El Consell de la República ha presentat una querella contra l'expresident de l’Audiència Nacional José Ramón Navarro i els magistrats que en aquell moment formaven la secció primera de la sala penal de l’Audiència Nacional Concepción Espejel, Francisco Viera i Ramón Saéz, per un delicte de revelació de secrets per haver avançat l’absolució del major dels Mossos Josep Lluís Trapero del delicte de sedició per l’1-O, segons ha informat aquest dimarts. La querella, presentada per les associacions Atenes i Querellants per la República, s’ha dirigit al Tribunal Suprem perquè actualment Espejel (que va votar en contra de l’absolució) i Saéz són magistrats del Tribunal Constitucional, i per tant aforats en l’alt tribunal espanyol. Amb aquesta acció, el Consell de la República sosté que també denuncia "la podridura estructural d’un sistema judicial espanyol profundament polititzat, i la impunitat amb què actuen alguns dels seus màxims responsables".
Aquesta querella és paral·lela a la presentada per l’associació espanyolista Hazte Oir, que només va denunciar Navarro, i que ja estudia el jutge d’Instrucció número 4 de Madrid, Marcelino Sexmero, davant la difusió, ara, d'aquests missatges, que consten en el cas Koldo. En concret, es denuncia que el llavors president de l’Audiència Nacional va filtrar el 15 d’agost de 2020 la sentència a José Luis Ábalos, que en aquell moment era ministre del govern espanyol de Pedro Sánchez, dos mesos abans que es notifiqués oficialment. Ábalos n’informava posteriorment al president espanyol. Ara, el jutge ha preguntat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) si actualment José Ramón Navarro ocupa algun càrrec judicial per saber si té o no la condició d’aforat.
Dos delictes de revelació de secrets
Per la seva part, el Consell de la República sosté que s'han comès dos delictes de revelació de secrets. Per una banda, els tres magistrats del tribunal que van jutjar i absoldre Tapero i a l'excúpula d'Interior, actual director general de la policia catalana, van cometre revelació de secrets perquè un d'ells va avançar la resolució de la sentència i quan sortiria publicada al president de l’Audiència Nacional. Indica que la Llei Orgànica del Poder Judicial estableix el secret de les deliberacions dels tribunals (art. 233 LOPJ). L’altre delicte de revelació de secrets es produeix, a parer del Consell de la República i els querellants, quan el president de l’Audiència ho comunica al llavors ministre Ábalos. El delicte de revelació de secrets (article 417 del Codi Penal), és castigat amb una pena de multa de dotze a divuit mesos i inhabilitació especial per feina o càrrec públic d’un a tres anys.
Instrumentalització política
En la querella, es demana al Tribunal Suprem l’interrogatori dels querellats, que declarin com a testimonis els periodistes que van publicar els missatges i que es reclamin els informes del sumari de la causa especial 20775/2020 (trama Koldo, Ábalos, Cerdán) on consten els esmentats missatges.
En un comunicat, el Consell de la República ha qualificat aquests fets revelats de "gravetat extrema", i ha afegit: "Un alt magistrat va filtrar deliberadament el contingut i el calendari d’una resolució judicial de màxima rellevància política al govern espanyol. Aquesta actuació no només vulnera el principi de separació de poders, sinó que suposa una instrumentalització inacceptable de la justícia amb finalitats polítiques."
I insisteix: "Aquest nou escàndol confirma una vegada més que la independència de Catalunya no només és legítima, sinó absolutament necessària per garantir una justícia imparcial, separació de poders i respecte pels drets fonamentals."