La gestió de la Covid-19 ha catapultat Salvador Illa, que ha passat de ser el discret secretari d'organització del PSC que s'encarregava de dissenyar les estratègies dels socialistes en el dia a dia de la política catalana a convertir-se en la cara visible de l'Estat en la lluita contra l'emergència sanitària.
És força evident que la seva proclamació com a candidat del PSC per a les pròximes eleccions catalanes ha disparat la intenció de vot del partit i fins i tot el CIS l'ha situat coma successor de la ja ascendida Inés Arrimadas, qui va guanyar els darrers comicis el 2017.
I és que ocupar un Ministeri, i més un com el de Sanitat, en plena pandèmia del coronavirus ha permès als gairebé 50 milions d'espanyols descobrir aquest caràcter assossegat i seriós d'un home que es va passar anys i anys a la cuina del PSC, sempre a l'ombra de grans oradors com el ja desplaçat Miquel Iceta.
Miquel Iceta i Salvador Illa / Foto: Europa Press
Però més enllà d'aquesta serenor i aquest posat d'estadista que, sempre segons les enquestes, hauria engrescat l'electorat socialista i fins i tot hauria captivat bona part dels votants d'Arrimadas, l'encara ministre de Sanitat ha protagonitzat diversos embolics durant la gestió de l'emergència. Per citar només alguns exemples: compra de tests falsos, compres centralitzades ineficaces, no tancament de Madrid i vacuna patriòtica (tot i ser totes estrangeres).
I encara que les enquestes i els spin doctors pretenguin maquillar la realitat: les dades del virus són ben clares. Espanya va arribar a liderar el rànquing mundial de contagiats durant els primers mesos de la pandèmia i encara ocupa una preocupant setena posició, només darrere de països amb molts més habitants. Pel que fa als morts, l'Estat només n'ha reconegut fins ara pocs més de 55.000, xifra que el situa en 10a posició, tot i que en realitat podrien ser uns quants milers més, ja que Sanitat només compta les víctimes mortals amb PCR positiva, fet que ha despertat les crítiques de l'oposició.
Amb aquest panorama és interessant veure què ha passat amb la resta de ministres de Sanitat dels països més importants d'Europa. També han estat promocionats i catapultats com Illa i han abandonat el càrrec? O han continuat al capdavant de la lluita contra la pandèmia?
Els ministres francès i italià, investigats
Tant a França com a Itàlia, els ministres de Sanitat no només no han estat promocionats per la seva gestió de la pandèmia, sinó que són objecte d'investigació per part de la justícia. A França, el ministre responsable de la gestió de la crisi sanitària, Olivier Véran, va haver de veure el mes d'octubre com la policia escorcollava el seu domicili i el seu despatx, juntament amb el de la seva predecessora, Agnès Buzyn, i l'exprimer ministre Edouard Philippe.
El ministre de Sanitat de França, Olivier Véran / Foto: Efe
L'escorcoll obeïa a una investigació oberta el mes de juliol per part del Tribunal de Justícia de la República que té per objectiu aclarir si hi va haver una "abstenció de combatre un dany", en referència al coronavirus, després de constatar que hi havia base per avançar amb un mínim de nou denúncies interposades contra els membres de l'Executiu francès.
Quelcom similar ha passat a Itàlia. El seu ministre de Salut, Roberto Speranza, va ser interrogat el mes de juny per la fiscalia, juntament amb el primer ministre del país, Giuseppe Conte, i la ministra de l'Interior, Luciana Lamorgese. Els interrogatoris van ser en el marc d'una investigació que tracta d'aclarir per què no es van aïllar les ciutats de Nembro i Alzano, a la província de Bèrgam, al mes de febrer, quan va iniciar-se la pandèmia al país.
A més, Conte i el mateix Speranza són en el punt de mira d'una demanda interposada contra el govern per un grup de familiars de víctimes de la Covid-19 que reclamen un total de 100 milions d'euros com a compensació "per danys durant la gestió de la pandèmia".
El primer ministre, Giuseppe Conte, amb el ministre de Salut, Roberto Speranza, al Parlament italià / Foto: Efe
Amb una població superior a la d'Espanya i similar a la del Regne Unit, França ha mantingut el número de víctimes mortals per sota del d'Espanya, amb gairebé 10.000 morts menys. A Itàlia, amb gairebé 15 milions d'habitants més que l'Estat espanyol, el número de contagis és el mateix però el de morts és considerablement més baix: 12.000 víctimes menys.
La renúncia del ministre alemany
El cas del ministre de Salut d'Alemanya, Jens Spahn, és l'únic que podria considerar-se similar al d'Illa, però precisament per haver passat tot el contrari. I és que la responsabilitat de Spahn al capdavant del Ministeri l'ha fet desistir de participar en la cursa per succeir Angela Merkel al timó de la CDU.
I la decisió no va ser gens fàcil per al ministre, ja que comptava amb el suport de les joventuts del partit i diverses enquestes el situaven com el favorit per agafar el relleu del partit. Però el seu compromís amb la lluita contra la pandèmia el va fer abandonar a favor del seu soci polític, Armin Laschet, qui el va acabar de convèncer recordant-li que era jove i que tindria altres oportunitats més endavant.
El ministre de Sanitat, Jens Spahn, darrere de la cancellera Angela Merkel en una sessió al Bundestag / Foto: Efe
Al contrari del que ha passat a la resta dels principals països europeus, Spahn ha aconseguit fer créixer la seva popularitat a causa de la seva bona gestió de la crisi sanitària. De fet, ha arribat a superar la de Merkel, amb el 52% dels alemanys valorant-lo com el millor polític.
Tot i que les dades ara són esfereïdores, més de dos milions de contagiats i 50.000 morts (s'ha de tenir en compte que té gairebé el doble de la població que Espanya), el govern va aconseguir suportar la primera onada amb molta menys incidència que els seus països veïns. Ha estat la segona i tercera onada la que ha disparat les xifres del país, encara que s'ha quedat a la meitat de víctimes -en proporció- que els seu socis europeus.
La supervivència del ministre britànic
Amb una població un 25% superior a la d'Espanya, el Regne Unit és el país europeu (si excloem Rússia) més afectat per la pandèmia amb 3.543.646 de casos, 1 milió més que Espanya, i 94.580 morts, 40.000 més que els morts reconeguts per Madrid.
En conseqüència, el govern britànic ha estat durament criticat per l'opinió pública i, com és evident, el secretari de Salut, Matt Hancock, no se n'ha escapat. Durant la gestió, Hancock ha estat criticat per diversos episodis que, si bé no es poden considerar innocus, no han causat greus desastres en la gestió de la pandèmia.
El secretari de Salut del Regne Unit, Matt Hancock, en una roda de premsa a Downing Street / Foto: Europa Press
A tall d'exemple, el secretari de Salut de Boris Johnson va ser criticat per canviar el mètode de recompte dels tests fets per tal d'arribar a l'objectiu marcat de 100.000 proves diàries. Hancock també va ser acusat d'haver-se saltat el toc de queda per estar en un bar de la Cambra dels Comuns a les 22h. L'última pífia va ser afirmar incorrectament que l'aprovació de la primera vacuna havia estat gràcies al Brexit. L'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris (MHRA, per les seves sigles en anglès) va assenyalar que havia seguit un procediment ràpid permès per la legislació de la UE que encara estava en vigor al Regne Unit durant el període de transició.
Així doncs, amb algunes taques a la seva gestió, Hancock continua al peu del canó i no ha estat promocionat per Johnson per anar a omplir cap expectativa electoral.