La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va convidar aquest divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a exposar el seu projecte de referèndum pactat a les Corts espanyoles. El cert, però, és que la demanda dels catalans de poder votar ja s'ha debatut al Congrés espanyol en diverses ocasions els darrers cinc anys i el resultat ha estat el rebuig reiterat a la consulta. Diverses proposicions no de llei no han prosperat i en ocasions reiterades la resposta a les preguntes en sessió plenària per poder celebrar el referèndum han rebut un 'no' com a resposta. D'entre tots els intents fracassats, un dels més destacats va ser la negativa del Congrés al traspàs a la Generalitat de la competència per convocar la consulta del 9-N, que van defensar el 8 d'abril del 2014 Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull en representació del Parlament.

El referèndum de Catalunya ha estat present a les Corts espanyoles des del 2012. Precisament el 24 de juliol de 2012 van rebutjar una proposició de llei presentada per ERC, BNG, Amaiur, IU i ICV que demanava autoritzar la convocatòria de referèndums consultius, proposta que no va prosperar amb els vots en contra de PP, UPyD, FAC i UPN. L'octubre del mateix any, ERC va presentar una proposició no de llei per transferir a la Generalitat les facultats per convocar consultes populars, proposició que també es va refusar. 

Un any més tard, el 8 d'octubre del 2013, també va ser rebutjada una proposició no de llei presentada per ERC, Amaiur i BNG que defensava el dret dels pobles a l'autodeterminació i especificava els mecanismes per dur a terme un referèndum. La proposta es va trobar amb els vots en contra de PP, PSOE i UPyD.

També el 2013, el debat sobre l'estat de la nació va ser escenari del diàleg sobre aquesta matèria a través de diverses propostes de resolució, tant de partits catalans com de la resta de l'Estat. Així, no va prosperar una proposta de resolució d'ERC que demanava que les comunitats autònomes i ens locals poguessin convocar referèndums sense autorització estatal prèvia, ni tampoc una de CiU que reclamava iniciar un diàleg amb el Govern espanyol per fer possible la consulta. 

La mateixa sort va tenir una proposició d'Amaiur que reclamava que l'Estat respectés la convocatòria de consultes o referèndums per part de diversos parlaments. Tampoc va tirar endavant la d'IU-ICV que instava el Govern espanyol a negociar amb els partits catalans la celebració d'un referèndum que permetés conèixer la voluntat de la ciutadania catalana sobre el seu futur polític.

Però un dels 'no' més destacats del Congrés al referèndum va tenir lloc el 8 d'abril del 2014, quan els diputats del Parlament Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV-EUiA) i Marta Rovira (ERC) van defensar a les Corts espanyoles la proposició del Parlament per traspassar a la Generalitat la competència per convocar el 9-N. La petició va rebre 299 vots en contra: PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN. Hi van votar a favor CiU, Esquerra Plural, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Nueva Canarias, Compromís-Equo i Geroa Bai, mentre que Coalició Canària es va abstenir. 

Més enllà d'aquestes proposicions, també han estat reiterades les preguntes orals o escrites que diputats catalans d'ERC i el PDeCAT, però també d'altres formacions com Amaiur, han fet a les sessions plenàries del Congrés espanyol sobre la possibilitat de celebrar un referèndum. La resposta de l'executiu popular ha estat sempre 'no'. 

La qüestió catalana va marcar també les negociacions per formar govern el 2016, ja que tant el PDeCAT com ERC van posar la celebració de la consulta com a condició per poder donar suport a a un possible govern entre PSOE y Podemos, condició que tampoc va ser acceptada.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat