El Consell per la República, l'organisme que defensa el mandat del referèndum de l'1-O, i l'Assemblea s'han mostrat contraris a l'acord del PSC, ERC, Junts i els comuns al Parlament que reconeix per primera vegada el castellà com a llengua d'ús a l'escola i deixen a cada centre la decisió, i alhora defineix la llengua catalana com a "centre de gravetat" del sistema d'educatiu. "El Consell considera que la immersió lingüística i l'Escola Catalana són pilars irrenunciables del nostre país. Només podem protegir el català si és la llengua vehicular única del nostre sistema educatiu", ha indicat el Consell per la República. El mateix president de la institució, Carles Puigdemont, ha sortit en contra de l'acord del Parlament, i ha demanat no "obrir més escletxes" que afebleixin el català. "La llengua catalana és i ha de continuar essent la llengua vehicular de l'escola. I no s'hi poden obrir més escletxes que l'afebleixin. Hem d'aturar la feina bruta de la justícia espanyola: a les escoles i a les nostres institucions. I l'escola és una institució fonamental", ha afegit. 

Per la seva banda, l'Assemblea ha advertit que no es quedaran "de braços creuats" davant d'aquesta situació. "Decebuts i preocupats pel paper dels partits de govern ERC i Junts en la defensa del català. Avui es fa un altre pas enrere. Prou de retrocessos en cada imposició de l'Estat. No ens quedarem de braços plegats", ha indicat.

Assemblea

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha manifestat que en els canvis que l'acord pensa introduir a la llei de Política Lingüística només hi veu canvis a favor de fer el castellà llengua vehicular. "A l'esquerra, article 21 de la llei de Política Lingüística vigent i no impugnada, la del 1998. A la dreta, la modificació que proposen. Només hi veig canvis que reforcen la vehicularitat del castellà. Això què coi blinda? Enèsima jugada mestra on hi perdrem bous i esquelles", ha afegit.

El canvi de redactat pactat avui, i que ha entrat al registre del Parlament, incorpora per primera vegada el castellà també com a llengua que s'utilitza a l'escola, i estableix que seran els centres els que decideixin el seu ús, atenent a la situació sociolingüística: "També és emprat el castellà en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d'acord amb els criteris que s'estableixen a l'apartat 3". Aquest apartat 3 estableix que per assolir el domini oral i escrit del català i el castellà al final de l'ensenyament obligatori, l'ensenyament de les llengües oficials "ha de tenir garantida una presència adequada" en els currículums i en els projectes educatius de cada centre, indica. 

Per la seva banda, l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí s'ha mostrat irònica amb l'acord que han fet avui el PSC, ERC, Junts i els comuns al Parlament per esquivar la sentència del 25% de castellà a l'escola. "Aquests que han fet l'acord del Parlament no sé qui són", ha deixat anar Ponsatí, i ha afegit que no volia parlar-ne més. Els diputats que han entrat al registre l'acord per modificar la llei de Política Lingüística amb aquest contingut han estat parlamentaris de segona fila, en concret Esther Niubó (PSC), Mònica Palacín (ERC), Francesc Ten (Junts) i Jèssica González (comuns). Ponsatí ha fet les declaracions durant la presentació del seu llibre Molts i ningú a Girona, en un acte presentat pel periodista Germà Capdevila.