El diputat de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, Josep Pagès, ha registrat una bateria de preguntes escrites adreçades al govern espanyol arran de les informacions publicades recentment en què es desvela que el ministeri de l'Interior hauria adjudicat un contracte a la multinacional xinesa Huawei. La filial espanyola del gegant xinès de les telecomunicacions hauria rebut un contracte valorat en 12,3 milions d'euros per gestionar servidors del sistema SITEL, encarregat d'emmagatzemar les escoltes policials i judicials de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil.
Des de Junts alerten que la decisió ministerial seria "especialment greu" si es confirma que el sistema adjudicat, que segons les informacions en diversos mitjans de comunicació seria el OceanStor 6800 V5, pot estar "subjecte a la legislació xinesa", que "obliga les empreses del país a col·laborar amb les autoritats" en qüestions de seguretat nacional i intel·ligència, i cedir informació si se'ls requereix. Aquest sistema és una línia de servidors d'emmagatzematge d'alt rendiment que serveix de suport per conservar i classificar les comunicacions interceptades legalment per les forces de seguretat. L'adjudicació es va tramitar seguint els procediments públics establerts i compleix amb les guies de seguretat del Centre Criptològic Nacional.
La formació independentista justifica les seves preguntes amb aquestes informacions i en el fet que, destacats líders dels comitès d'intel·ligència de les dues cambres dels Estats Units hagin acusat Espanya de posar en risc els seus aliats en "exposar" dades crítiques a la Xina. Concretament, els presidents dels comitès d'intel·ligència de la Cambra de Representants i del Senat, els republicans Rick Crawford i Tom Cotton, haurien enviat una carta a la directora d'Intel·ligència Nacional, Tulsi Gabbard, demanant-li que revisi els acords de compartició d'informació amb el govern espanyol per "assegurar que cap informació compartida" amb els serveis d'intel·ligència, defensa i de seguretat espanyols "reveli secrets de seguretat nacional dels EUA al Partit Comunista Xinès".
Des de l'any 2020, l'administració estatunidenca s'ha embarcat en un esforç global per a restringir l'accés de Huawei a les xarxes 5G del seu país i dels aliats europeus, acusant la multinacional de mantenir estrets vincles amb el governant Partit Comunista i que les diferents lleis xineses de seguretat nacional, defensa i de desenvolupament de les tecnologies de la informació, l'obligarien a cedir dades al govern i, per tant, al PCX. Aquestes acusacions han provocat que múltiples aliats europeus, entre els quals hi ha Alemanya, França, Portugal o el Regne Unit, hagin vetat la presència de Huawei en les seves xarxes de 5G i en altres serveis crítics per a la seguretat nacional durant els últims anys. D'altra banda, l'any 2020 la Comissió Europea va recomanar als estats membres excloure a proveïdors "de risc elevat" del desplegament del 5G, en clara referència a l'empresa xinesa.
A Espanya, les empreses de telecomunicacions han expulsat a Huawei dels seus nuclis pel desplegament de les xarxes de 5G. Tot i que en un primer moment, l'any 2019, Telefónica va triar a Huawei pels seus nuclis de 5G, les pressions internacionals van forçar un canvi de rumb. El govern espanyol no ha assenyalat específicament a Huawei ni a les empreses xineses oficialment, però les seves polítiques públiques, com en els contractes de desplegament de xarxes de telefonia 5G al rural, han accelerat la sortida de Huawei del mercat espanyol, conjuntament amb les decisions empresarials.
En aquest context, el diputat de Junts, també ha recuperat una pregunta formulada al govern espanyol recentment sobre la relació de l'empresari Víctor de Aldama, imputat pel 'frau dels hidrocarburs', amb la Guàrdia Civil. Ho fa incidint en la seva suposada col·laboració amb la Unitat Central Especial 2 del Servei d'Informació de l'Institut Armat per a obtenir informació mitjançant confidents d'empreses com Huawei, entre d'altres, activitats per les quals es va condecorar a l'empresari.
En conclusió, Pagès reclama al govern espanyol que confirmi l'adjudicació del contracte, si existeixen altres contractes similars amb la mateixa empresa xinesa, si la decisió és compatible amb les recomanacions del Parlament i de la Unió Europea sobre proveïdors d'"alt risc", com s'explica l'adjudicació a Huawei tenint en compte que les principals empreses espanyoles de telecomunicacions han vetat la multinacional de les seves xarxes de 5G, i quin ha estat el paper d'Aldama en aquest tema.