Com teletransportats a un període constituent no concebut en l’horitzó polític de l’Estat, l'entitat Constituïm, conjuntament amb l'Assemblea Nacional Catalana a Madrid, van presentar aquest dimecres a la tarda el seu projecte de Constitució per Catalunya al Cercle Català de la capital. “Venim perquè tenim curiositat”, deia una parella de gallecs a l’entrada. “La meva dona és catalana, però jo madrileny”, exposava un altre. Eren més d’una trentena d’assistents amb preguntes de resposta ja assentada en l'imaginari del sobiranisme, però desconegudes per a alguns d'ells.

“Perdoni, per què vostè ha deixat de ser jutge?”, demanava una senyora a l’actual senador d’ERC, Santiago Vidal, durant el torn del públic. Vidal exposava a continuació una autobiografia que començava arrencant els riures dels assistents. “Durant els caps de setmana, en comptes d’anar als toros, em quedava a casa pensant en una Constitució”, deia amb un to gens melangiós. El somriure es va desdibuixar en la cara d'algun oient quan aquest català que s'autoreconeix com a independentista indicava que el Consell General del Poder Judicial l’havia sancionat tres anys per la tasca.

Per la sorpresa del seu rostre, Vidal s'ha convertit –sense saber-ho– en referent per als moviments ciutadans. Un jove s'acostava al final de l'acte per explicar-li que en una assemblea on participava tenien una placa amb unes paraules seves. "La desobediència és legítima quan una llei és injusta", era l'essència que l'espontani recordava exhibint certa satisfacció.

L’anècdota de Vidal va servir per trencar el gel a mesura que el debat virava cap a elements substancials de la hipotètica Carta Magna. La qüestió del presidencialisme va atiar les crítiques del públic. Catalunya compta amb un sistema de 6-7 partits al parlament. Amb un sistema presidencial existeix el risc que les minories quedin excloses en l'elecció del cap de Govern i que el vot es concentri en dues forces polítiques. A més, la tradició parlamentària aniria a contracorrent per la idiosincràsia d'un territori que beu del dret continental, on el presidencialisme pur no ha existit. 

Els juristes Jordi Domingo i Agustí Carles encaixaven la bateria de rèpliques sense parpellejar. “És un projecte, tot això s’haurà de debatre al parlament”, responien. El seu argument principal és la divisió de poders entre executiu, legislatiu i judicial. "Ressuscitar Montesquieu", en deien. Domingo afirmava que en les més de 2.600 hores emprades en elaborar el text ell mateix s'havia autoconvençut del sistema, però no era que estigués tancat a revisió. Allò que el preocupava era que la Constitució compti amb assumptes d'interès per a la ciutadania. Per això, reiteraven que la seva és una proposta amb la participació de més 3.600 persones i 17 juristes.

El to acadèmic va contrastar amb les qüestions d'actualitat. Domingo va ser contundent amb la fiscal general del Poder Judicial, Consuelo Madrigal, per anunciar durant la inauguració de l'any judicial que combatria el procés amb totes les eines a l'abast. Preguntat pels periodistes, el jurista va indicar que Madrigal havia guanyat "uns quants mils de catalans independentistes més, pel to, la manera i el contingut". "Dir que fora de la llei no hi ha democràcia és de suspens en qualsevol facultat del món", va exclamar, com defensant l'autoritat del company de professió. 

No va passar-s'hi cap polític espanyol en les més de dues hores que va durar la trobada. Els organitzadors afirmaven que no van enviar-los invitacions personals, més enllà d'anunciar la convocatòria a alguns caps de premsa d'altres formacions i les xarxes socials. Sí que hi acudia el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, i alguns mitjans madrilenys i catalans. També hi havia representació d'ERC al Congrés, així com les diputades Míriam Nogueras i Lourdes Ciuró, que poques hores abans havien rebut la notícia que el Partit Demòcrata es quedava sense nom.

Així i tot, als més coneixedors de l'imaginari sobiranista també els va cridar l'atenció algun element. Els juristes van afirmar que s'havien fixat en certs articles de la Carta Magna d'Espanya per elaborar la seva. "Si l'hagués aplicat al peu de la lletra [l'espanyola], és excel·lent. Hi ha articles que, si no copiats literalment, quasi literalment. L’hem tingut molt en compte", asseguraven. Així exposava Constituïm –per una tarda i a Madrid– un projecte de Constitució catalana d'un període constituent remot.