No tot està perdut per al govern espanyol. La secció quarta del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dilluns elevar al Ple l'admissió del recurs d'empara del Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret de vot de les persones que van obtenir la nacionalitat a l'empara de la llei de memòria democràtica. És a dir, l'apartat de la norma conegut com a llei de nets. Els tres magistrats d'aquesta secció han pres la decisió per unanimitat. Així, el tribunal de garanties haurà de resoldre dues qüestions. La primera és l'admissió del recurs. La segona és la petició de mesura cautelaríssima del Defensor, que reclama aixecar, sense escoltar les parts, la suspensió cautelar que el Suprem va acordar per alguns ciutadans.
El Constitucional ha fixat aquest Ple per aquest dimarts, dimecres i dijous. Però fonts jurídiques informen l'agència EFE que els dos assumptes sobre el recurs del Defensor del Poble s'estudiaran previsiblement aquest dimecres. El recurs demana empara al TC contra la suspensió del dret de vot dels nacionalitzats per la llei de memòria democràtica. La institució, liderada per Ángel Gabilondo, ha sol·licitat al tribunal de garanties mesures cautelaríssimes que permetin a aquestes persones exercir el dret de vot en les eleccions del 29 de novembre.
També demana al TC que es pronunciï sobre la manera com el Suprem interpreta la suspensió del dret fonamental de vot que afecta els espanyols nacionalitzats en aplicació de l'anomenada llei de nets. El Defensor ha interposat aquest recurs "després d'haver analitzat la decisió de la Sala Contenciosa Administrativa del TS de dilluns passat, 12 d'octubre, quan va confirmar que mantenia la suspensió de votar a persones nacionalitzades per l'esmentada llei, perquè puguin, si així ho desitgen, exercir el seu dret al sufragi actiu en les pròximes eleccions generals".
Aquell dia, l'alt tribunal va decidir que el dret de vot dels nacionalitzats per la llei de nets continués suspès de manera cautelar, una decisió que afecta 163.020 persones. Cap d'elles no podrà votar el pròxim 29 de novembre, llevat que les oficines consulars acreditin que són descendents d'exiliats.
La polèmica per la llei de nets
La llei de nets és el nom informal amb el qual es coneix una disposició addicional de la llei de memòria democràtica aprovada l'any 2022. Permet obtenir la nacionalitat a fills i nets d'espanyols que van patir exili. Una instrucció del Ministeri de Justícia d'aquell mateix any pressuposava que és exiliat qualsevol avantpassat que hagués sortit de l'Estat espanyol entre 1936 i 1955. És en aquesta ordre ministerial on rau el problema: els contraris a la llei de nets consideren que és un forat perquè es nacionalitzi qualsevol descendent, mentre que des del govern espanyol insisteixen que és l'única manera de fer-ho, perquè poc tens per a demostrar quan et vas exiliar per motius polítics.