Enmig de la voràgine política pels escàndols Cerdán, Koldo i Montoro i de la successió de dimissions per currículums falsejats, es constata que Espanya continua incomplint, totalment o parcialment, les 19 recomanacions per lluitar contra la corrupció que li ha fet des del 2019 el Consell d'Europa, que demana al país una "acció més decidida" per prendre mesures. Aquesta és la principal conclusió que de l'últim informe del Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO), grup del Consell d'Europa que supervisa la matèria als països membres i que en el cas d'Espanya assenyala especialment la mancança de mesures de prevenció en el marc dels alts càrrecs governamentals, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Hi ha hagut una lleugera millora respecte a l'anterior informe, ja que ara l'incompliment és total en tres de les 19 recomanacions, mentre que abans eren sis. Tanmateix, l'entitat insisteix que aquesta evolució és insuficient, ja que es tracta de deficiències que es venen assenyalant des de fa sis anys. Així, el Consell d'Europa demana a Espanya que li lliuri un informe d'aquí al 30 de juny de 2026 amb una relació dels progressos aconseguits.
L'informe del Consell d'Europa, fet públic aquest divendres, conclou que Espanya "no ha implementat satisfactòriament ni ha abordat de cap manera suficient" de les dinou recomanacions a l'informe d'Avaluació de la Cinquena Ronda, publicat el 2019. En aquest sentit, el GRECO lamenta la "falta d'accions decidides i de resultats tangibles" per complir les mesures. També lamenta la falta de formació sobre codis de conducta a alts càrrecs amb funcions executives, així com retards en la implementació d'una "estratègia d'integritat". Així mateix, subratllen que fa falta "una acció més sistèmica" en matèria de lluita contra la corrupció. També assenyalen que el Consell de Transparència i Bon Govern ha guanyat més independència, però que la seva plena capacitat sancionadora encara està pendent d'aprovar en les Corts.
Entre les demandes plantejades a Espanya, el GRECO també assenyala que els esforços per regular el 'lobbying' —la pressió d'empreses i organitzacions a les institucions públiques— encara "no s'han materialitzat a la pràctica". I reitera que l'obligació de publicar les agendes de les persones amb "funcions executives d'alt nivell" per tal de monitorar els contactes que estableixen amb grups de pressió i tercers que "busquen influir en la labor legislativa del govern" és una "qüestió pendent". "A més, les restriccions posteriors a l'exercici del càrrec per als nomenaments polítics i els requisits de declaració financera necessiten un reforç més elevat, en particular pel que fa a la supervisió independent i a la pública de les dades financeres desglossades. L'Oficina de Conflictes d'Interessos continua sense gaudir d'una veritable independència i d'un pressupost propi", apunta l'informe.
Entre altres qüestions, en l'informe, el Consell d'Europa —que no pertany a la Unió Europea, sinó que és un òrgan independent subscrit per 46 països sobre la base d'acords pels drets humans— també retreu a Espanya que no s'hagi adoptat "cap mesura per reformar el procediment especial del sistema de responsabilitat penal dels membres del govern, l'anomenat aforament". D'altra banda, el GRECO sí que valora "favorablement" les millores en els mecanismes interns de denúncia i la protecció de denunciants dins els cossos policials, tant de la Policia Nacional com de la Guàrdia Civil, però avisa d'avenços "desiguals" que els règims disciplinaris "continuen sent inadequats". Pel que fa a la Policia Nacional, el codi de conducta vigent "segueix sense mesures d'aplicació pràctica", i pel que fa a la contractació i els nomenaments discrecionals "continuen requerint una transparència més gran". Quant a la Guàrdia Civil, encara queda adoptar el Protocol de Bones Pràctiques.
El govern espanyol es vanta que la situació era pitjor el 2017, amb Rajoy
El govern espanyol no ha trigat a reaccionar i ha llançat un comunicat de la mà del ministeri de Presidència i Justícia, a càrrec de Félix Bolaños, en el qual celebra que Espanya ja compleix parcialment almenys 16 de les 19 recomanacions, tres més que la darrera revisió. En aquest sentit, l'Executiu de Pedro Sánchez assegura que s'ha produït una millora pel que fa a la "mala situació" del 2017, quan es va fer el primer d'aquests informes i quan a Espanya governava Mariano Rajoy. "No existia una política anticorrupció sistemàtica, racionalment planificada ni raonablement avaluada", apunten.