Fa quatre anys, Alberto Núñez Feijóo es va plantejar seriosament aspirar a liderar el Partit Popular. S’havia preparat per als dos escenaris, fins al punt d’haver dissenyat quin seria el seu equip. Però hi havia massa concurrents i va decidir mirar-se les primàries des de la barrera. El seu tren ha arribat ara, pocs mesos després que s’hagi inaugurat la línia d’alta velocitat entre Madrid i Galícia. També ell agafarà les regnes del partit per la via ràpida. Els barons territorials, i fins i tot Pablo Casado, el van assenyalar per a la nova etapa que s'obre. Estan necessitats d’un lideratge fort i sobretot clar. I al XX Congrés Extraordinari de Sevilla, aquest dissabte a les dotze del migdia, serà ungit com volia: a la búlgara, amb un simulacre de votació, per aclamació. Ara, però, caldrà desfer-se dels fantasmes que persegueixen Gènova des de fa quatre anys.
El primer avís a navegants va tenir lloc a l’últim gran esdeveniment del partit: la convenció estatal que va celebrar el passat octubre a València. Volia ser el gran momentum per a “refundar” el PP de Pablo Casado i preparar la maquinària de cara a les properes eleccions generals. Però la realitat va acabar sent una altra: la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso va eclipsar-lo, ovacionada per unes bases necessitades de lideratges. La mateixa Isabel Díaz Ayuso que acabaria fent-li el llit pocs mesos després, amb una suposada història d’espies que ningú ja no recorda. Ara Ayuso ha signat una treva amb Gènova, però continua allà, com va deixar clar al costat de Feijóo en un acte de "campanya": “Som un equip de soldats que t'acompanyarem, però un equip que té poca paciència per a les ximpleries i poca resistència per a les imposicions”.
El segon avís a navegants va arribar l’endemà mateix que el president de la Xunta de Galícia registrés la seva candidatura a la seu de Gènova. A Castella i Lleó el PP tancava un acord de govern amb l'extrema dreta de Vox: presidència de les Corts, vicepresidència de la Junta, tres conselleries i subordinació programàtica. La voluntat de Feijóo és justament demostrar que el PP no necessita la formació de Santiago Abascal i que tampoc no hi sintonitza: “El PP mai no ha estat un partit antiautonomista, ni un partit euroescèptic, ni un partit populista”. Però ja s’ha vist atrapat en el discurs dels ultres. Per exemple, negant que la violència vicària —l’exercida pels homes contra els fills per fer mal a les dones— sigui violència masclista. Feijóo té molta feina per endavant si vol sortir dels seus tentacles, començant per tota mena de pactes signats a nivell autonòmic i municipal. “Ho farem bé”, promet el lema del XX Congrés.
Qui l’envoltarà?
Quan fa quatre anys el dirigent gallec es va plantejar si feia el pas endavant o no, ja tenia tot el seu hipotètic equip dissenyat, com explica el periodista Fran Balado al llibre El viaje de Feijóo (2021). I el secretari general havia de ser el valencià Esteban González Pons. Aquest cop, en canvi, la seva mà dreta serà Cuca Gamarra, actual portaveu dels populars al Congrés dels Diputats i coordinadora general del partit durant la transició. González Pons també està cridat a tenir un paper important. I s'ha conegut que Elías Bendodo, portaveu del govern andalús i mà dreta del president Juanma Moreno, serà el coordinador general, un càrrec de nova creació. Però encara falta per conéixer la resta de l’equip i si hi ha alguna mena d’encaix per a la madrilenya Isabel Díaz Ayuso.
Presències i absències
En aquest congrés, del PP espanyol hi serà tothom, començant pels tres últims presidents del partit, José María Aznar, Mariano Rajoy i Pablo Casado, que intervindran aquest divendres a la tarda per separat. També hi participaran tots els barons territorials, com Isabel Díaz Ayuso o el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, que s’organitzaran en dues taules rodones. En canvi, no hi serà tot el PP europeu. Participen del conclave la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, o el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas. Però no hi seran figures de pes com el polonès Donald Tusk, president del Partit Popular Europeu, que va ser molt crític amb l’acord amb l’extrema dreta a Castella i Lleó, que va qualificar de “capitulació” i “trista notícia”. Hi ha absències que parlen més que les presències.