura i Indústria, i amb el president de la Comissió de Lleis de l'Assemblea, de cara a una possible dimissió conjunta.

Davant d'això, Macron va convocar una reunió d'urgència a l'Elisi amb la primera ministra i amb els presidents dels partits que integren el seu bloc, així com amb els caps de grup parlamentari d'aquestes formacions. En aquesta reunió es va acordar no retirar el text assolit però, en canvi, es va obrir la possibilitat d'una segona lectura si el projecte de llei tirava endavant gràcies a la ultradreta del RN.

Què diu el text?

El text acordat limita 10.000 treballadors anuals, però no bloqueja, l'objectiu del Govern de regularitzar els immigrants indocumentats que treballin en sectors que no troben mà d'obra, com la construcció o l'hostaleria. A més, estén a cinc anys des dels actuals sis mesos, el període d'espera a què els immigrants legals extracomunitaris poden sol·licitar ajuts per a l'habitatge o de caràcter familiar.

També se suprimeix el dret automàtic al treball per als sol·licitants d'asil (actualment hi ha un període d'espera de sis mesos). Un altre element és que s'endureixen les condicions d'accés al treball per als estudiants estrangers. Addicionalment, s'estableix l'objectiu de crear quotes d'immigrants anuals, es crea el delicte de residència il·legal a terra francès, penat inicialment amb fortes multes, i es preveu la retirada de la nacionalitat als binacionals que cometin certs delictes. En canvi, es prohibeix l'ingrés de menors d'edat en centres de detenció administrativa per a immigrants indocumentats i s'augmenten les penes per als traficants d'immigrants.

Es tracta de "el text més regressiu" en les últimes dècades, han lamentat en una declaració conjunta diverses desenes d'ONG que treballen amb immigrants o de defensa dels drets humans. El líder històric de l'esquerrà La França Insubmisa (LFI, Jean-Luc Mélenchon), ha denunciat que no hi ha "una urgència" migratòria per aprovar aquest text i ha recordat que França necessitarà immigrants per compensar l'envelliment de la seva població.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!