Les querelles presentades per Vox i altres entitats contra el govern espanyol per la gestió del coronavirus han de quedar en paper mullat. Així ho creu la fiscalia del Tribunal Suprem en l’informe que ha remès a l’alt tribunal aquest dilluns. El ministeri públic considera que no hi ha base per a cap dels delictes que li imputen a l'executiu de coalició, que en són uns quants, des de prevaricació fins a homicidi, passant per desobediència o omissió del deure de socors.

L’informe, de 300 pàgines, ha estat remès el tinent fiscal del Tribunal Suprem Luis Navajas i hi han contribuït els principals fiscals del Tribunal Suprem, encarregat de les causes especials contra membres de l’executiu. Entre altres, els querellants són Vox, Asociación de Abogados Cristianos, HazteOir.org, l’Asociación Profesional de la Guardia Civil, el Colectivo Profesional de la Policía Municipal de Madrid, el Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermería, la Central Sindical Independiente de Funcionarios o la Central Unitaria de Traballadores. També hi ha diversos particulars i un col·lectiu de 3.268 persones.

Després d’un “tractament individualitzat, en funció dels fets denunciats i els delictes atribuïts”, la fiscalia demana la inadmissió a tràmit de totes aquestes querelles.

La querella de Vox

El passat 21 d’abril, el partit d’extrema dreta va presentar una querella contra Pedro Sánchez, els vicepresidents Carmen Calvo i Pablo Iglesias i els ministres Salvador Illa, Margarita Robles, Fernando Grande-Marlaska i José Luis Ábalos. Els imputava els delictes d’imprudència greu amb resultat de mort en concurs ideal amb un delicte d’imprudència greu amb resultat de lesions i un delicte contra els drets dels treballadors. Entre altres coses, acusaven el govern espanyol d’haver arribat arribar tard i que les mesures de l’estat d’alarma van ser “ineficaces”.

En aquest cas, la fiscalia argumenta que “resulta palmari” que els fets relatats “no resulten constitutius d’il·lícit penal” i, a més, “no es fonamenten, més enllà de les simples manifestacions o elucubracions del denunciant, en cap principi de prova” que justifica l’obertura d’un procediment penal. Conclou que la querella és “genèrica” i no entra en cap mena de detall sobre els delictes imputats. "Els querellants es limiten a manifestar la seva discrepància amb l'actuació política desenvolupada pels querellats, no aportant element objectiu que permeti connectar les situacions de risc i les morts (...) amb l'actuació desenvolupada pels querellats", sostenen en el informe.