A 24 hores de la votació de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma al Congrés, La Moncloa ha posat en marxa tota la maquinària per intentar salvar els mobles. Després d’una gestió amb moltes ombres, i d’una recentralització del poder durant dues setmanes, l’enuig entre la dreta i fins i tot entre els mateixos socis del govern Sánchez-Iglesias ha anat creixent. Sense anar més lluny, a hores d’ara no té els vots garantits. Estan pendents de Ciutadans i el PNB, i fins i tot intenten in extremis una negociació amb ERC, que s’ha decantat cap al no.

El govern espanyol insisteix en un mateix missatge durant els últims dies, a mesura que ha anat perdent suports: el decret de l’estat d’alarma, que ha centralitzat el poder a l’Estat, “ha funcionat”, és “imprescindible” i “no hi ha alternativa”. Aquest mateix dimarts, durant la sessió de control al Senat, el president Pedro Sánchez ha arribat a dir que “l'únic instrument que permet la lluita contra el coronavirus i salvar vides és la pròrroga de l'estat d’alarma”. Sense estat d’alarma hi ha “el caos”, han reiterat.

ElNacional.cat parla amb diversos juristes i els formula una simple pregunta: què passa si demà el Congrés dels Diputats tomba la quarta pròrroga de l’estat d’alarma i aquest decau?

Nebrera: “Hi ha altres eines més eficients”

Montse Nebrera, professora de dret constitucional a la Universitat Internacional de Catalunya, rebat la tesi del govern espanyol durant les últimes hores: sí que hi ha alternativa. “Podria utilitzar altres eines que també poden limitar o bé la llibertat de circulació o fins i tot la destinació de la propietat”, explica en aquest sentit. Posa els exemples de la Llei General de Salut Pública o la Llei de Seguretat Nacional. “En aquest moment i en aquestes circumstàncies, poden ser eines més eficients”, defensa. Entre els beneficis que “podrien donar una mica de joc i corresponsabilitat a les comunitats autònomes, que a hores d’ara, amb la centralització del poder, és molt complicat”.

Pel que fa a les mesures econòmiques i socials vinculades a l’existència de l’estat d’alarma, caldria refer-les en alguns casos. “Per a aquestes normatives, no cal que hi hagi un estat d’alarma per a mantenir-les, sobretot les que tenen a veure amb ajudes a les pimes o les rendes de subsistència”, rebat l’advocada. Considera que, si hi ha acord amb l’oposició, podrien mantenir-se “ni que sigui amb un decret llei”.

Finalment, Nebrera argumenta que, si bé “fregaria el frau de llei” tornar a aprovar un nou estat d’alarma l’endemà que fos tombat, també defensa que sí que es podria fer si canviessin les circumstàncies. “Suposo que la por és d’un repunt. Però si passen deu dies i això s’agreuja, doncs hi ha justificació per tornar-lo a decretar”.

Queralt: “Sense estat d’alarma és complicat el confinament”

Joan J. Queralt, catedràtic de Dret a la Universitat de Barcelona, també posa el focus en totes les mesures aprovades sota el paraigua de l’estat d’alarma. “És com anar a un magatzem amb un inventari, i revisar caixa per caixa a veure quines normes tenen vigència per elles mateixes o s’acaben amb l’estat d'alarma”, explica el jurista. “Si no toquen drets fonamentals, com és el cas, s’haurien de tornar a fer amb decrets lleis o les comunitats autònomes pels seus propis mitjans”, assenyala. Una feina “molt complicada”.

L’acadèmic assenyala que, si bé hi ha alternatives en alguns aspectes, no n’hi ha per a un confinament generalitzat de la població. “Es podria fer d’un territori concret, o de la gent gran, o dels nens, però de tots els espanyols plantejaria molts problemes sense l’estat d’alarma”, avisa. En aquest sentit, recorda que amb un confinament generalització s’estan restringint llibertats fonamentals com la llibertat de moviment.

“Ni la llei de sanitat ni la llei mordassa no ho preveuen”, rebat Queralt, que afegeix: “La Constitució diu quins són els drets que es poden suspendre i en quins supòsits”. Són els estats d’excepció i de setge. De fet, apunta que s’hauria d’haver decretat l’estat d’excepció. “L’estat d’alarma encara permet limitar els drets. Sense l’estat d’alarma, ni això pots fer”, conclou.

Urías: “No hi ha un buit legal”

Joaquín Urías, exlletrat del Tribunal Constitucional, assenyala les conseqüències immediates: decau el decret d’estat d’alarma, que estableix les condicions del confinament, però també “desapareixen totes les normes de desenvolupament que s’han anat publicant al BOE”. Entre elles, hi ha les ajudes socials que estan supeditades a la durada de l’estat d’alarma. En aquest sentit, el també professor de la Universitat de Sevilla indica que “tot això desapareix el 10 de maig”. A partir d’aquí, “hi haurà territoris on es puguin dictar altres normes que substitueixin aquestes i altres territoris que no en dictin cap”.

En tot cas, el jurista nega que això impliqui necessàriament un retrocés: “No vol dir que hi hagi un buit legal, sinó que tornem a una situació on les comunitats autònomes, els ajuntaments, l’Estat podran dictar altres normes diferents que regulin altres coses, però les que tenim desapareixen”. És a dir, desapareixerà el comandament únic i les autonomies recuperaran les competències recentralitzades el 14 d’abril.

“No hi ha alternativa”, com diu el govern espanyol? “No hi ha alternativa per a tenir un mateix sistema obligatori i plenament coordinat a tot l’Estat, respon Joaquín Urías. “Les alternatives són una pluralitat de normes diferents a cada comunitat sobre desescalada, escoles, aïllament o horaris”, detalla el jurista.

 

Seguim l'última hora sobre el coronavirus i les seves afectacions a Catalunya, Espanya i el món