El president Pedro Sánchez no va fer cas de l’informe desfavorable del Consell d’Estat i va recórrer contra la reprovació del rei Felip VI per part del Parlament de Catalunya. Ara el Tribunal Constitucional li ha acabat donant la raó. Per unanimitat, l’alt tribunal ha estimat la impugnació del govern espanyol i ha declarat inconstitucional la proposta de resolució de la cambra catalana, que va comptar amb els vots de JxCat, ERC i els comuns. Considera que pretenia tenir efectes jurídics.

El text, que va ser aprovat el passat octubre i que ara ha estat tombat, "rebutjava i condemnava el posicionament del rei Felip VI i la seva intervenció en el conflicte català" i "apostava per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia". El govern espanyol va demanar el preceptiu informe al Consell d'Estat, que va desaconsellar presentar el recurs. Però l'executiu de Sánchez va tirar pel dret.

 

Concretament, l’alt tribunal ha declarat inconstitucionals dos apartats de la proposta de resolució. Es tracta del C, que rebutjava i condemnava "la seva intervenció en el conflicte català i la seva justificació de la violència exercida pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017”, i el D, que “refermava el compromís amb els valors republicans i apostava per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia". El Parlament, que en va demanar la inadmissió, va argumentar que eren declaracions polítiques emparades per la llibertat d'expressió, una major que nega el TC.

En la seva sentència, el tribunal recorda que “la persona del rei és inviolable” i que, per tant, “qualsevol decisió institucional d’un òrgan de l’Estat, en aquest cas el Parlament de Catalunya, que pretengui emetre aquest doble joc de contradicció o oposició, així com de reprovació cap a la persona del rei, resultarà contrari a l’estatus constitucion del monarca”. En síntesi, no se li pot imputar cap “responsabilitat política” ni tampoc cap “sanció política”. També recorda que la Constitució el situa “aliè a tota controvèrsia política”.

A més a mes, l’alt tribunal subratlla que el Parlament ha aprovat aquesta resolució “fora de l’àmbit de les seves pròpies atribucions”, recollides per la Constitució, l’Estatut i el reglament de la cambra.

De la mateixa manera, el Constitucional també declara constitucional i anul·la l’apartat D “perquè expressa una relació directa amb la lletra C”. En aquest sentit, els magistrats sostenen que “l’aposta per l’abolició de la monarquia s’ha d’interpretar també en aquest context de rebuig i condemna perquè es fa un judici de reprovació dirigit contra el rei, la Corona i el sistema constitucional de monarquia parlamentària”.