La complicació d'iniciar procediments en català davant els òrgans d'Administració de justícia en català i les dificultats per ser atès en els serveis sanitaris en la llengua pròpia  són els principals esculls detectats pel Consell d'Europa a l'hora d'avaluar el nivell de protecció lingüística de l'Estat espanyol. Segons l'informe sobre llengües regionals i minoritàries a Espanya, tot i apuntar alguns avenços s'han assenyalat diverses carències respecte a la protecció de les llengües cooficials.

Es tracta del quart dossier que el comitè d'experts de la Carta europea de llengües regionals i minoritàries elabora sobre Espanya, que no només fa referència a les llengües cooficials, sinó també a les que no gaudeixen d'aquest nivell de protecció, com l'asturià i l'aragonès, a més de la situació del català a la Franja de Ponent i el Carxe i del gallec fora de Galícia.

Millora respecte al 2012

L'informe, aprovat pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa, considera que la situació lingüística a Espanya "ha millorat considerablement" des del 2012, any en què es va efectuar l'anterior estudi. Amb tot, especifica algunes dificultats en l'Administració de justícia i la sanitat, assenyalant la Llei orgànica del Poder Judicial com "un dels principals obstacles" per al compliment de la Carta, que va entrar en vigor a Espanya el 2001.

Precisament, la mateixa llei és el principal escull pel qual no s'han apreciat canvis en la legislació sobre el dret a iniciar procediments en llengües cooficials davant els òrgans d'Administració de justícia i de l'Estat, "malgrat les recomanacions realitzades pel Comitè de Ministres". Respecte a l'atenció sanitària i altres serveis públics, els experts assenyalen que la falta de personal coneixedor de la llengua cooficial "obstaculitza" el seu ús. L'estudi demana també esforços a les comunitats autònomes perquè els mitjans de comunicació tinguin "una cobertura adequada a tota la regió".

A més, els experts que han elaborat l'informe recomanen "extremar l'atenció" perquè el model d'educació trilingüe implantat a les Illes Balears –on ha estat recentment derogat–, Galícia i País Valencià, "no afecti negativament l'oferta d'educació en les llengües regionals o minoritàries".