La gestió comunicativa del president Pedro Sánchez durant la crisi del coronavirus està sent qüestionada per l'opinió pública i també la classe política. Cap compareixença de les que ha donat ha començat a l'hora indicada, tampoc les dels consells tècnics i fins i tot ha condicionat reunions com la primera que va establir amb els presidents autonòmics: la va marcar pel dissabte 14 de març a les 17.30h i va acabar sent diumenge a les 10.30h. 

La culminació d'aquesta gestió plena de retards ha estat amb la publicació al BOE de les noves mesures previstes per aquest dilluns 30 de març per enfortir el confinament. Sánchez les va anunciar dissabte però no es van fer efectives fins les 23.37h d'ahir, pràcticament de matinada i davant la incertesa de tots aquells que no sabien si finalment avui entrarien en vigor o no. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha admès que des de Protecció Civil estan elaborant un full de preguntes i respostes per atendre tots els dubtes que aquest BOE publicat a última hora ha generat a la ciutadania.

Els inicis d'aquesta crisi ja van marcar la cadena d'impuntualitats. L'estat d'alarma es va decretar el 14 de març i Pedro Sánchez va anunciar que sortiria a donar explicacions a les 14h del migdia. Finalment ho va fer a les 21h del vespre, és a dir, set hores més tard, mentre que des de Moncloa anaven anunciant retards i noves convocatòriesa que no s'anaven complint. Aleshores, Sánchez es va excusar i va demanar disculpes ja que "era la primera vegada en la història de la democràcia espanyola que s'aprovava aquesta mena de decret". 

Des d'aleshores, ha repetit la mateixa conducta però ja s'ha estalviat les disculpes d'entrada. Els exemples posteriors són els següents: 17 de març anuncia a les 15h que sortirà en roda de premsa i acaba sent a les 16.03h; el 22 març anuncia a les 15.30h i acaba sent les 15.42h; i dissabte passat, 28 de març, a les 18.30h i es va retrassar a les 18.51h. 

Anteriormente a aquesta pandèmia, la ministra d'Educació, Isabel Celaá, havia argumentat que "els ritmes entre periodistes i polítics són diferents" i que els mitjans sempre exigeixen "immediatesa". Uns arguments que va haver de donar com a resposta a les queixes de diferents associacions de periodistes per la política de comunicació del govern socialista i de Podemos. Aleshores, Celaá va admetre "que era millorable".