Un exmilitar espanyol que va ser amnistiat pel PSOE ha sortit en defensa de l’amnistia a independentistes, si bé considera que hauria de ser amb el compromís de no assumir la via unilateral cap a la independència. Les declaracions a favor de l’amnistia les ha fet al Diario de Almeria José Ignacio Domínguez (Madrid, 1945), extinent coronel de l’exèrcit espanyol, resident a Andalusia des dels anys 1970. Domínguez va ser protagonista de l’únic episodi d’anul·lació de condemna a les Corts promogut per Alfonso Guerra: “Una amnistia no és inconstitucional, a mi me la van concedir i vaig poder tornar a l’exèrcit”. Domínguez també ha defensat aquesta idea a través de les seves xarxes socials.
Alfonso Guerra dice que conceder la Amnistia sería un desprestigio para la Transición. Él siendo Vicepresidente del Gobierno impulsó la Ley de Amnistia 24/1986 de la que me beneficié, y le estoy muy agradecido. Pregunto: ¿la Ley 24/86 fue un desprestigio para la Transición?
— José Ignacio Domínguez (@JIDominguezFMD) September 21, 2023
Què va passar amb Domínguez i uns altres militars?
El cas de Domínguez i un grup de vuit militars més va ser especial. El fet és que l’amnistia del 15 d’octubre del 1977 perdonava “tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes”. Els militars o funcionaris civils van ser tractats de forma desigual perquè no se’ls permetia reingressar als seus àmbits. D'acord amb l’article 14 de la Constitució es va voler corregir aquesta situació, fent valdre el principi a la no-discriminació.
El Tribunal Constitucional va establir l’amnistia laboral d'acord amb aquest article constitucional el desembre del 1986 per tal de reparar els perjudicis ocasionats a gairebé una quinzena d’oficials als quals havien inhabilitat en Consell de Guerra per pertànyer a la Unión Militar Democrática (UMC), explica el Diario de Almería.
Domínguez formava part d’aquest grup, als quals van denominar com els “capitans de la democràcia”, un brot verd dins de l’exèrcit en època encara franquista. Van ser condemnats pel delicte de conspiració per a la rebel·lió a penes de presó i a l’expulsió de per vida del cos militar. L’indult de la transició els va permetre sortir de la presó, però no van poder tornar a la carrera militar fins 10 anys després. “Una amnistia no és inconstitucional ni il·legal, a mi me la van concedir el 1986 i vaig poder tornar a l’exèrcit”, defensa Domínguez.
Una Llei de Rehabilitació que ho va solucionar tot
L’exmilitar va passar uns anys fora d’Espanya, però va tornar el 1977 i una dècada després, el 1987, la Llei de Rehabilitació que va promoure l’aleshores vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra, va possibilitar el seu reingrés a l’aviació.
“Jo vaig passar a la reserva i després em vaig incorporar com a pilot d’Iberia, però als companys que volien continuar amb la carrera militar no els van donar destí ni els van deixar que tornessin al servei actiu”, declara al Diario de Almería. “Va ser la primera vegada que el legislador va admetre la possibilitat de publicar una llei d’amnistia amb la Constitució vigent, va anul·lar la sentència que li impedia formar part de l’exèrcit”, afegeix.
A favor de l’amnistia, si s’abandona la via unilateral
Sobre una possible amnistia a independentistes catalans, l’exmilitar afirma: “Sent el més asèptic possible, et diria que l’amnistia és perfectament legal, no és com l’indult. És fer tabula rasa en pro de la convivència per deixar enrere els errors del passat. Però si aquests senyors de Junts ens diuen que continuen per la via unilateral no s’estaria respectant el seu sentit”, conclou.