La recollida de signatures a favor de la imposició del castellà a les escoles de territoris no monolingües que impulsa la plataforma Hablamos Español, i que es dirigeix directament contra el model escolar català, ha obtingut una pròrroga de tres mesos davant les dificultats que està trobant aquest col·lectiu per recollir el mig milió de signatures exigides per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular que blindi l’espanyol en territoris on aquesta llengua no és considerada com a pròpia.
La plataforma, que obté un singular èxit en territoris de l’Espanya monolingüe castellana, ha denunciat boicot a la recollida de signatures en diverses localitats dels Països Catalans, com València, Eivissa, Barcelona i Castelldefels, motiu pel qual han demanat la pròrroga, que ha estat concedida per la Mesa del Congrés dels Diputats. Segons un comunicat d’Hablamos Español, diversos ajuntaments els han posat tota mena de traves per recollir signatures, raó per la qual haurien hagut de “cancel·lar diverses accions de recollida”. Amb tot, a Barcelona la plataforma va recollir signatures al desembre amb tota normalitat.
La campanya, iniciada al desembre, ha tombat per tots els racons de la geografia estatal, incloent llocs com la monolingüe castellana Burgos, amb unes intencions com les recollides al següent tuit.
Estic a Burgos. Recollida de signatures per a fer una ILP per acabar amb la immersió a l'escola catalana. He parlat, amb els membres de la taula petitòria i el que defensen és que el català quedi reduït a una llengua per parlar-la únicament a casa. pic.twitter.com/DOQYn73QOw
— Pepe Casanovas (@pepecasanovasr) 30 de abril de 2018
Així, davant la possibilitat que no se sumessin les 500.000 signatures en el termini previst, que acabava el 10 d’agost, el Congrés ha decidit donar oxigen a la plataforma, amb una pròrroga que allarga el termini fins el 10 de novembre.
La ILP proposada per Hablamos Español defensa “blindar” els drets dels castellanoparlants “a tot Espanya”, això sí, sense “menyscabar els drets dels parlants de les llengües regionals”. De fet, la proposició de llei que impulsa la iniciativa pretén “garantir que tots els nens d’Espanya podran estudiar en espanyol, si així ho desitgen”, i a més, assegurar que “els hispanoparlants de totes les comunitats autònomes tinguin els mateixos drets lingüístics”, en referència concreta a la situació a Catalunya, Illes Balears, País Valencià, País Basc i Galícia.