Ja fa temps que la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha de veure com públicament, els seus la desprestigien marxant del partit. Alguns precedents sonats són Toni Cantó o Lorena Roldán, ambdós han fet el canvi cap al Partit Popular. I hi ha altres perfils, menys mediàtics però més importants en la direcció del partit taronja, que han replicat el camí d'aquests. I això és el que dol més a una Arrimadas que, fins i tot per vendre que té militants, publica fotomuntatges dels seus actes on es maquilla la buidor de la sala quan parla.

El darrer exemple que ha marcat l'estocada, pràcticament final, contra Arrimadas ha estat el cas de Fran Hervías. El 13 de març, ara fa nou mesos, Hervías es donava de baixa com a militant de Ciutadans, on havia ostentat amb mà fèrria la secretaria d'Organització al costat d'Albert Rivera, i deixava la seva acta de Senador. Ho va anunciar a twitter amb una carta de comiat. En ella acusava la nova direcció encapçalada per Arrimadas d'haver "abandonat els valors i principis liberals per convertir-se en una crossa més del 'sanchismo'". A més, rescatant el vell eslògan de Rivera, va assegurar que "Espanya està governada per una banda que vol aniquilar el marc constitucional", i els dirigents de Ciutadans, va afegir, "no lluitem ni ens sacrifiquem tant per convertir-nos en un més d'aquesta banda".

Arrimadas, conscient del poder que havia ostentat i el profund coneixement que tenia de la part més interna del partit, va voler retenir-lo com fos i el va incloure al Consell General, el màxim òrgan del partit entre Assemblees, i forçant a més que fos designat senador pel Parlament d'Andalusia en substitució de Fran Carrillo, diputat autonòmic i un dels homes de confiança en aquella regió del mateix exsecretari d'Organització. La decisió no va agradar a Juan Marín, amb qui Hervías sempre ha mantingut una mala relació que mai no han ocultat. Però de res li va servir a Arrimadas. Hervás va marxar i, de retruc, Marín refredava les relacions amb la líder, que no li ha perdonat encara ara el que va fer. 

Segons asseguren des de la direcció de Ciutadans, Hervías feia uns quants mesos que preparava el seu salt al partit de Casado. Un punt d'inflexió perquè materialitzés la fuga va suposar que Arrimadas decidís treure l'exportaveu al Senat, Lorena Roldán, com a candidata a la Generalitat per col·locar al seu lloc Carlos Carrizosa. Roldán se'n va anar al PP, una decisió que segons afirmen els que més l'han tractat, l'exdirigent de Ciutadans coneixia per endavant. El fracàs en aquestes eleccions va ser una altra garrotada per a Arrimadas.

Més enllà d'aquests episodis recents, totes les enquestes apunten a un proper i gairebé segur daltabaix electoral de la formació, que des de la Convenció Política que van celebrar aquest estiu es proclama "liberal" en un intent gairebé a la desesperada de rellançar la marca perquè no desaparegui. El cert és que a hores d'ara ningú dubta que Hervías és el que capitaneja aquesta operació per carregar-se el seu antic partit des del PP, on treballa a les ordres del seu amic i secretari general del PP, Teodoro García Egea. Ciutadans: un partit que es venia com el partit de Macron francès i ha acabat assemblant-se al de Rosa Díez.

Fotografia de portada: imatge de recurs d'Inés Arrimadas