L'Ajuntament de Lleó ha aprovat aquest divendres trametre a les Corts de Castella i Lleó i a les Corts Generals de l'Estat una petició per separar-se'n, acollint-se en "el dret a la constitució com a comunitat autònoma de la Regió Lleonesa". Aquesta estaria formada per Lleó, Zamora i Salamanca.

La moció ha tirat endavant amb els vots d'Unión del Pueblo Leonés (UPL), PSOE i Podemos, mentre que PP i Ciutadans han rebutjat la iniciativa.

"Castella i Lleó es va constituir tot i l'oposició del poble, ajuntaments, diputacions i institucions lleoneses, aplicant la dedocracia de Martín Villa, que va obligar la Regió Lleonesa a formar part d'una comunitat absolutament artificial", ha defensat el portaveu d'UPL, Eduardo López Sendino .

El dirigent secessionista ha matisat que no té "res en contra dels castellans", però que "els números no presenten cap dubte", després que ha repassat la pèrdua poblacional de Lleó des del 1983 en contrast amb el creixement de Valladolid, o la taxa d'atur.

L'alcalde José Antonio Díez, del PSOE, ha justificat el suport a la proposta per "un sentiment total de la ciutadania de no pertinença a Castella i Lleó" i per "millorar la qualitat de vida i el posicionament de Lleó i els seus habitants".

Durant el ple, a les portes de la plaça de San Marcelo, unes 300 persones s'han concentrat per reclamar la ruptura amb Castella. El debat ha copat gairebé dues hores del ple ordinari, l'últim de l'any, mentre que se sentien les consignes que cridaven els secessionistes des del carrer.